29 de gen. 2016

Dos tallers per al record


Porto una dècada dissenyant experiències d’aprenentatge creatiu —des d’aquella primera estada a l’Índia— però la veritat és que no deixo de sorprendre’m en cada taller o activitat que faig. 

Aquesta setmana a Shanti Bhavan he conduït dos tallers que realment han funcionat de manera excepcional: un, era una bogeria que ja portava pensada des de Girona; l’altre, una activitat totalment improvisada. D’una manera o altra, aquesta escola sempre m’inspira. Molts dels tallers que ara faig regularment a Girona, han nascut com idees en aquest lloc tan singular del Tamil Nadu rural. 

Els dos tallers tenien en comú que no sabia si sortirien bé (ni tan sols tenia clar si tenien solució amb el material que teníem), però això és el que fa precisament que tota l’experiència giri al voltant de l’aprenentatge, tant per als nens com per a mi. És quelcom que als mestres no els sol agradar gaire, però aquests salts al buit, acabin en èxit o no, sempre et fan aprendre molt més que en qualsevol activitat que ja tens perfectament estructurada, provada i assegurada. 

Els dos tallers també tenien en comú el plantejament: un repte obert i molt poques (o cap) instruccions. I també, en les dues ocasions, l’activitat no s’ha quedat només en quelcom que ha fet un grup d’alumnes, sinó que després s’ha compartit amb tota l’escola, en les famoses assemblees de Shanti Bhavan, on hem fet demostracions i els protagonistes han explicat com van solucionar els reptes. 

Travessar l’escola penjant d’un cordill


Aquest repte ja el portava pensat des de Girona, i és força semblant al que vam fer a l'escola Parikrma de Koramangala, però canviant (i molt) les dimensions. Es tractava de construir algun artefacte capaç de travessar l'escola d'un costat a l'altre (pel pati interior), de forma autònoma, i penjat d'un cordill. Era un recorregut d'uns 15 metres de llarg i 6 d'alçada.


El material era LEGO: peces del LEGO clàssic, motors dels LEGO WeDO, algunes peces de LEGO Mindstorms, i uns porta-bateries on es poden connectar els motors. Vam fer tres equips i els vaig deixar treballar una estona sense donar cap instrucció. Després els vaig ensenyar aquest concepte que van dissenyar al MIT Media Lab per a una Maker Faire: Sky Parade. A partir d'aquest concepte, però sense instruccions, van seguir treballant.

Vam crear una zona d'entrenament, amb un recorregut amb el mateix cordill, però més curt i fàcil de completar. Les complicacions del recorregut llarg són vàries: el robot ha d'estar molt ben balancejat, sinó amb el vaivé i amb la vibració del motor, s'acaben desenganxant algunes parts (això a 6 metres d'alçada és crític); també cal tenir en compte que el pes del robot, encara que sigui petit, farà que el cordill de 15 metres faci una panxa, per tant el robot ha de ser capaç de remuntar la pujada.


Els tres equips se'n van sortir. El primer recorregut que tingué èxit fou tan celebrat que la resta de classes sortiren a veure què passava! Només heu de mirar les cares de la foto que encapçala aquest apunt (cortesia d'en Paul Reuvers, un altre voluntari repetidor, i gran fotògraf).


Els alumnes també van fer petites modificacions als robots perquè poguessin portar missatges d'un costat a l'altre, i van estar jugant amb aquesta idea.

Fent girar el món


Aquest taller va ser totalment improvisat. A l'equipatge duia un globus del món inflable de 50 cm de diàmetre, per a regalar-lo a Shanti Bhavan. Se'm va ocórrer que un bon repte seria fer un robot amb LEGO Wedo capaç de fer girar el globus, i després programar-lo amb Scratch perquè mostri diferents països quan se li demana.


Només va ser mencionar-ho i dos dels alumnes sèniors s'hi van posar de seguida. El repte és complicat perquè els motors del LEGO WeDO són petits, no tenen gaire potència, i el globus és molt gran. La base que gira ha d'estar molt ben fonamentada sobre alguna altra estructura. A més si la base gira directament sobre l'eix del motor, el gir és molt ràpid, de manera que havien de fer servir algun tipus d'engranatges per alentir el moviment del globus.


Als dos alumnes sèniors s'hi van afegir alguns alumnes més petits, i en relativament poc temps van tenir un model funcional. El programa que fa rodar el globus fins al país indicat ha quedat a mitges, però el resultat ha estat igualment impressionant.