11 de gen. 2014

Sadhana. El sentit de la vida


Acabo de llegir Sadhana. El sentit de la vida, de Rabindranath Tagore (Fragmenta 2013). L'editorial ha estat molt oportuna, perquè aquesta primera traducció catalana apareix just cent anys després de la primera edició, i cent anys després del Nobel de Literatura que guanyà Tagore.

Fins ara només havia llegit la poesia de Tagore, a través d'obres com Gitanjali (que també fa cent anys), El jardiner, Ocells perduts, etc. De fet, un dels articles més llegit d'aquest blog en els últims anys és Obra selecta de Tagore.

El passat juliol vaig descobrir i gaudir de la faceta de pintor de Tagore, gràcies a una exposició que vaig visitar a Bangalore. Ho vaig comentar breument en aquest apunt.

Em faltava doncs aprofundir en la seva faceta de pensador i mestre espiritual, tot i que llegint la poesia i veient les seves pintures ja podies intuir moltes de les coses que ara he vist plasmades en els seus pensaments.

El llibre de Fragmenta és una traducció al català de Jan Rosell, i té un pròleg de Xavier Melloni. L'obra és una recopilació d'articles nascuts de diferents conferències que Tagore va pronunciar a l'Índia i als Estats Units. Els textos són de quan tenia 52 anys i estava en la seva plenitud.

Sadhana (que s'ha de pronunciar esdrúixola) indica tant els mitjans com la realització a la qual duen. Els vuit capítols del llibre aborden alguns dels grans temes del pensament indi: la relació de l'individu amb l'univers, la consciència de l'ànima, el problema del mal, el problema del jo, la realització en l'amor, la realització en l'acció, el sentit de la bellesa, i el sentit de l'infinit.

He trobat a faltar notes i referències, el llibre és el text pelat, i tot i que és fàcil de llegir (sobretot si ja has llegit abans sobre pensament i espiritualitat índia) crec que el lector novell ho agraïria. Tagore era un gran coneixedor dels Veda i les Upanishad, i n'escriu fragments de memòria sense citar la font exacta. Evidentment trobar aquestes referències és una feinada, però crec que valdria la pena.

Hi ha algun terme que no m'agrada com s'ha traduït (o potser és que Tagore el feia servir així), per exemple es fa servir la forma Brahma, quan en realitat es parla de Brahman.

El llibre m'ha agradat molt, per la temàtica i el contingut, però també per la forma. S'hi nota la vessant literària de Tagore. Hi ha alguns fragments molt lírics, i algunes metàfores que fa servir per explicar conceptes complicats són realment precioses. És un llibre petit però potent.

Ara em quedo amb ganes de llegir més de la seva obra no poètica. Buscaré que trobo en anglès. També m'agradaria conèixer la seva faceta de pedagog i educador (que vaig descobrir per casualitat en l'exposició de pintura), i saber més del model d'escola que proposava.

2 comentaris:

Roser ha dit...

A mi també m'ha interessat, estic a punt d'acabar-lo i disfruto les imatges belles i potents amb què expressa idees i sentiments.
Hi ha un llibret en castellà "Sriniketan" escrit per Tagore i L.K.Elmhirst que tracta sobre el seu ideari educatiu, editat per Etnos, Madrid 1991.

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Moltes gràcies pel comentari i per la referència Roser! Buscaré el llibre :)