27 d’ag. 2015

I malgrat tot, somriures


Crec que enlloc he vist tants infants desbordats d'alegria pel simple fet de saludar-los al passar, ja fos des d'un autobús, una barca, o un tuk-tuk. Cambodja et rep amb uns somriures que contrasten amb la pobresa que hi ha arreu (és el país més pobre del sud-est asiàtic), i amb el seu esgarrifós passat recent.

Hi he passat tres setmanes, dues d'elles amb el meu cosí Albert. Aquests són alguns dels records que m'he endut per sempre:
  • La força del Mekong (que ja havia vist fa uns anys a Laos) i tota la vida que genera al seu voltant.
  • L'ambient vibrant de Phnom Penh, la seva gent, les seves pagodes i mercats. Una ciutat amb caràcter, que molts turistes eviten (equivocant-se).
  • L'esgarrifança per tot el que van fer els Khmers Roigs entre el 1975 i el 1979. Vaig plorar a Tuol Sleng i als Killing Fields, els dos memorials principals del genocidi que es va cometre al país (només fa quatre dècades!). M'agradi o no, l'infern del Chankiri Tree (del que prefereixo no parlar) m'acompanyarà a partir d'ara.
  • La fabulosa impressió de veure més de tres milions de ratpenats sortint al capvespre d'una cova a la muntanya de Sampeou (Battambang).
  • La màgia del temple de Phnom Banan (Battambang), al capdamunt d'unes escales impossibles d'oblidar.
  • La vida tranquil·la a les cases flotants, tant als rius com a l'enorme llac de Tonlé Sap.
  • La potència indeleble de tot el complex d'Angkor, emblema omnipresent del país (des de la bandera fins a les cerveses, hotels o companyies aèries). Regne abandonat al segle XV i redescobert pels europeus al segle XIX (tot i que mai havia estat oblidat pels khmers). Ciutat on havien viscut un milió de persones quan a París n'hi vivien cinquanta mil (això la converteix en la ciutat pre-industrial més gran del món). Del tot inoblidable l'enormitat d'Angkor Wat, però també la bellesa d'altres temples, com Ta Prohm (literalment menjat per la vegetació), Bayon, Baphuon, i els que estan més lluny i fora dels circuits habituals. Aquí, més que en cap altre lloc del país, aixecar-se ben aviat té recompensa: gaudir dels temples sense les riuades de turistes. Consell: si aneu a veure la típica sortida del sol a Angkor Wat, després en comptes de quedar-vos a mirar el temple, aprofiteu que és aviat i aneu als temples que estan més lluny, i us hi podreu passejar sols (o gairebé). La barreja d'hinduisme i budisme em va sorprendre molt. Més que canviar l'una per l'altra, aquí les dues religions es van fusionar, i als temples pots veure de costat representacions de Shiva i de Buda.
  • L'ambient tranquil i relaxat de Kampot, i les boniques excursions que des d'allà poden fer-se. Precioses les vistes de la costa des de Bokor Hill (consell: si podeu aneu-hi pel vostre compte, amb moto). Especial també la visita a la cova de Phnom Chhngok, amb un temple pre-angkorià a l'interior (consell: dueu llanterna).
  • La natura encara mig salvatge de Mondulkiri. Precioses cascades i m'enduc bons records de veure de ben a prop elefants alliberats després d'anys d'explotació.
  • La suor (amb premi final) de pujar els gairebé sis-cents escalons d'Udong, a només uns cinquanta quilòmetres de Phnom Penh. Un lloc espectacular però que gairebé no rep turistes. Ple d'estupes (on reposen les restes de molts reis) i de pagodes interconnectades per escales que van pujant i baixant la muntanya.
  • La varietat dels sabors de la cuina cambodjana, que tot i potser no ser tan rica com la d'altres països asiàtics, té plats deliciosos, com el famós amok.
Pendent:
  • No vaig poder gaudir de la costa i les platges per culpa dels monsons, que aquells dies no van donar treva. Vaig estar a Serendipity Beach i a l'illa de Koh Rong, però en especial em va saber greu no poder veure de nit les platges amb plàncton bioluminiscent que hi ha en aquella zona.
Els detalls negatius:
  • L'explotació turística de Siem Reap i Sihanoukville no em va agradar gaire. De fet, em va semblar un ambient decadent. A part del turisme d'hotel i d'agència, el turisme motxiller és molt massiu, i la majoria per cert pateixen la síndrome de "I'm a traveller, not a tourist", tot i que després resulta que esmorzen pancakes als rooftop restaurants i pernocten als pubs i discoteques per a turistes. Tot un seguit de contrasentits. Com diria en Donaire, quan sortim del nostre país, tots som turistes!
  • Els desplaçaments entre ciutats són molt senzills. Això semblaria un aspecte positiu, però vaig enyorar l'Índia sovint. Moure's pel sud-est asiàtic és tan i tan senzill que, a vegades, perd la gràcia. Poca aventura en aquest sentit. Però això no treu que vivíssim algunes anècdotes, com un accident anant en vaixell, en el trajecte de Battambang a Siem Reap.
  • El turisme sexual a Phnom Penh és molt visible. No està gens amagat, i a mi en ocasions em va resultar bastant ofensiu. Veure literalment centenars de parelles d'home blanc en la seva seixantena amb noia cambodjana extremadament jove (segur que moltes d'elles, menors), a mi l'única cosa que em va transmetre, és que a occident vivim en una societat malalta.
Resum: País molt recomanable, agraït i fàcil de viatjar-hi. No té les millors platges del sud-est asiàtic, ni la natura més espectacular, però té els temples hindús i budistes més impressionants que he vist mai (i n'he vist molts, eh!), molts racons per deixar-te sorprendre, una riquesa cultural inacabable i que es perd en el temps, i una gent alegre, simpàtica i molt acollidora.

3 comentaris:

Anna ha dit...

Fas una descripció molt real del que és Cambodja i m'alegro molt que t'hagi agradat!
Ens has de posar més fotos!!!
Una abraçada!

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Hola Anna, gràcies pel comentari!
Ja tinc feta una selecció de fotos, a veure si la comparteixo aviat ;)
Una abraçada,

najoana ha dit...


Fantàstic resum d'un viatge a un lloc que d'una manera o altra, t'ha corprés.