31 de maig 2015

10 years


Next November will be 10 years since I landed in India for the first time. It will also be 10 years since I write blogs. 10 years since I first stood in front of a class of children in Shanti Bhavan. 10 years teaching programming and robotics to children. 10 years thinking about how we learn and how we can do better. 10 years reflecting on educational technology and global citizenship education. 

Some of those children, that first class, are just about to graduate this year (Preetha, Naveen, Nandini...). So somehow, for me, this year is an end of a cycle. 

After 10 years, my work in schools in India and Catalonia has crystallized in the form of a project that I mentioned earlier in this blog, but now for the first time, I can show you a video of the initiative we are promoting from UdiGitalEdu.


Thank you very much to the schools that participated the last two years in the pilots of Inventors4Change: Shanti Bhavan, Parikrma, Carme Auguet, Veïnat, Institut de Gurb.

This decade is just the beginning!


10 de maig 2015

De les termites a Gaudí, i desfent el camí


La setmana passada vaig assistir a un seminari que va impartir en Daniel C. Dennett a la Universitat de Girona, convidat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Tenir l'oportunitat d'escoltar pensadors de la talla de Dennett és un autèntic privilegi, i poder fer-ho a Girona és senzillament formidable. Dennett és un filòsof de la ciència de renom mundial, i actualment és co-director del Center for Cognitive Studies a la Tufts University.

El títol del seminari va ser Evolving Minds: from bacteria to Bach and back. Per fer un resum de les deu lliçons que va impartir en 20 hores, jo sincerament necessitaria unes quantes setmanes, i no li faria justícia. És millor que si teniu interès espereu al llibre que Dennett està acabant d'escriure i que portarà el mateix títol ja mencionat. Compartiré però, algunes idees i reflexions que en vaig treure.

Dennett va començar amb la fotografia del termiter i la Sagrada Família, una imatge extremadament evocadora que ens va anar acompanyant tota la setmana. El seminari pretenia explicar com a partir de dissenys sense dissenyador (dissenys bottom-up, com el del termiter) l'evolució ens ha dut fins als éssers humans, capaços de fer dissenys intel·ligents (top-down, com la Sagrada Família de Gaudí) i també capaços d'entendre els mecanismes de l'evolució i per tant dissenyar sistemes/ordinadors/programes inspirats en aquests processos bottom-up (i d'aquesta manera, "fer el camí enrere"). Per això el títol era from bacteria to Bach and back (on les bactèries representen el disseny sense dissenyador, com les termites; i Bach el disseny intel·ligent, com Gaudí).

Des de fa unes quantes dècades hi ha una pugna intel·lectual (un veritable duel de titans) entre científic i filòsofs partidaris del que en podríem dir la causa mecanicista, que diuen que la ment és algorítmica, amb noms tant importants com el mateix Dennett, Minsky o Hofstadter; i els que defensen que la consciència humana és no-algorítmica i que per tant no la podrem modelar mai amb un ordinador (o com a mínim, no amb un de basat en les màquines de Turing), amb noms tant importants entre les seves files com, Penrose, Maturana o Searle (aquest últim per cert ve al juny a Girona, també invitat per la càtedra).

El debat és apassionant i encara totalment obert. Si voleu aprofundir en el tema hi ha dos llibres amb tesis oposades que, des del meu punt de vista, són molt recomanables: Gödel, Escher, Bach, un etern i gràcil bucle (1979), de Douglas Hofstadter; i La nova ment de l'emperador (1989), de Roger Penrose.

Jo, honestament, no sé en quin dels dos bàndols col·locar-me. Dennett probablement diria que els meus dubtes són deguts a que estic atrapat per la gravetat cartesiana (cartesian gravity), un concepte seu, metàfora de l'atracció que el dualisme genera en totes les persones: tenim una tendència molt i molt forta a pensar que la ment és quelcom més que matèria. Fa uns dies vaig fer una ressenya del llibre Sobre la conciencia d'Antonio Orbe, i precisament vaig mencionar aquest problema, conegut com el problema fort de la consciència: de quina manera quelcom físic com el cervell genera quelcom no físic com la ment?

Per defensar el seu argument, Dennett fa un viatge apassionant per la teoria de l'evolució de Darwin, la computabilitat de Turing i l'Empirisme de David Hume. En concret, Dennett s'interessa especialment pels tres estranys capgiraments del raonament (stranges inversions of reasoning) que van provocar aquests tres pensadors.

Segons Dennett, Darwin ens va ensenyar que podem explicar tot el procés de disseny a la natura mitjançant la selecció natural, que no respon a cap propòsit ni té cap intel·ligència al darrere. Turing ens va mostrar que la font de la nostra competència intel·lectual no radica de fet en la intel·ligència o la comprensió sinó en l'efecte d'anar apilonant competències (competence without comprehension, una altra idea recurrent durant tot el seminari). El capgirament de Hume, és el que menys entenc (hauré de llegir Hume amb calma), i segons Dennett ens ensenya que la nostra concepció de causació és errònia, ja que invertim la causa i l'efecte. Aquestes tres inversions ens ajudarien, en paraules de Dennett, a destronar el concepte de res cogitans (substància mental), que hem heretat de les meditacions de Descartes (tot i que el concepte ja existia, encara que potser d'una forma no tant explícita, des de fa molts segles en moltes cultures diferents).

Per explicar aquestes idees, Dennett es va esplaiar parlant-nos de l'evolució prebiòtica, la biologia evolutiva, de l'evolució vista com un algoritme, de dissenys sense dissenyador, de la biologia i l'evolució vistes com a enginyeria inversa, del llenguatge com a principi del disseny intel·ligent, de la ment com a efecte i no com a causa, del Jo (Self) com a il·lusió (user illusion) dissenyada per la selecció natural, de l'evolució cultural, de l'evolució del llenguatge, de la teoria dels memes, del paper de la informació en la vida, de l'aprenentatge vist com a re-disseny, de la possibilitat (teòrica, però difícilment portable a la pràctica) de fer màquines intel·ligents i conscients, de les paraules com a màquines virtuals que s'instal·len al cervell, de les ments com a software, del futur del disseny intel·ligent, i fins i tot dels possibles perills que això últim podria comportar.

Dennett mateix va advertir vàries vegades que rep moltes crítiques pel seu human exceptionalism, que no té res a veure amb l'antropocentrisme de les religions, però que afirma categòricament que els humans som essencialment diferents de la resta d'animals. A mi això em trontolla. Estic d'acord en que som els únics que hem desenvolupat llenguatges sofisticats i que acumulem la cultura (tot i que hi ha animals que es transmeten alguns poquets ítems culturals), però no que siguem els únics animals que podem fer dissenys intel·ligents. L'exemple de Betty, the crow que ell mateix va posar (jo ja el coneixia) a mi em sembla perfecte per il·lustrar un disseny top-down d'un animal. Dennett diu que el corb no comprèn el que ha fet. A mi em sembla una afirmació agosarada.

L'activisme ateu de Dennett també és una característica que l'ha fet popular. Jo no veig la seva visió del món incompatible amb Déu. Evidentment un Déu infantil, antropomòrfic, que ens vigila... no és compatible amb la seva visió, però una concepció més moderna de Déu és totalment compatible. De fet té certa gràcia, que el seu concepte de user illusion respecte a la realitat manifestada, podria comparar-se en més d'un aspecte amb el de Maia de l'hinduisme.


Algunes frases que vaig anotar:
- Primer va ser la tecnologia, després la intel·ligència.
- La biologia com a enginyeria inversa.
- L'evolució com un algoritme.
- Som els primers dissenyadors intel·ligents de l'arbre de la vida.
- El llenguatge és el principi del disseny intel·ligent.
- La ment és l'efecte, no la causa.
- Un simi és més semblant a una colònia de termites que a un ésser humà.
- L'autoconsciència sobre les paraules va venir molt després de les paraules.
- El llenguatge és l'ADN de l'evolució cultural.
- La cultura només s'acumula en l'Homo Sapiens, gràcies al llenguatge, i això és precisament el que ens distingeix de la resta d'animals.
- Els nens aprenen de mitjana unes 7 paraules cada dia fins als 6 anys.
- El cervell és més com una colònia de formigues que com un ordinador dels que estem acostumats.
- Estem formats per 100 trilions de cèl·lules, i cada una és una màquina, extremadament complexa, però una màquina. Això és tot.
- Els cervells són més capitalistes que marxistes (en referència a la competència vs cooperació).
- Una persona és un simi amb el cervell infectat per milions d'apps instal·lades a través de l'evolució cultural.
- L'evolució és més llesta que tu.