22 de des. 2013

Jocs de taula tradicionals a l'Índia


Jocs tan populars mundialment com els escacs o el parxís tenen els seus orígens a l'Índia. L'univers dels jocs de taula tradicionals indis és immens. Un dels últims dies que vaig passar a Bangalore l'estiu passat, vaig visitar la botiga Kavade, on venen jocs tradicionals fets amb materials naturals, i on organitzen tallers per ensenyar a jugar a alguns jocs, que malgrat que en molts pobles encara es practiquen, a les ciutats ja s'han perdut.

Jo em vaig comprar dos jocs clàssics: el pagade i l'aadu puli attam.


El pagade és un joc molt semblant al parxís, i segurament és van originar al mateix temps. El nom és en Kannada (en Tàmil es diu dayakattam, i en Hindi es diu chaupad). L'epopeia índia del Mahabharata (400 aC) ja menciona el joc quan explica una partida dels Pandavas contra els Kauravas. El joc apareix en moltes representacions, com la de sobre aquestes línies, on Shiva juga contra Parvati. És un joc de 2 a 4 persones, on uns peons competeixen en una cursa sobre un tauler en forma de creu. El moviment dels peons es controla amb el llançament de dos daus especials coneguts com daala o daayam, uns cuboides llargs on les quatre cares llargues tenen els números 1, 3, 4 i 6.


L'aadu puli attam, que en Kannada vol dir el joc de les cabres i els tigres (en Tàmil, Adu Huli; i en Telugu, Puli-Meka), és un joc de raonament abstracte (com els escacs o les dames) però amb una peculiaritat molt interessant, i és que és assimètric: un jugador controla tres tigres i l'altre, quinze cabres. Pertany a una família de jocs molt estesos per tot Àsia (com per exemple el Bagh-Chal del Nepal, o el joc de les vaques i els lleopards a Sri Lanka). L'aadu puli no és només assimètric en relació a les peces que controlen els jugadors, sinó que el taulell de joc també és assimètric, fet que el converteix en un joc especialment curiós. L'objectiu de les cabres és immobilitzar els tigres, mentre que l'objectiu dels tigres es eliminar un mínim de sis cabres.

20 de des. 2013

Top 10 Gotes 2013


Aquí teniu el llistat dels deu articles publicats durant el 2013 que han rebut més visites en aquest blog. El número 1 ha guanyat de golejada, quatriplicant les visites que ha rebut el número 2. En canvi les diferències entre tots els altres són mínimes. Comptant aquest, he escrit 93 articles aquest any, una mica per sobre dels dos últims anys.

Top 10 Gotes 2013


Però l'article més llegit del blog durant aquest any, ha estat un article del 2012: L'escola ha mort. Llarga vida a l'escola!

Les fonts que m'han portat més visites han estat Google, Facebook i Twitter, per aquest ordre (tampoc és que sigui cap sorpresa).

El 2013 m'han arribat visites de 64 països, però la immensa majoria provenien d'Espanya, Mèxic, Índia i Estats Units.

17 de des. 2013

Mirades


La Fundació Vicenç Ferrer ha publicat aquest vídeo per desitjar Bon Nadal. La veritat és que les mirades fotografiades per Irene Meritxell són precioses. 

"Sóc testimoni directe de que és possible canviar aquest món", Vicenç Ferrer

15 de des. 2013

Winter smiles


It is always nice to receive news from Shanti Bhavan. I enjoyed reading the Winter Newsletter. The photo above these lines is a great Christmas card for the holidays now approaching. And the photo below these lines perfectly symbolizes the future of Shanti Bhavan, with all these smiles of kindergarten children. Receiving news from there always recharges my batteries.


10 de des. 2013

Les universitats són com els arbres...


Fa un parell de dies parlava d'arbres al blog i avui hi torno. M'agrada la frase que han posat en una de les capçaleres que veus quan visites la pàgina de cooperació de la Universitat de Girona. Certament així hauria de ser:
Les universitats són com els arbres, sòlids, profundament arrelats al terra, amb branques i fulles que intenten tocar el cel en busca de nou coneixement. Però és fonamental que amb les seves branques donin sopluig als més febles, amb programes que mostrin el seu compromís social. 
Shirley Walters (University of the Western Cape, South Africa)
La foto és del juliol passat, un banian tree de Tamil Nadu a pocs quilòmetres de Shanti Bhavan.

8 de des. 2013

Arbre endins


Em van quedar moltes coses pendents d'explicar de la setmana que vaig passar a San Francisco el juny passat. Un cop acabat el DML Summer Institute vaig estar el cap de setmana amb uns amics que viuen a SF, en Manel i la Siobhan, i un dels llocs on em van dur va ser al Muir Woods National Monument, que és un parc natural que en gran part és un bosc primigeni de Sequoies (Coast Redwood). Es tracta d'arbres de dimensions gegantines, arribant alguns als 100 metres d'alçada, i que poden viure més de mil anys. 

A la foto de dalt podeu veure la secció d'un arbre caigut el 1930. És calcula que va néixer cap a l'any 900, i com veieu, en els seus anells hi han marcats alguns fets històrics significatius que es van produir durant la seva vida, com per exemple la construcció per part dels azteques de la ciutat de Tenochtitlan l'any 1325. La veritat és que dóna una mica de vertigen passegar-se pel mig d'un bosc on molts arbres ja portaven vivint uns quants segles quan Colom arribà a Amèrica. Senzillament impressionant.




Com a anècdota, sapigueu que aquests boscos de sequoies del nord de Califòrnia van ser l'escenari on es va rodar les escenes d'Endor en El retorn del Jedi. Endor era la lluna on vivien els Ewoks.


6 de des. 2013

Mandela. I am the captain of my soul.


L'actualitat em fa escriure més tard del que estic acostumat, i em fa rescatar una etiqueta del blog que tenia molt oblidada: "persones clau". Em sembla que ningú pot discutir que Nelson Mandela ha estat una figura clau del segle XX.

Segurament ja coneixereu la història d'aquest poema de William Ernest Henley, que Mandela va conservar escrit en una fulla de paper durant els anys que passà a la presó, però igualment crec que és bonic compartir-lo en un moment així. Descansi en pau.
Invictus

Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

5 de des. 2013

Les flors del mal


Ha estat tot un plaer llegir la traducció de Jordi Llovet de Les flors del mal de Charles Baudelaire (labutxaca, Edicions 62, 2010). Es tracta de la primera vegada que apareix en català una versió bilingüe i completa de Les flors del mal.

Després de cinc anys escoltant Llovet als cursos de Literatura Universal de La Mercè de Girona, i després d'haver llegit els seus Adéu a la universitat i Brins de literatura universal, m'ha agradat molt llegir la seva traducció de Baudelaire. 

Les flors del mal (Les fleurs du mal) és una col·lecció de poemes de Charles Baudelaire, considerada l'obra més representativa de l'autor, i que de fet abasta quasi la totalitat de la seva producció poètica. La primera edició és del 1857 però la censura d'alguns dels seus poemes es va mantenir a França fins el 1949. Es tracta d'una de les obres més importants de la poesia moderna, amb una estètica que llavors fou totalment nova, on la bellesa es manifesta a partir de realitats urbanes quotidianes, trivials i a vegades també a partir d'escabrositats i sacrilegis.

La traducció de Llovet és brillant. Em quedo amb ganes de llegir altres de les seves traduccions, per exemple de Kafka, o Thomas Mann. 

Aquí una petita mostra del seu Baudelaire.

XCIII
A una dona que passa

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En un altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

4 de des. 2013

"Enric Millo" és un anagrama de "No llei, crim"


Després dels #politigrames d'esquerres, com ja vaig prometre, aquí teniu els que vaig fer amb els noms d'uns quants polítics de dretes. Albert Rivera el considero de dretes, per molta ambigüitat que vulgui mantenir el seu partit. N'hi ha quatre de l'esfera política catalana, i un bonus extra: Cristóbal Montoro.
  • Artur Mas és un anagrama de Arma surt.
  • Enric Millo és un anagrama de No llei, crim.
  • Duran i Lleida és un anagrama de Induïa lladre.
  • Albert Rivera és un anagrama de Rebatre rival.
  • Cristóbal Montoro és un anagrama de Molt notoris. Cabró!