Un desert fet de paraules

Fa unes setmanes, a la Nit Poètica de Juneda, vaig tenir l'alegria de rebre el 10è Premi Carles Hac Mor a plaquettes d'escriptura subversiva per L'interior desert, una plaquette de poesia publicada per l'Editorial Fonoll. Un reconeixement que m'ha fet molta il·lusió, especialment perquè porta el nom d'un poeta que va fer de l'experimentació, la llibertat creativa i la transgressió de les convencions literàries una manera d'entendre l'escriptura.

L'interior desert és un recull de poemes que s'endinsen en el territori de la identitat i la consciència, en les esquerdes del jo i en la nostra manera de percebre'ns i de comprendre el món. El desert del títol és un paisatge interior, un espai de despullament i d'incertesa, però també de recerca. Els poemes transiten entre la interrogació filosòfica i l'experiència íntima, entre la necessitat de comprendre i la fragilitat d'allò que sentim. I ho fan des d'una escriptura que intenta acostar-se a allò que sovint s'escapa de les paraules.

La plaquette té una particularitat: és desplegable i, un cop oberta del tot, es converteix en un pòster. Aquest format permet una doble aproximació a l'obra: la lectura dels poemes i la contemplació d'una composició visual. Els poemes van acompanyats d'unes il·lustracions tipogràfiques, construïdes exclusivament amb paraules. Rostres, ulls i altres formes emergeixen de l'acumulació i la disposició de les lletres. M'interessava explorar aquesta frontera entre la paraula escrita i la imatge, entre allò que llegim i allò que veiem. Les paraules deixen de ser únicament portadores de significat per convertir-se també en matèria visual.

En aquest sentit, L'interior desert dialoga amb la tradició de la poesia visual i concreta, que ha explorat durant dècades les possibilitats expressives de la disposició de les paraules sobre el paper. M'interessa especialment aquesta idea que un poema no és només allò que diu, sinó també la forma que pren, l'espai que ocupa i els silencis que deixa al seu voltant. En aquesta plaquette, text i imatge no són dos llenguatges independents, sinó dues maneres d'aproximar-se a un mateix univers poètic.

Les il·lustracions van néixer d'una idea que no sabia materialitzar amb els mitjans habituals. No podia dibuixar-les tal com les imaginava i vaig acabar recorrent a una eina que conec bé per la meva altra activitat, la computació creativa: vaig escriure petits programes per generar-les. Els algorismes em van permetre experimentar amb la disposició, la densitat, la mida i l'orientació de les paraules fins a trobar les formes que buscava.

M'agrada pensar que, en aquest cas, la tecnologia ha estat simplement un altre material al servei de la creació poètica, com ho poden ser el paper, la tinta o la veu. No es tractava d'incorporar tecnologia a l'obra, sinó de trobar els recursos que em permetessin donar forma a una intuïció. Aquesta és, de fet, una idea que també intento transmetre als meus estudiants: que crear és explorar les possibilitats dels materials que tenim a l'abast, siguin físics o digitals, i descobrir què ens permeten imaginar i expressar.

Hi ha alguna cosa que em sembla especialment bonica en el fet que aquesta plaquette hagi rebut un premi que porta el nom de Carles Hac Mor. La seva escriptura ens recorda que la poesia no ha de quedar confinada a unes formes establertes, que pot desbordar els límits dels gèneres i aventurar-se per territoris inesperats. Sense pretendre establir comparacions, m'agrada sentir que L'interior desert participa, modestament, d'aquesta voluntat d'exploració i de llibertat.

Vull agrair al jurat, format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Francesc Gelonch, la lectura atenta i generosa de l'obra, i felicitar Ritxi Sorókin, guardonat amb el Premi Joan Duch, i Ginebra Raventós, guardonada amb el Premi Ester Xargay, amb qui vam compartir la vetllada literària. També vull donar les gràcies a l'Editorial Fonoll i a l'Ajuntament de Juneda per fer possible aquesta trobada al voltant de la poesia.