30 de gen. 2014

Premis que fan il·lusió. Notícies que t'alegren el dia


En aquest blog he parlat molts cops de la Preetha, una nena de Shanti Bhavan amb la que he anat mantenint el contacte des del 2005, quan ella només feia 4rt de primària i jo arribava a l'Índia descol·locat i sense saber que aquell país seria un lloc tan important per a mi. De fet el seu nom ha sortit en més d'un relat i haiku que he escrit durant aquests anys, i també va ser una de les cares que vaig retratar a llapis el 2009. En el treball de cooperant hi ha nens que t'impacten d'una manera difícil de descriure. La primera vegada que vaig fer classe a uns nens en la meva vida, va ser a la classe de la Preetha. Vuit anys més tard he tingut milers de nanos en classes i tallers en moltíssims llocs diferents, però aquella primera classe no s'oblida.

Per això m'ha fet especial il·lusió llegir que la Preetha ha rebut un premi de poesia. I no qualsevol premi, sinó un premi d'un certamen literari que convocava ni més ni menys que el The Times of India. I no només això, sinó que ha estat la premiada més jove, tots els altres eren joves que ja estan a la universitat (ellà està fent 11è, equivalent a 1r de BAT). Podeu llegir la notícia sencera aquí.

A part d'escriure poemes, la Preetha és una gran dibuixant i canta molt bé. Podeu sentir la seva veu en aquesta cançó: Secrets.

La notícia es suma a moltes altres bones notícies que han anat arribant aquests últims anys des de Shanti Bhavan. Són els fruits de molta feina continuada des del 1997. Enhorabona a la Preetha i a tota l'escola!

Si aquesta notícia us ha alegrat el dia i podeu prescindir d'un cafè cada mes, llavors podeu convertir-vos en Amics de Shanti Bhavan

26 de gen. 2014

El meu granet de sorra a la biografia d'Octavio Paz


Ahir mentres buscava una foto d'Octavio Paz per il·lustrar l'apunt on vaig compartir el seu poema Silencio, vaig topar amb la primera de les fotos que hi ha sobre aquestes línies. El llibre d'on provenia l'etiquetava com "Octavio Paz en un templo budista, probablemente en Sri Lanka". Immediatament vaig recordar la imatge del Buda que es veu al fons i buscant entre les fotos del meu viatge de l'estiu del 2012, vaig trobar la segona fotografia que podeu veure aquí dalt.

Buscant la foto de Paz al buscador d'imatges de Google, vaig trobar altres pàgines web i articles que la publicaven, alguns dient que era l'Índia i altres dient que era el temple de Gal Vihara a Polonnaruwa, Sri Lanka. Ambdues referències són incorrectes, el temple en qüestió és el Polonnaruwa Vatadage, construït pel rei Parakrambahu (1164-1196), i que durant molts anys va guardar la relíquia més important de Sri Lanka, una dent de Buda, que actualment roman en un temple de la ciutat de Kandy. El temple té una estructura clàssica en l'arquitectura budista de Sri Lanka, amb una dagoba (estupa) de rajols al centre, i quatre estàtues de Buda al voltant, senyalant els punts cardinals.


Durant la cerca també vaig trobar aquesta altra foto de Paz. En aquest cas sí que és el temple de Gal Vihara, també a Polonnaruwa. Suposo que d'aquí la confusió, i que els biògrafs suposessin que es tractava de fotos del mateix temple. Les fotos per cert són del 1967.

No crec que cap expert en Octavio Paz passi mai per aquest blog, però per si un cas, aquí queda fet l'aclariment :)

25 de gen. 2014

Centenari Octavio Paz


El proper 31 de març es celebra el centenari del naixament d'Octavio Paz. Si seguiu aquest blog ja sabreu que és un dels meus poetes preferits. 

Des d'avui fins el dia del centenari intentaré publicar un poema seu cada setmana. També en podeu llegir d'altres que ja he compartit, buscant "Octavio Paz" al buscador d'aquest blog (a dalt a la dreta).

Silencio

Así como del fondo de la música
brota una nota
que mientras vibra crece y se adelgaza
hasta que en otra música enmudece,
brota del fondo del silencio
otro silencio, aguda torre, espada,
y sube y crece y nos suspende
y mientras sube caen
recuerdos, esperanzas,
las pequeñas mentiras y las grandes,
y queremos gritar y en la garganta
se desvanece el grito:
desembocamos al silencio
en donde los silencios enmudecen.

Octavio Paz
Poemas (1935-1975) Ed. Seix Barral, 1979

22 de gen. 2014

Segrest democràtic i desigualtat econòmica

http://www.oxfam.org/sites/www.oxfam.org/files/bp-working-for-few-political-capture-economic-inequality-200114-es.pdf
L'informe d'Oxfam del passat 20 de gener no diu res que no sabéssim, però llegir i veure els números i les gràfiques que presenta posa els pèls de punta.
La desigualtat econòmica creix ràpidament a la majoria de països. La riquesa mundial està dividida en dues parts: quasi la meitat està en mans de l'1% més ric de la població, i l'altra meitat es reparteix entre el 99% restant. El Fòrum Econòmic Mundial considera que aquesta desigualtat suposa un greu risc pel progrés de la humanitat. La desigualtat econòmica extrema i el segrest dels processos democràtics per part de les elits són massa sovint interdependents. La falta de control de les institucions polítiques produeix el seu debilitament, i els governs serveixen abrumadorament a les elits econòmiques en detriment de la ciutadania. La desigualtat extrema no és inevitable, i pot i ha de revertir-se el més aviat possible.
Recomano llegir l'informe i mirar-se les gràfiques.

20 de gen. 2014

Murray the Monster visita una escola de robots


Tinc molt bons records de Barri Sèsam. Ara pot semblar un format una mica antiquat, però en el seu moment va ser una revolució en això que en diuen educational media.

El juliol passat a San Francisco vaig tenir la sort de conèixer i xerrar amb en Milton Chen, un dels creadors del Sesame Street original, que ara treballa a Edutopia, un apassionant blog molt recomanable si teniu interés per la innovació educativa.

Avui m'ha fet molta gràcia trobar-me aquest vídeo on en Murray the Monster visita una escola de robòtica. Una excusa com una altra per ensenyar-vos nens muntant robots ;)

18 de gen. 2014

Estimat senyor Germain


Ahir gràcies a un tweet de @diarieducacio vaig descobrir aquesta carta que Albert Camus va enviar al seu mestre de l'escola, poc després d'haver rebut el Premi Nobel de Literatura el 1957.
París, 19 de novembre de 1957. 
Estimat senyor Germain: 

He esperat que s’apagui una mica el soroll que m’ha envoltat tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va estendre al nen pobre que era jo, sense les seves ensenyances i el seu exemple, no hagués succeït res de tot això. No és que doni massa importància a un honor d’aquest tipus. Però ofereix al menys l’oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix estant per a mi, i de corroborar-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè hi va posar, continuaran sempre vius en un dels seus petits escolares, que malgrat els anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït. 

L’abraço amb totes les meves forces. 

Albert Camus

11 de gen. 2014

Sadhana. El sentit de la vida


Acabo de llegir Sadhana. El sentit de la vida, de Rabindranath Tagore (Fragmenta 2013). L'editorial ha estat molt oportuna, perquè aquesta primera traducció catalana apareix just cent anys després de la primera edició, i cent anys després del Nobel de Literatura que guanyà Tagore.

Fins ara només havia llegit la poesia de Tagore, a través d'obres com Gitanjali (que també fa cent anys), El jardiner, Ocells perduts, etc. De fet, un dels articles més llegit d'aquest blog en els últims anys és Obra selecta de Tagore.

El passat juliol vaig descobrir i gaudir de la faceta de pintor de Tagore, gràcies a una exposició que vaig visitar a Bangalore. Ho vaig comentar breument en aquest apunt.

Em faltava doncs aprofundir en la seva faceta de pensador i mestre espiritual, tot i que llegint la poesia i veient les seves pintures ja podies intuir moltes de les coses que ara he vist plasmades en els seus pensaments.

El llibre de Fragmenta és una traducció al català de Jan Rosell, i té un pròleg de Xavier Melloni. L'obra és una recopilació d'articles nascuts de diferents conferències que Tagore va pronunciar a l'Índia i als Estats Units. Els textos són de quan tenia 52 anys i estava en la seva plenitud.

Sadhana (que s'ha de pronunciar esdrúixola) indica tant els mitjans com la realització a la qual duen. Els vuit capítols del llibre aborden alguns dels grans temes del pensament indi: la relació de l'individu amb l'univers, la consciència de l'ànima, el problema del mal, el problema del jo, la realització en l'amor, la realització en l'acció, el sentit de la bellesa, i el sentit de l'infinit.

He trobat a faltar notes i referències, el llibre és el text pelat, i tot i que és fàcil de llegir (sobretot si ja has llegit abans sobre pensament i espiritualitat índia) crec que el lector novell ho agraïria. Tagore era un gran coneixedor dels Veda i les Upanishad, i n'escriu fragments de memòria sense citar la font exacta. Evidentment trobar aquestes referències és una feinada, però crec que valdria la pena.

Hi ha algun terme que no m'agrada com s'ha traduït (o potser és que Tagore el feia servir així), per exemple es fa servir la forma Brahma, quan en realitat es parla de Brahman.

El llibre m'ha agradat molt, per la temàtica i el contingut, però també per la forma. S'hi nota la vessant literària de Tagore. Hi ha alguns fragments molt lírics, i algunes metàfores que fa servir per explicar conceptes complicats són realment precioses. És un llibre petit però potent.

Ara em quedo amb ganes de llegir més de la seva obra no poètica. Buscaré que trobo en anglès. També m'agradaria conèixer la seva faceta de pedagog i educador (que vaig descobrir per casualitat en l'exposició de pintura), i saber més del model d'escola que proposava.

9 de gen. 2014

Mentre hi hagi llum hem de caminar. Vicenç Ferrer


Aquesta frase la deia sovint Vicenç Ferrer. Avui a les 22:30 a TVE estrenen la TV movie Vicente Ferrer, sobre la seva vida (centrada en el seu retorn a l'Índia i els seus anys a Anantapur). 

Quan el passat juliol vaig passar per Anantapur, l'equip de rodatge se n'acabava d'anar i vaig estar xerrant amb l'Anne sobre com havia anat. 

Confesso que estic encuriosit pel resultat. No sé si serà una bona aproximació o no a la persona i a la seva obra, però en el pitjor dels casos aquesta nit la pel·lícula em permetrà tornar una estona a Anantapur, i això sempre s'agraeix.

Ja miraré de fer-ne una ressenya un cop vista.