tag:blogger.com,1999:blog-2421075827007116624.post8241939269232344268..comments2008-05-13T12:50:20.507+02:00Eduhttp://www.blogger.com/profile/09233741912584446417noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-2421075827007116624.post-70253339515221860792008-05-13T12:50:00.000+02:002008-05-13T12:50:00.000+02:002008-05-13T12:50:00.000+02:00Cert miki no calen justificacions. Cal dir que m'ha sorprès la quantitat de comentaris del post anterior.<BR/><BR/>Suposo que sí, felicitat i desgràcia van unides. M'agrada aquella frase de Sèneca que diu que la felicitat consisteix en no necessitar-la.Eduhttp://www.blogger.com/profile/09233741912584446417noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2421075827007116624.post-81839717877417159832008-05-12T23:21:00.000+02:002008-05-12T23:21:00.000+02:002008-05-12T23:21:00.000+02:00felicitat i desgràcia, encara que sembli un tòpic, han d'anar de bracet però cedir-se el pas, ara una, ara l'atra, perquè no poden existir per separat.<BR/><BR/>salut :)Aidahttp://www.blogger.com/profile/08012378594052235805noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2421075827007116624.post-83298244662340323582008-05-12T20:44:00.000+02:002008-05-12T20:44:00.000+02:002008-05-12T20:44:00.000+02:00Per desprendre's de la desgràcia,cal precisament agafar-se ben fort a la pluma de la felicitat.Sols cal adonar-se de que les coses quotidianes més petites i per a molts,insignificants,et permeten fer-ho.najoananoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2421075827007116624.post-67334417181844838892008-05-10T18:45:00.000+02:002008-05-10T18:45:00.000+02:002008-05-10T18:45:00.000+02:00vaja... i jo q pensava q la dsgràcia era perseguir la pluma i no agafar-la.<BR/><BR/>respecte al post anterior, tot dit. no hi ha massa a discutir i he trobat arguments molt interessants. per la meva banda, dir que escric en català perquè penso en català, tampoc calen justificantskennenhttp://www.blogger.com/profile/13906513614497560313noreply@blogger.com