18 de gen. 2014

Estimat senyor Germain


Ahir gràcies a un tweet de @diarieducacio vaig descobrir aquesta carta que Albert Camus va enviar al seu mestre de l'escola, poc després d'haver rebut el Premi Nobel de Literatura el 1957.
París, 19 de novembre de 1957. 
Estimat senyor Germain: 

He esperat que s’apagui una mica el soroll que m’ha envoltat tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va estendre al nen pobre que era jo, sense les seves ensenyances i el seu exemple, no hagués succeït res de tot això. No és que doni massa importància a un honor d’aquest tipus. Però ofereix al menys l’oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix estant per a mi, i de corroborar-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè hi va posar, continuaran sempre vius en un dels seus petits escolares, que malgrat els anys, no ha deixat de ser el seu alumne agraït. 

L’abraço amb totes les meves forces. 

Albert Camus

1 comentari:

Marta Miquel ha dit...

Quanta humilitat i saviesa en quatre ratlles.