28 de jul. 2014

La mort des del pinzell i la ploma. Climent


Climent (Amsterdam Llibres 2013) és una novel·la fragmentària, intensa i profunda. Està explicada principalment per dues veus: el propi Climent, un escriptor que mor deixant una novel·la inacabada; i l’escriptor a qui encarreguen posar en ordre i treure’n alguna cosa d’una calaixera plena de papers que Climent deixa en herència als seus amics. 

El que m’ha agradat més són els exercicis meta-literaris que Josep M. Fonalleras va fent al llarg de tot el llibre. En alguns moments m’han recordat al Paul Auster de fa una colla d’anys (el bo, vaja), tot i que amb un estil completament diferent. 

La novel·la és molt ambiciosa. Hi ha una profunda reflexió sobre l’escriptura i l’art a través d’uns personatges que s’enfronten a la mort i al final de l’amor. O potser és justament al revés? Una reflexió sobre la mort i el final de l’amor, a través de literatura i la pintura. 

Fonalleras ha jugat molt bé amb l’alternança de les veus de Climent i l’altre narrador, que es confonen de forma deliberada, incrementant així l’atenció del lector (no val a badar). D’aquest joc també en resulta una alternança interessant entre la Berta i la Sara, els amors respectius d’aquests narradors. Les històries d’en Sebastià (el protagonista de la novel·la inacabada) i Hodler (un pintor amb qui està obsessionat en Climent) també planegen a poca altura per sobre de tota la història principal. 

La pintura juga un paper molt important dins la novel·la. Aquest també ha estat un dels ingredients que m’ha captivat (en aquest sentit sóc dèbil). Hi ha múltiples referències al llarg del llibre, i petites històries delicioses sobre pintors. 

Un altre protagonista important de la novel·la és Roma, i un tema gens menor que també tracta, és el de l’amistat. 

En resum, un gran llibre, sincerament. Molt ben escrit. 

De Fonalleras fins ara només n’havia llegit les columnes als diaris El Periódico i El Punt Avui, i si alguna cosa m’ha quedat clar després de la lectura de Climent, és que juga a la primera divisió de la literatura catalana. Amb ganes de llegir-ne més narrativa. Em sembla un premi Serra d’Or de la crítica totalment merescut. 

Ah, i si voleu en podeu fer un tast.