22 de febr. 2014

Antes del comienzo


Continuo compartint un poema setmanal d'Octavio Paz, tot esperant el centenari del 31 de març. Avui Antes del comienzo, un poema que es pot trobar dintre del poemari Árbol adentro.
Antes del comienzo

Ruidos confusos, claridad incierta.
Otro día comienza.
Es un cuarto en penumbra
y dos cuerpos tendidos.
En mi frente me pierdo
por un llano sin nadie.
Ya las horas afilan sus navajas.
Pero a mi lado tú respiras;
entrañable y remota
fluyes y no te mueves.
Inaccesible si te pienso,
con los ojos te palpo,
te miro con las manos.
Los sueños nos separan
y la sangre nos junta:
somos un río de latidos.
Bajo tus párpados madura
la semilla del sol.
El mundo
no es real todavía,
el tiempo duda:
solo es cierto
el calor de tu piel.
En tu respiración escucho
la marea del ser,
la sílaba olvidada del Comienzo.

13 de febr. 2014

Ex-alumnes compromeses. La injustícia d'Ejipura


Últimament he tingut molts motius per sentir-me orgullós dels meus ex-alumnes de Shanti Bhavan. La última notícia que m'arriba de l'escola n'és un altre exemple.

Quan al juliol vaig treballar al barri de Koramangala, a la ciutat de Bangalore, cada dia passava pel davant de l'slum d'Ejipura, una zona immensa on centenars de famílies vivien en barraques fetes de llauna i plàstics. La majoria d'homes que hi viuen són peons de construcció en obres mastodòntiques d'aquesta ciutat descomunal. Les dones molt sovint són treballadores domèstiques a casa de famílies de classe mitja/alta.

Fa poc el govern va decidir que tota aquella comunitat havia de marxar, perquè en aquell terreny s'ha de construir un gran centre comercial i apartaments de luxe. El resultat és que totes aquelles famílies, que ja vivien miserablement, ara han de viure al carrer perquè no tenen cap altre lloc on anar.

La Shilpa, la Chaithra i la Kavitha, ex-alumnes meves de Shanti Bhavan, estudien ara en una universitat que està al barri de Koramangala, molt a prop d'Ejipura, i al veure aquella situació es van posar en contacte amb l'Abraham George, el fundador de l'escola on elles van crèixer des que tenien quatre anys, i plegats van organitzar un pla per ajudar a les famílies, tot recollint material útil per aquella gent, com per exemple mantes, espelmes, articles d'higiene personal o menjar (han fet un hort a l'escola que dedicaran exclusivament a verdures per la gent d'Ejipura). Són mesures assistencials, que no solucionen el problema de dormir al carrer, però això no les fa menys importants ni necessàries.

La veritat es que veure que aquestes noies, per iniciativa pròpia es mouen per intentar ajudar a les famílies d'Ejipura (de fet, molt semblants a les seves pròpies) m'omple d'alegria.

En totes les meves xerrades i presentacions sempre parlo de convertir el nens i les nenes en agents del canvi, doncs bé, aquest és un exemple fantàstic de com tres noies que han estat les primeres de les seves famílies en rebre una educació, s'han compromès per canviar les coses davant d'una injustícia que han detectat al seu entorn. Súper orgullós d'elles!

Aquí un article que ha escrit la Shilpa (a la foto, amb gent de la comunitat d'Ejipura) sobre el tema.

10 de febr. 2014

L'exclamació


Vaig dir que fins el 31 de març compartiria un poema d'Octavio Paz cada setmana. Aquí us en deixo un de molt curt, del llibre Ladera Este (1962-1968), un dels meus preferits. 

La exclamación

Quieto 
              no en la rama 
en el aire 
                    No en el aire 
en el instante 
                             el colibrí


2 de febr. 2014

Capsa de llum


Aquests dies s'ha dit que finalment sembla que Barcelona tindrà un gran conjunt escultòric de Jaume Plensa (ja era hora no?). Es parla d'alguna obra icònica, al nivell de les que ja tenen a Calgary, Chicago o Rio de Janeiro, per citar només unes quantes ciutats.

Plensa s'ha colat algun cop en aquest blog, degut a una escultura molt bonica que té a Cambridge, dins el campus del MIT.

Però aquest apunt és per recordar que a Girona també tenim una obra de Jaume Plensa, encara que molta gent no ho sàpiga. Es tracta de Capsa de llum (la fotografia que encapçala aquest apunt), una escultura de sis metres d'altura davant de l'edifici de Correus. Es tracta d'un prisma de maons translúcids que a la nit s'il·lumina des de dins. L'escultura canvia completament d'aspecte de dia i de nit. Buscant-ne fotos he trobat una web que desconeixia: Art al carrer. Es tracta d'un inventari de les escultures i altres obres amb valor històric i/o artístic ubicades als espais públics de Girona. Val la pena visitar-la, segur que hi descobriu obres que desconeixíeu.

Acabo amb algunes fotografies d'obres icòniques de Plensa, aquestes a Londres, Calgary, Chicago i Rio de Janeiro.

 

Foto Capsa de llum: Jordi S. Carrera