A blog by Eduard Muntaner PerichMind is not a vessel to be filled but a fire to be candled, Plutarch

Jul 28, 2014

La mort des del pinzell i la ploma. Climent


Climent (Amsterdam Llibres 2013) és una novel·la fragmentària, intensa i profunda. Està explicada principalment per dues veus: el propi Climent, un escriptor que mor deixant una novel·la inacabada; i l’escriptor a qui encarreguen posar en ordre i treure’n alguna cosa d’una calaixera plena de papers que Climent deixa en herència als seus amics. 

El que m’ha agradat més són els exercicis meta-literaris que Josep M. Fonalleras va fent al llarg de tot el llibre. En alguns moments m’han recordat al Paul Auster de fa una colla d’anys (el bo, vaja), tot i que amb un estil completament diferent. 

La novel·la és molt ambiciosa. Hi ha una profunda reflexió sobre l’escriptura i l’art a través d’uns personatges que s’enfronten a la mort i al final de l’amor. O potser és justament al revés? Una reflexió sobre la mort i el final de l’amor, a través de literatura i la pintura. 

Fonalleras ha jugat molt bé amb l’alternança de les veus de Climent i l’altre narrador, que es confonen de forma deliberada, incrementant així l’atenció del lector (no val a badar). D’aquest joc també en resulta una alternança interessant entre la Berta i la Sara, els amors respectius d’aquests narradors. Les històries d’en Sebastià (el protagonista de la novel·la inacabada) i Hodler (un pintor amb qui està obsessionat en Climent) també planegen a poca altura per sobre de tota la història principal. 

La pintura juga un paper molt important dins la novel·la. Aquest també ha estat un dels ingredients que m’ha captivat (en aquest sentit sóc dèbil). Hi ha múltiples referències al llarg del llibre, i petites històries delicioses sobre pintors. 

Un altre protagonista important de la novel·la és Roma, i un tema gens menor que també tracta, és el de l’amistat. 

En resum, un gran llibre, sincerament. Molt ben escrit. 

De Fonalleras fins ara només n’havia llegit les columnes als diaris El Periódico i El Punt Avui, i si alguna cosa m’ha quedat clar després de la lectura de Climent, és que juga a la primera divisió de la literatura catalana. Amb ganes de llegir-ne més narrativa. Em sembla un premi Serra d’Or de la crítica totalment merescut. 

Ah, i si voleu en podeu fer un tast.

Jul 22, 2014

La tecnologia canvia les persones?


Fa uns dies vaig veure aquesta fotografia en un tweet d'en Howard Rheingold. És suggeridora, però també una mica tramposa. D'alguna manera, la foto acompanyada de la pregunta Does technology change people? vol contestar als que diuen que la tecnologia ens aïlla, ensenyant que abans també ens aïllàvem, però d'altres maneres, i que en realitat no hem canviat tant el nostre comportament.

Però el nostre comportament sí que ha canviat. A la foto de dalt sabem que tots estan llegint el diari, mentre que a la foto de baix no tenim ni idea de què estan fent. Potser estan mirant notícies, com els de dalt, però segurament molts estan comunicant-se amb altres persones, jugant contra algú, cercant informació, escoltant música, o deixant un comentari en una xarxa social. La tecnologia no ens ha aïllat sinó que ens ha permès connectar-nos d'altres maneres.

El que queda clar en les dues imatges és que a poques persones els agrada estar a soles amb els seus pensaments. I en això sí que sóc crític amb la tecnologia, perquè cada vegada dediquem menys temps a meditar amb profunditat, a soles. Només cal agafar qualsevol tren per veure que hi ha un percentatge molt petit de persones que no tinguin un mòbil/portàtil/llibre/revista/ebook... a les mans. Fa uns anys, la proporció de gent que estava sense fer res al tren, simplement pensant, era molt més gran. Això evidentment té moltes lectures (positives i negatives) i també conseqüències. No m'ha sorprès gens que hi hagin estudis que diuen que la majoria de gent prefereix qualsevol acció abans que pensar. Val a dir que quan llegim, juguem, o parlem, també estem pensant, òbviament, però faig èmfasi en l'estar a soles amb els pensaments.

Aquesta por a pensar, lligada a (o retroalimentada per) la infantilització cada cop més aguda de la cultura, sincerament no em sembla que ens pugui dur a cap bon port.



Jul 7, 2014

Art figuratiu contemporani


Fa unes setmanes aprofitant una visita a Barcelona vaig fer una escapada al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern). A diferència d'altres museus d'art contemporani, el MEAM dóna aixopluc exclusivament a artistes que practiquen l'art figuratiu.

Em va agradar molt l'exposició temporal de l'escultor americà Richard MacDonald, que esculpeix ballarins i acròbates fent servir models del Cirque du Soleil i el Royal Ballet de Londres. La col·lecció permanent també val molt la pena, tot i que no estic del tot d'acord amb l'argumentació que fan a favor de l'art figuratiu i "en contra" de l'abstracció. Algunes pintures hiperrealistes són veritablement impactants.

En canvi la mostra d'escultura catalana del segle XX em va semblar una mica pobra. Sembla que tenen un fons bastant gran, però la selecció visitable no em va fer el pes.



Jul 4, 2014

The importance of quality education


During the last decade, public education in India has made great progress in terms of schooling, but the quality of that education remains extremely poor, and the current data are not optimistic. 

I read with some sadness a new report published by the World Bank. It seems that about half of grade four students in India can not subtract. The percentage of third-grade students who can read a grade one text is roughly 30%. In recent years the quality of education has not only not improved but even worsened. Rural areas are particularly problematic. 

And the problem is not only in India but throughout South Asia, which has the highest number of school age children of any region in the world, and many of them are the first in their families to attend school. 

The World Bank report makes some very general recommendations, such as: make learning outcomes the central goal of education policy; invest in early children nutrition, since malnutrition reduces children’s ability to learn; improve teacher effectiveness and accountability; or leveraging the contribution of non-state players. 

Amid this bleak educational landscape, the work of some organizations that I know very well, like Shanti Bhavan or Parikrma Foundation which have ​​a strong commitment to quality education and learning, is extremely important. They are a ray of light in the midst of these problems. I am sure the government of India could learn quite a few lessons through initiatives like these.

The educational landscape in Spain and Catalonia is not comparable with that of South Asia, but the large cuts that the government is doing in education do not augur anything good. Here, quality education is also suffering.
 

Jul 1, 2014


Jun 19, 2014

5 anys sense en Vicenç


Avui fa 5 anys que ens va deixar en Vicenç Ferrer. Els que el vam conèixer i treballem per fer front a la pobresa al sud de l'Índia, continuem la seva feina, inspirant-nos en el seu model i mirant sempre endavant.

Molt bonic aquest vídeo que han fet des de la Fundació Vicenç Ferrer. Quantes cares conegudes.


Jun 13, 2014

El ritme. Sincronies


Trobem allò que sense saber cerquem. Aquest curs hem dedicat el Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural a treballar El Ritme de l'Ésser de Raimon Panikkar (Fragmenta 2013). Aquestes són algunes sincronies amb altres lectures que he anat fent en paral·lel. Tagore, Woolf, Cortázar, Panikkar (i Pollock), al voltant del Ritme.

“Quan un home sent el batec rítmic de l’ànima del món sencer en la seva pròpia ànima, és lliure” 
Rabindranath Tagore. Sadhana (Fragmenta 2014) 

“Now this is very profound, what rhythm is, and goes far deeper than words. A sight, an emotion, creates this wave in the mind, long before it makes words to fit it...” 
The Letters of Virginia Woolf, Volume 3: (1923-1928) 

“Las costumbres, Andrée, son formas concretas del ritmo, son la cuota del ritmo que nos ayuda a vivir.“ 
Julio Cortázar. Carta a una señorita en París, Bestiario (1951) 

“El Ritme de l’Ésser és més que una simple metàfora. ¿Quina mena d’atribut podem aplicar a l’Ésser que no sigui ja l’Ésser? En aquest cas no podem parlar d’un transportar, d’un portar a l’altra banda (meta-pherein). I tampoc no podem aplicar la definició d’Aristòtil: «La metàfora consisteix a donar ─a la cosa─ un nom que pertany a una altra cosa.» La definició llatina clàssica, «translatio est nominis alieni illatio» (‘la metàfora és la inferència d’un nom aliè’), és interessant però inaplicable. El Ritme de l’Ésser no pot ser el ritme d’alguna «cosa» anomenada Ésser. L’Ésser no és una cosa. No hi ha res fora de l’Ésser. El Ritme de l’Ésser només pot expressar el ritme que l’Ésser mateix és.” 
Raimon Panikkar. El Ritme de l’Ésser (Fragmenta 2013)

Pintura: Autumn Rhythm (Number 30). Jackson Pollock (1950).

Jun 5, 2014

De Cronopios


Diumenge vaig anar a veure DE CRONOPIOS, de Jove Calassanç Teatre. Hi anava sense saber-ne res, excepte que eren textos de Julio Cortázar. En aquest blog he comentat algun cop altres obres de Jove Calassanç Teatre (1, 2, 3).

L'obra em va sorprendre molt pel seu format. D'entrada el públic fou dividit en dos grups: Famas i Esperanzas. Jo estava al grups dels Famas, criatures que el mateix Cortázar descriu com rígids, organitzats i sentenciosos. El grup dels Esperanzas no surten gaire més ben parats: simples, indolents, ignorants i avorrits! Els actors en canvi, eren els Cronopios, criatures ingènues, idealistes, desordenades, sensibles i poc convencionals. Cada un dels dos grups del públic seguia un itinerari per diferents espais (aprofitant tot l'edifici de Casal Calassanç, i no només el teatre), on els Cronopios feien un teatre d'aprop, jugant amb el públic, i compartint-nos alguns textos brillants de Cortázar. Acabats els recorreguts els grups ens intercanviàvem, i acabàvem junts a la platea del teatre. 

L'espectacle, de fet havia estat concebut en dues jornades, un espectacle de poesia i un amb els textos, però jo només vaig anar al segon.

Si hagués de destacar alguna cosa especialment seria la posada en escena, que em deixà bocabadat. Chapeau també per la il·luminació i per la interpretació d'uns textos gens fàcils! La direcció ha d'haver estat tan surrealista com alguns dels textos. Bravo Rikki i Pep! Fer tres representacions seguides d'aquesta obra em sembla veritablement una proesa.

La fotografia sobre aquestes línies li he robat a en Gerard.



Jun 4, 2014

Novecento


El títol és Novecento però l'article és el número 800 que es publica en aquest blog! Tenia ganes de fer un apunt sobre el Museo del Novecento, que vaig poder visitar en una ràpida escapada a Milà fa unes setmanes.

El museu és relativament nou (inaugurat el 2010) i l'emplaçament immillorable, ja que ocupa el Pallazo dell'Arengario, tot rehabilitat, en una de les cantonades de la famosíssima Piazza del Duomo. De fet les vistes del Duomo i de la Galleria Vittorio Emanuele II des d'alguna de les sales del museu són espectaculars (i algunes finestres tenen més èxit que alguns quadres).

Novecento és com en diuen els italians del segle XX, i el museu és precisament d'això: d'art modern de tot el segle XX, fent èmfasi en els artistes moderns italians, amb noms tant importants com Modigliani, Boccioni, Morandi, de Chirico, Fontana, etc. També té espais per a exposicions temporals i artistes contemporanis. Tant el recorregut expositiu (que és cronològic) com els espais em van semblar molt ben dissenyats.

No només hi ha pintura sinó que també hi ha escultura i instal·lacions, i entre les més de 400 obres s'han potenciat especialment les d'artistes significatius per a la ciutat de Milà.

A mi em va agradar molt. Sincerament sabia molt poc sobre art modern italià (exceptuant potser Modigliani i de Chirico, que tothom coneix) i vaig quedar molt sorprés de la importància d'alguns artistes italians en moviments com el Futurisme o l'Expressionisme Abstracte.

El quadre que il·lustra l'apunt és una obra sense títol de Tancredi Parmeggiani. Espectacular. Per seure i deixar-se portar. I això és el que vaig fer jo.

Comparteixo també algunes altres fotografies del museu. Ben recomanable si feu una escapada a Milà.








May 31, 2014


May 27, 2014

Fractura digital


Feia temps que no mirava al Google Analytics el mapa de les visites que arriben al meu blog. La imatge sobre aquestes línies és de les visites des de desembre del 2007 fins avui. 

Espanya és el país des d'on me n'arriben més, i per això es veu d'un blau més fort. Impressiona però el color gris pàl·lid que encara domina a l'Àfrica, des d'on arriben poquíssimes visites. És un mapa que només fa referència al meu blog, però s'hi veu clarament la persistent fractura digital que existeix al món.

El segon país que més visites fa al meu blog és EUA (on guanya Arizona, seguida de prop per Califòrnia).

El tercer és l'Índia, fet gens sorprenent tenint en compte la temàtica del blog. El quart i el cinquè potser són més curiosos: Indonèsia i Mèxic.

Les ciutat no-espanyoles que més visites porten al blog són Tempe (Arizona), Ciutat de Mèxic i Bangalore.

Girona i Barcelona empaten al capdavant de les catalanes.

May 19, 2014

Happy 40th Birthday, Rubik's Cube!


Today Google Doodle is honouring Rubik's Cube on its 40th birthday by allowing users to try to solve a virtual cube. The Rubik’s Cube was invented back in 1974 by the Hungarian sculptor and professor of architecture, Ernő Rubik.

I've been a fan of this puzzle for years, and I always carry it with me in my travels and my volunteer trips. When I visit Shanti Bhavan I always bring some cubes. Somehow I could say I've been an ambassador for this toy worldwide. At UdiGital.edu we have a LEGO Rubik solver and we use it very often in our robotics workhops for children.

I really think Rubik's Cube is a good teaching resource that can help with geometry, algebra, algorithms, direction-following, memorization, problem solving, perseverance, and it also gives students a sense of accomplishment. 

Long live Rubik's Cube!

A good puzzle, it's a fair thing. Nobody is lying. It's very clear, and the problem depends just on you. Ernő Rubik.

May 9, 2014

Where you lead


One of the interesting things about volunteering abroad is the range of people that you meet. Some days ago I shared a TEDxTalk given by Yazmany, a volunteer I met at Shanti Bhavan School. During his last visit to Shanti Bhavan he was recording a video for a project of ASTEP (Artists Striving To End Poverty), an organization with which he collaborates. 

I had the great fortune to spend a whole day with him, other volunteers and some school children, in Hosur and surrounding locations. He recorded scenes with children singing the song Where you lead (Carole King). It was a fun day, and full of anecdotes. 

After a few months and thanks to the work of many people, ASTEP has shared this video, which has been filmed in many places, not only in India as you will see. The result is spectacular. 

Enjoy and share!


Apr 25, 2014

Un repte per aquest 2014: As drops in the ocean


Un dels reptes d'aquest 2014 és transformar una mica el Com gotes a l'oceà. Vull fer l'experiment d'escriure molt més en anglès (mirant d'arribar a la meitat dels apunts) perquè m'adono que a les xarxes socials tinc tant o més seguidors de fora que de Catalunya, i la majoria queden al marge del que escric al blog, ja que les traduccions automàtiques (siguem realistes) són bastant dolentes. 

Vaig provar una temporada de tenir un blog separat, però no va funcionar, perquè sempre tenia prioritat per aquest, que és el principal i el mimat. Així que, com a mínim durant uns mesos, experimentaré escrivint en dos idiomes, i fent servir les noves etiquetes EN i CAT per separar els posts. El meu anglès no és especialment bo, però així també és una manera de practicar-lo. La gent es podrà subscriure per RSS a tots els apunts, o només en català, o només en anglès.

Estic preparant una nova plantilla, bastant minimalista (crec que serà el primer cop que no hi haurà imatge de capçalera al meu blog) però amb novetats com posts destacats, més integració amb les xarxes socials, i un disseny preparat per veure's bé en tauletes digitals i smartphones (responsive, que ara en diuen). És un plantilla dissenyada per a Wordpress, tot i que jo faig servir Blogger, de manera que haig de trastejar una mica abans que tot quadri i funcioni. 

Probablement faré el canvi en breu, qüestió de dies, així que si entreu i us trobeu el blog capgirat, no en feu cas, espero que els canvis i els posteriors retocs durin el menys possible.

Les temàtiques seguiran essent les mateixes: és a dir, qualsevol cosa que em passi pel cap, potser donant més èmfasi a la innovació educativa, perquè és l'àrea on em moc més els últims anys.

També és probable que importi els posts que tinc arxivats en el primer blog que vaig escriure un llunyà 2005, al marxar per primer cop de voluntari a l'Índia, i d'aquesta manera tenir la totalitat dels apunts que he escrit en un sol lloc (830 articles!). Això sumaria de cop dos anys al Com gotes.

No cal dir que qualsevol comentari, idea, suggeriment serà benvingut!

Apr 18, 2014

Gabriel García Márquez. In memoriam


La primera novel·la de García Márquez que vaig llegir fou El amor en los tiempos del cólera. Jo era molt jovenet i em va produir un efecte semblant a "ostres, ara entenc què és la Literatura, no sé què caram he estat llegint fins ara". Des de llavors he crescut molt com a lector, i l'he pogut llegir i rellegir en moltes ocasions, especialment Cien años de soledad, de la que no em canso mai.

Se'n va una de les grans veus literàries del segle XX, però quina sort tenim d'haver-ne estat contemporanis. Ens queda la seva obra ja immortal.

Aquí unes línies de Cien años de soledad:
En aquél Macondo olvidado hasta por los pájaros, dónde el polvo y el calor se habían hecho tan tenaces que costaba trabajo respirar, recluidos por la soledad y el amor y por la soledad del amor en una casa dónde era casi imposible dormir por el estruendo de las hormigas coloradas, Aureliano y Amaranta Úrsula eran los únicos seres felices, y los más felices sobre la tierra.