21 de gen. 2016

Visitant Purnapramati i The Valley School


Als membres de l'equip UdiGitalEdu ens agrada visitar escoles quan viatgem. A part de les tres escoles on estic treballant durant aquesta estada a l'Índia, n'he visitat dues més. L'objectiu és conèixer models innovadors d'aprenentatge, i també afavorir sinergies per a nous projectes i iniciatives.

En aquest cas, les dues visites són a escoles força diferents de les que estic acostumat a veure a l'Índia. 

Purnapramati


El passat dilluns vaig visitar l'escola Purnapramati, que és relativament nova (té 6 anys). És una escola urbana (tot i que té intenció de traslladar-se fora de Bangalore). 

Podríem dir que té una metodologia innovadora i radical, però això és molt relatiu, perquè els seus principis es fonamenten en els ensenyaments d'un filòsof indi del segle XII: Srimad Ananda Tirtha.

‘Unless one is omniscient, it is impossible even for Lord Indra, much less a human, to know even a single thing in its complete sense. Therefore the learning should be multi-dimensional’ 
El model d'escola seria comparable al que se'n sol dir una "escola d'educació lliure", amb molt d'aprenentatge basat en projectes, i en la curiositat dels propis nens. Els infants fan plans setmanals sobre el que voldran explorar i investigar. No hi ha classes pròpiament dites, ni assignatures, i estan barrejats per edats.


Promouen una "educació integrada", que vol combinar l'educació moderna i la que ells anomenen "educació indígena" (l'educació clàssica índia de segles enrere). Es dona molta importància a la filosofia índia, les arts clàssiques índies, i tots els nens aprenen Sànscrit. També fan meditació i ioga. En la seva filosofia d'escola hi ha un clar biaix cap a l'Hinduisme, i això fa que la immensa majoria d'alumnes (potser m'atreviria a dir que tots) siguin hindús. Aquesta és la part que menys m'agrada.


A part dels professors, que són entrenats en tècniques Montessori abans de començar a treballar al centre, l'escola rep molts visitants i voluntaris regularment, des de físics de la NASA, fins a medalles Fields de matemàtiques.

L'escola és privada, pertany a una organització sense ànim de lucre, i la majoria d'alumnes són de famílies de classe mitja-alta de Bangalore.

The Valley School


Buscant escoles interessants per visitar, n'hi havia una que sortia a dalt de tot en tots els rànquings de Bangalore. Tot i que això realment no significa gaire, després de mirar la seva web, vaig decidir que valia la pena fer-hi una visita. I així va ser. Des del primer minut del passat dimarts, The Valley School em va deixar impressionat.

Es tracta d'una escola Krishnamurti (en aquest blog he escrit més d'un cop sobre la visió de Krishnamurti al voltant de l'educació).

Promou una educació no només restringida a l'intel·lecte, la memòria i les capacitats, sinó que fomenta el descobriment d'una manera de viure plenament. Els mestres i els alumnes no només exploren el món exterior sinó també l'interior.

Volen ensenyar a pensar per un mateix, a ser creatius i, molt important, a no tenir por. Intenten promoure que els nens siguin sensibles i compassius.


Com en totes les escoles Krishnamurti, s'ocupen de l'educació de l'ésser humà en la seva totalitat. El coneixement i la capacitat intel·lectual per si sols no són suficients per fer front als canvis de la vida. Aprendre a investigar, observar-se a un mateix, relacionar-se amb altres persones i amb la terra, són la intenció principal de l'escola.

Una escola Krishnamurti és un constant qüestionament, una institució en evolució, amb la intenció de crear un ambient, un clima on es pugui dur a terme, si és possible, un nou ésser humà. És imprescindible, per tant, que els pares i els estudiants entenguin i apreciïn la intenció de l'escola, i participin activament en aquest moviment.



Una de les coses més impressionants a The Valley School és l'entorn. L'escola té uns terrenys immensos, i funciona com un campus amb diferents edificis connectats per camins envoltats de bosc. Tenen un llac, recintes per fer assemblees, un amfiteatre a l'aire lliure (amb capacitat per més de mil persones), multitud d'espais per fer esports, laboratoris de ciències (i de cuina), un centre d'estudi aïllat al mig del bosc (on es poden fer retirs, i on els mestres fan seminaris), menjadors, horts, arbres impressionants (com els banyan trees o els neems), i un al·lucinant "Art Village" on els nens passen unes hores cada setmana aprenent pintura, ceràmica, dansa, tabla (instrument musical indi), o tècniques tradicionals índies de teixir. L'entorn és ple de vida, amb termiters, papallones, molts d'ocells (als cap de setmana obren l'escola als aficionats a l'ornitologia), i de fet a la nit han de vigilar perquè hi entren elefants i fan malbé les instal·lacions.


Cada jornada comença amb una assemblea, que dos cops per setmana és de tota l'escola sencera, i la resta de dies es fa per en agrupacions de quatre cursos (així és com treballen, barrejats per edats). De tant en tant hi ha assemblees especials, com les "assembles silencioses" o "assemblees caminant". Imagineu una escola sencera (des de 1r fins a 12è) fent una assemblea caminant tots plegats pel mig de la natura? 

 
Amb tots aquests recursos, ja us podeu imaginar que és una escola privada. Forma part de la Krishnamurti Foundation. Els alumnes provenen de classes mitges-altes i altes, sobretot de la zona de Bangalore, però també de tota l'Índia i fins i tot d'altres països. Els nens que venen d'altres zones tenen un hostel a Bangalore on quedar-se a dormir. El govern els obliga per un sistema de quotes a donar places a underprivileged children, i aquests infants com és lògic estan becats.

Curiosament, com en el cas de Purnapramati, tots els alumnes aprenen Sànscrit. Dic que és curiós perquè es tracta d'una llengua morta, increïblement difícil d'aprendre. Però les dues escoles han arribat a la conclusió que aprendre Sànscrit multiplica la facilitat d'aprendre altres llengües (penseu que les llengües indoeuropees no es diuen així per causalitat) i estructura la ment per aprendre millor matemàtiques, música, etc.


La pega que hi trobo en el model, tot i que l'escola m'encanta, és el poc pes que té la tecnologia. Els alumnes fan servir ordinadors per cercar informació, fer treballs, etc. Però no existeix ni l'assignatura de tecnologia ni la d'informàtica. I això avui en dia semblaria voler aferrar-se al passat. Sembla com en les escoles Waldorf, que hi ha una certa reticència a tot allò que és tecnològic, o com a mínim a les tecnologies més modernes. Curiosament però, els professors amb els que m'he entrevistat m'han fet un munt de preguntes sobre com portar a terme activitats com les que proposem a UdiGitalEdu.Així que és una mica desconcertant.


Alguns aspectes clau de l'escola:

- La relació entre l'estudiant i el professor és de persona a persona.
- La importància de la natura, la bellesa i l'estètica de tots els espais. 
- Es posa l'accent en l'aprenentatge i la facilitació, i no en l'ensenyament i l'absorció.
- Reconèixer el fet que cada nen és únic i una mida no serveix per a tots!
- Metodologia i tècniques pedagògiques que asseguren que no hi ha una jerarquia de coneixement, i adequades per a diferents capacitats i velocitats d'aprenentatge. 

- Art, música, dansa i esport formen part integral del procés d'aprenentatge.

No només visites

Dic que faig visites, però realment no són només això. En aquestes dues ocasions, vaig voler interactuar tant amb els nens com amb els professors. Vaig fer-hi presentacions, i també una activitat molt senzilla de robòtica de baix cost. També vaig tenir reunions i discussions amb mestres. Les dues van ser visites molt intenses i ben aprofitades. Vet aquí algunes fotos del tallers que vaig conduir a Purnapramati i The Valley School.