28 de jul. 2014

La mort des del pinzell i la ploma. Climent


Climent (Amsterdam Llibres 2013) és una novel·la fragmentària, intensa i profunda. Està explicada principalment per dues veus: el propi Climent, un escriptor que mor deixant una novel·la inacabada; i l’escriptor a qui encarreguen posar en ordre i treure’n alguna cosa d’una calaixera plena de papers que Climent deixa en herència als seus amics. 

El que m’ha agradat més són els exercicis meta-literaris que Josep M. Fonalleras va fent al llarg de tot el llibre. En alguns moments m’han recordat al Paul Auster de fa una colla d’anys (el bo, vaja), tot i que amb un estil completament diferent. 

La novel·la és molt ambiciosa. Hi ha una profunda reflexió sobre l’escriptura i l’art a través d’uns personatges que s’enfronten a la mort i al final de l’amor. O potser és justament al revés? Una reflexió sobre la mort i el final de l’amor, a través de literatura i la pintura. 

Fonalleras ha jugat molt bé amb l’alternança de les veus de Climent i l’altre narrador, que es confonen de forma deliberada, incrementant així l’atenció del lector (no val a badar). D’aquest joc també en resulta una alternança interessant entre la Berta i la Sara, els amors respectius d’aquests narradors. Les històries d’en Sebastià (el protagonista de la novel·la inacabada) i Hodler (un pintor amb qui està obsessionat en Climent) també planegen a poca altura per sobre de tota la història principal. 

La pintura juga un paper molt important dins la novel·la. Aquest també ha estat un dels ingredients que m’ha captivat (en aquest sentit sóc dèbil). Hi ha múltiples referències al llarg del llibre, i petites històries delicioses sobre pintors. 

Un altre protagonista important de la novel·la és Roma, i un tema gens menor que també tracta, és el de l’amistat. 

En resum, un gran llibre, sincerament. Molt ben escrit. 

De Fonalleras fins ara només n’havia llegit les columnes als diaris El Periódico i El Punt Avui, i si alguna cosa m’ha quedat clar després de la lectura de Climent, és que juga a la primera divisió de la literatura catalana. Amb ganes de llegir-ne més narrativa. Em sembla un premi Serra d’Or de la crítica totalment merescut. 

Ah, i si voleu en podeu fer un tast.

22 de jul. 2014

La tecnologia canvia les persones?


Fa uns dies vaig veure aquesta fotografia en un tweet d'en Howard Rheingold. És suggeridora, però també una mica tramposa. D'alguna manera, la foto acompanyada de la pregunta Does technology change people? vol contestar als que diuen que la tecnologia ens aïlla, ensenyant que abans també ens aïllàvem, però d'altres maneres, i que en realitat no hem canviat tant el nostre comportament.

Però el nostre comportament sí que ha canviat. A la foto de dalt sabem que tots estan llegint el diari, mentre que a la foto de baix no tenim ni idea de què estan fent. Potser estan mirant notícies, com els de dalt, però segurament molts estan comunicant-se amb altres persones, jugant contra algú, cercant informació, escoltant música, o deixant un comentari en una xarxa social. La tecnologia no ens ha aïllat sinó que ens ha permès connectar-nos d'altres maneres.

El que queda clar en les dues imatges és que a poques persones els agrada estar a soles amb els seus pensaments. I en això sí que sóc crític amb la tecnologia, perquè cada vegada dediquem menys temps a meditar amb profunditat, a soles. Només cal agafar qualsevol tren per veure que hi ha un percentatge molt petit de persones que no tinguin un mòbil/portàtil/llibre/revista/ebook... a les mans. Fa uns anys, la proporció de gent que estava sense fer res al tren, simplement pensant, era molt més gran. Això evidentment té moltes lectures (positives i negatives) i també conseqüències. No m'ha sorprès gens que hi hagin estudis que diuen que la majoria de gent prefereix qualsevol acció abans que pensar. Val a dir que quan llegim, juguem, o parlem, també estem pensant, òbviament, però faig èmfasi en l'estar a soles amb els pensaments.

Aquesta por a pensar, lligada a (o retroalimentada per) la infantilització cada cop més aguda de la cultura, sincerament no em sembla que ens pugui dur a cap bon port.


7 de jul. 2014

Art figuratiu contemporani


Fa unes setmanes aprofitant una visita a Barcelona vaig fer una escapada al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern). A diferència d'altres museus d'art contemporani, el MEAM dóna aixopluc exclusivament a artistes que practiquen l'art figuratiu.

Em va agradar molt l'exposició temporal de l'escultor americà Richard MacDonald, que esculpeix ballarins i acròbates fent servir models del Cirque du Soleil i el Royal Ballet de Londres. La col·lecció permanent també val molt la pena, tot i que no estic del tot d'acord amb l'argumentació que fan a favor de l'art figuratiu i "en contra" de l'abstracció. Algunes pintures hiperrealistes són veritablement impactants.

En canvi la mostra d'escultura catalana del segle XX em va semblar una mica pobra. Sembla que tenen un fons bastant gran, però la selecció visitable no em va fer el pes.


4 de jul. 2014

The importance of quality education


During the last decade, public education in India has made great progress in terms of schooling, but the quality of that education remains extremely poor, and the current data are not optimistic. 

I read with some sadness a new report published by the World Bank. It seems that about half of grade four students in India can not subtract. The percentage of third-grade students who can read a grade one text is roughly 30%. In recent years the quality of education has not only not improved but even worsened. Rural areas are particularly problematic. 

And the problem is not only in India but throughout South Asia, which has the highest number of school age children of any region in the world, and many of them are the first in their families to attend school. 

The World Bank report makes some very general recommendations, such as: make learning outcomes the central goal of education policy; invest in early children nutrition, since malnutrition reduces children’s ability to learn; improve teacher effectiveness and accountability; or leveraging the contribution of non-state players. 

Amid this bleak educational landscape, the work of some organizations that I know very well, like Shanti Bhavan or Parikrma Foundation which have ​​a strong commitment to quality education and learning, is extremely important. They are a ray of light in the midst of these problems. I am sure the government of India could learn quite a few lessons through initiatives like these.

The educational landscape in Spain and Catalonia is not comparable with that of South Asia, but the large cuts that the government is doing in education do not augur anything good. Here, quality education is also suffering.
 

1 de jul. 2014

30 fotografies màgiques de nens i nenes jugant arreu del món


Bonica aquesta col·lecció de fotografies que han publicat a Bored Panda. Infants jugant feliços, sense importar el país, la cultura o el nivell econòmic. No us perdeu la selecció sencera.