11 de nov. 2014

Dues mares


Surto de l'escola després d'un dia intens. Sento unes veus de nens que em criden «bye Eduard anna», em giro i els faig adéu amb la mà. Deixo la barriada i enfilo per 80 Feet Road, tinc uns dos quilòmetres fins a la casa on estic allotjat.

Abans d'arribar, em paro en un cafè i decideixo prendre un chai i menjar alguna cosa. Mentre faig el primer glop, aixeco el cap i pel vidre de la porta d'entrada veig una mare amb tres filles, totes assegudes a la vorera, menjant alguna cosa que des d'aquí no arribo a veure. Les quatre descalces i vestides amb una indumentària rural, que contrasta amb la de la gent que passa pel seu davant. El cabell desendreçat i les mans molt brutes. Al cap d'un moment, la filla més petita (d'uns cinc anys) s'aixeca, agafa una bossa plena d'objectes estrafolaris i es submergeix en el dens tràfic del carrer, com la cosa més natural del món, intentant vendre alguna d'aquelles andròmines als conductors que paren en aquell encreuament. La mare ni la mira. Segueix concentrada en el menjar.

Dintre del cafè, a la taula del costat, una mare i una filla. La mare vesteix texans i brusa de disseny, la filla, d'uns 8 anys, porta un uniforme d'una escola internacional. Estan berenant, la mare tota l'estona parlant pel mòbil. De cop entra per la porta una noia xinesa i la saluden. Immediatament la noia i la nena busquen una altra taula i deixen a la mare parlant pel mòbil. S'asseuen i la nena obre un quadern i agafa un bolígraf. Comencen una classe particular de xinès.

Això és Bangalore.

2 comentaris:

Helena ha dit...

Brutal i molt ben escrit.
M'has deixat la pell de gallina.

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Gràcies Helena! :) Les ciutats índies tenen aquests contrastos, ja ho saps prou bé!