30 de març 2014

Si Whitman aixequés el cap. O ME! O life!


Aquests dies Walt Whitman es deu remoure a la seva tomba cada cop que s'emet per televisió l'anunci de l'iPad, on es reciten fragments del seu poema Oh, el meu jo! oh, vida! pervertint-ne del tot el significat. Segur que ja s'ha escrit algun assaig sobre l'ús de la poesia en la publicitat, però si no, realment algú hauria de fer-ho, perquè el tema dóna per molt. Hi ha molts altres exemples, em vénen al cap un anunci de Sony amb un poema de Leonard Cohen, o un de Coca-Cola amb versos de Rodolfo Fogwill.

Comparteixo aquí l'original de Whitman, sense fragmentar-lo, i en anglès. El trobareu dins de Leaves of grass, la seva gran obra, que va anar fent i refent durant tota la vida. Fa uns dies mencionava aquí mateix com en l'obra d'Octavio Paz poesia i pensament són inseparables; Whitman és un altre gran exemple d'això que deia.
O ME! O life!

O ME! O life!... of the questions of these recurring;
Of the endless trains of the faithless—of cities fill’d with the foolish;
Of myself forever reproaching myself, (for who more foolish than I, and who more faithless?)
Of eyes that vainly crave the light—of the objects mean—of the struggle ever renew’d;
Of the poor results of all—of the plodding and sordid crowds I see around me;
Of the empty and useless years of the rest—with the rest me intertwined;
The question, O me! so sad, recurring—What good amid these, O me, O life?

Answer.

That you are here—that life exists, and identity;
That the powerful play goes on, and you will contribute a verse.

Walt Whitman (1819–1892), Leaves of Grass