23 de març 2014

Laia Foundation, un projecte solidari al sud de l'Índia


Avui he llegit l'experiència de voluntariat de l'Alba Cobos a Vedanthangal (Índia) amb l'ONG Laia Foundation, i m'ha fet recordar aquelles primeres impressions de quan vaig marxar per primer cop de voluntari el ja llunyà 2005, també a l'estat de Tamil Nadu, però en un projecte diferent.

Recuperant una mica l'antiga l'essència del Com gotes a l'oceà, avui aprofito per donar a conèixer una mica els projectes que porta a terme la Laia Foundation, una ONG que fa temps que segueixo però que encara no he visitat en cap dels meus viatges al sud de l'Índia (a veure si la propera vegada!).

Crec que vaig conèixer els projectes d'aquesta organització a través del blog Chandra+Surya de l'Helena, ja fa anys, i des de llavors he mirat d'anar seguint el que fan. També vaig seguir un temps el blog d'en Xevi, amb alguns apunts èpics, com la seva visita al dentista. Era l'època dorada dels blogs, amb Facebook i Twitter encara embrionaris.

Laia Foundation és una ONG que dedica els seus esforços a construir un futur millor per als habitants d'una zona rural de l'Índia anomenada Vedanthangal (Tamil Nadu), a través de diferents projectes educatius, sanitaris i de suport a la dona. Us recomano passar per la seva web i subscriure-us al seu butlletí. Mireu per exemple la interessant feina que estan fent en Educació

També organitzen viatges solidaris i camps de treball a l'estiu. Així que si mai heu pensat en visitar el sud de l'Índia, aquesta pot ser una via molt maca d'aterrar-hi.

Us recomano també seguir les interessants piulades d'en Lluís Compte, un dels fundadors del projecte.

Finalment us deixo amb les impressions de l'Alba Cobos sobre el seu voluntariat a Vedanthangal. Són boniques, i segurament semblants a les que jo vaig tenir el 2005. Després de tants viatges, particularment jo discreparia amb que els nens de l'Índia són "molt diferents als d'altres llocs", tot i que entenc perfectament el què volia dir ella quan ho va escriure.

Feia anys que buscava un voluntariat però mai trobava ni el moment ni el lloc. Tenia clar que volia que fos de caire educatiu i social i a poder ser, amb dones i infants. Vaig trobar-me amb Laia Foundation gràcies a un amic (amb qui vaig venir la primera vegada). Els projectes em van semblar molt atractius i de seguida em vaig posar en contacte amb ells per sol·licitar el voluntariat.

Vaig fer un voluntariat de llarga estada. Vaig enllaçar el camp de treball de l’agost amb la meva estança en solitari. El camp de treball va ser molt positiu, vaig viure la primera pinzellada de l’Índia i vaig poder compartir moments formidables amb altres voluntaris. Quan vius experiències molt fortes i impactants, trobo que el fet de poder compartir impressions i sentiments amb altra gent, que estan vivint el mateix, és a vegades necessari. Aquest va ser l’aspecte que potser vaig trobar més en falta al principi de la meva experiència en solitari. Tot i així, des d’un primer moment molta gent del poble (sobretot professors i alumnes de Laia Foundation) em van acollir com a part de la seva família i vaig tenir l'oportunitat de conèixer la cultura de primera mà.

De tots els projectes amb que vaig col·laborar amb Laia Foundation destaco la participació als centres de reforç. És motivador observar que el primer dia que hi vas els nens no saben respondre a certes preguntes en anglès i al dia següent, en canvi, si que ho fan. Un altre aspecte a destacar és l’alegria amb la que et reben els nens del centre quan et veuen arribar.

Des que vaig arribar aquí que penso que els nens de l’índia són molt diferents als d’altres llocs: tenen uns somriures i unes mirades de curiositat i felicitat que s’encomanen i et fan sentir molt a gust al seu costat.

Aquí estic aprenent moltes coses que no esperava. En primer lloc, que la vida pot ser molt diferent a la que estava acostumada: els ritmes, les prioritats... Quan vens aquí t’has d’adaptar al seu ritme i viure lentament, de manera intensa i apreciant els petits detalls, com ara un bon menjar o l’olor de gessamí de les flors que les dones es posen als cabells. Recomanaria a tothom aquesta experiència. Veient altres realitats, coneixent noves maneres de fer les coses i veure el món et fa ser més flexible amb tu mateix i amb la gent que et rodeja. 

Alba Cobos