Seminari Panikkar. L’art antic de pensar junts

Recordo perfectament aquell curs sobre la filosofia de Nagarjuna que en Xavier Serra va impartir la primavera del 2009 a la Universitat de Girona. Hi vaig arribar encuriosit, empès per l’interès que m’havien despertat els meus primers viatges de voluntari al subcontinent indi. Pel meu compte, ja havia començat a llegir una mica sobre filosofia de l’Índia, i estava descobrint tot un univers de pensament que, tot i ser radicalment diferent del que coneixia, em ressonava amb inquietuds que ja m’habitaven. Un cop acabat el curs, en Xavier em va convidar a participar en el Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural (o més curt, Seminari Panikkar), vinculat a la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, i aquell setembre de 2009 vaig començar a participar en les sessions —aquell curs dedicades a la Bhagavad Gita— sense sospitar que aquell espai discret i constant, acabaria essent una part tan important del meu camí, i que setze anys després encara en formaria part activa.

Mirant enrere, em sento amb el deute d’explicar què ha representat per a mi formar part d’aquest Seminari. No tant per deixar constància d’un itinerari personal, com per agrair i compartir l’experiència d’un espai que ha estat, per a molts de nosaltres, una escola d’atenció, d’escolta i de recerca interior. Al llarg d’aquests setze cursos, he tingut l’oportunitat de llegir a poc a poc, de dialogar amb profunditat, i de conviure amb el silenci com a forma de coneixement. Tot això sostingut per un ritme que defuig l’acadèmia accelerada i recupera una manera més antiga, més arrelada, de pensar. Podeu trobar una descripció del seminari i del seu funcionament aquí.

Durant tots aquests anys hem treballat llibres i textos fonamentals, que abracen tant l’obra de Raimon Panikkar com textos de la tradició hindú, cristiana, budista, islàmica i també de la filosofia occidental contemporània. La llista completa de textos treballats es pot consultar en aquest enllaç.

Cada llibre ha estat una porta d’entrada a un territori de saviesa, i el Seminari ha sabut acompanyar-nos en aquestes travessies. En realitat, el que fem no és tan diferent del que, en altres contextos, solem anomenar clubs de lectura, però en el Seminari, el ritme, la constància, el compromís i la profunditat són d'un altre nivell.

Al llarg dels anys, el Seminari també s’ha obert cap a l’exterior, organitzant xerrades, taules rodones, projeccions, i des de fa uns anys, les Lectures del Fons Panikkar, una proposta per donar a conèixer la riquesa de l’immens fons bibliogràfic que Panikkar va cedir a la UdG. Milers de volums llegits, anotats i estimats (amb llibres de gran valor, com per exemple els dedicats per Martin Heidegger o Octavio Paz). He tingut l’oportunitat d’encarregar-me personalment de dues de les lectures: Poètica del pensament. Octavio Paz llegit en clau panikkariana (2016) i La poesia al Fons Raimon Panikkar. Retornar als centres profunds (2022).

El Seminari ha estat, per a mi, un lloc on el pensament s’ha deslligat de la urgència i s’ha convertit en una pràctica d’atenció. On les paraules no han estat mai una cursa per dir, sinó una manera de fer lloc a allò que encara no sabem. On el silenci no és absència, sinó presència subtil. I on el diàleg no és debat, sinó un camí compartit per buscar plegats allò que només s’intueix.

Davant l’acceleració acadèmica i social, el Seminari ha estat el meu oasi: constància sense soroll, pas lent que dona gruix a la lectura. Allà el silenci obre espais i el pensament respira.

Aquest article és, en part, un agraïment. Però també una invitació: a aturar-se, a llegir amb lentitud, a recuperar l’art antic del pensament com a forma de vida.

Potser, al capdavall, el que he après aquests anys —i escric aquestes paraules tenint Panikkar molt present— és a percebre com l'humà (consciència), la natura (matèria) i l’indicible (misteri) es corresponen i es reclamen mútuament; i que el silenci —més que una absència— és el lloc on aquesta correspondència s’escolta.

“El silenci no és la supressió del so ni de la paraula, sinó la condició per a l’escolta i l’origen i el destí de la paraula mateixa.”

Panikkar, Raimon. El silenci del Buda. Un ateisme religiós, dins de Buddhisme. Coordinació de l'edició catalana per Xavier Serra i Narciso. Traducció d’Esteve Serra Arús. Col·lecció Opera Omnia Raimon Panikkar, Vol. V, Barcelona: Fragmenta Editorial, 2023.