18 d’oct. 2013

Inventors pel canvi


A la xerrada que vaig fer en el primer TEDxUdG vaig acabar amb una idea de futur: Inventors pel canvi. Era un projecte que tenia al cap, i que ha necessitat temps per poder sortir a la llum.

Quan el passat juny vaig participar al DML Summer Institute 2013 a San Francisco la idea ja estava molt més avançada, i amb el feedback rebut allà i la posterior estada a l'Índia on vaig poder lligar dues escoles per començar el projecte, n'hi ha hagut prou com per fer nèixer Inventors4Change, un projecte que promovem des d'UdiGital.edu.

Es tracta d'una iniciativa que vol connectar nens i nenes de diferents països i promoure que col·laborin treballant en equip mitjançant eines digitals, amb l'objectiu de resoldre reptes relacionats amb el Desenvolupament Humà. Comencem el projecte amb una prova pilot amb quatre escoles, dues del sud de l'Índia i dues de l'àrea de Girona, que des d'ara i fins a finals de gener treballaran col·laborativament fent servir l'Scratch.

Com veieu, aquesta prova pilot uneix la meva feina a l'Índia amb la feina dels últims anys a Girona, així que és un projecte que em fa molta il·lusió.

Les dues escoles de l'Índia són Shanti Bhavan i Parikrma Centre for Learning a Koramangala; i les dues catalanes són l'escola Carme Auguet de Girona i l'escola Veïnat de Salt.

Des del proper dilluns i fins al gener, equips de nens i nenes d'aquestes 4 escoles, barrejats d'edats i països, treballaran plegats, comunicant-se en anglès i fent servir l'Scratch per construir les seves invencions, històries, jocs, etc.

Us invito a conèixer el projecte, del tot obert a col·laboracions: www.inventors4change.org.

17 d’oct. 2013

'U' de mussol


La meva feina actual em fa preguntar-me sovint sobre com aprenem les coses les persones. L'anterior en canvi, em feia preguntar-me sobre com aprenen coses les màquines. Curiós no? La qüestió és que ara, de tant en tant, em trobo reflexionant sobre com vaig aprendre jo alguna cosa concreta quan era un nen.

Fa unes setmanes que estic fent classes de hindi, una llengua que no s'assembla gens a les que conec, amb un alfabet completament diferent i amb uns quants sons del tot nous per a la meva orella i la meva boca. Això m'ha portat a intentar recordar com vaig aprendre a llegir i a escriure, i dic intentar perquè no me n'he sortit, només tinc records molt borrosos i potser fins i tot inventats, en els quals estic assegut a terra entre altres nens i nenes, i la senyoreta escriu unes lletres immenses a la pissarra i les va pronunciant. Sé que vaig ser molt precoç en la lectura perquè m'ho han dit els meus pares, però la veritat és que no recordo gens com vaig aprendre a llegir.

Aquests dies però, m'he hagut d'enfrontar a un repte similar al que vaig encarar llavors, tot i que ara amb un cervell molt desmillorat comparat amb el que tenia als tres o quatres anys (i amb un alfabet molt més complicat, tot sigui dit).

És curiós perquè a la meva feina actual, quan dissenyem activitats i tallers pels nens, solem considerar "dolent" aquell aprenentatge basat simplement en la repetició i la memorització, i en esforcem per tal que pensin i entenguin els conceptes, sobretot descobrint-los per si mateixos; però no hi ha dubte que algunes coses no hi ha més remei que aprendre-les a base de repetir i repetir. Una d'elles, per exemple, és un alfabet.

Així que tot i no recordar com vaig aprendre a llegir i a escriure en català, no crec que el procediment fos gaire diferent del que estic seguint ara amb el hindi. En comptes de repetir coses com 'E' d'Elefant, ara dic 'U' se ullu ('U' de mussol, que en català no te gaire sentit).


16 d’oct. 2013

¿Qué tal si deliramos por un ratito?



Pel Blog Action Day d'enguany els organitzadors han proposat parlar de Drets Humans. M'ha semblat apropiat compartir un extracte de "El derecho al delirio" de Galeano. El text és de l'any 1998 però continua ben vigent. També adjunto un vídeo amb el mateix Galeano recitant-lo al programa Singulars.


¿Qué tal si deliramos por un ratito?
¿Qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia para adivinar otro mundo posible?
El aire estará limpio de todo veneno que no provenga de los miedos humanos y de las humanas pasiones.
En las calles los automóviles serán aplastados por los perros.
La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por el ordenador, ni será comprada por el supermercado, ni será tampoco mirada por el televisor.
El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia y será tratado como la plancha o el lavarropas.
Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir no más, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega.
En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar sino los que quieran cumplirlo.
Nadie vivirá para trabajar pero todos trabajaremos para vivir.
Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas.
Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas.
Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos.
Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas.
La solemnidad se dejará de creer que es una virtud, y nadie nadie tomará en serio a nadie que no sea capaz de tomarse el pelo.
La muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes y ni por defunción ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero.
La comida no será una mercancía ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos.
Nadie morirá de hambre porque nadie morirá de indigestión.
Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura porque no habrá niños de la calle.
Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero porque no habrá niños ricos.
La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla.
La justicia y la libertad, hermanas siamesas, condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda.
En Argentina las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria.
La Santa Madre Iglesia corregirá algunas erratas de las tablas de Moisés y el sexto mandamiento ordenará festejar el cuerpo.
La Iglesia también dictará otro mandamiento que se le había olvidado a Dios, “amarás a la Naturaleza de la que formas parte”.
Serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma.
Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.
Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan voluntad de belleza y voluntad de justicia, hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido, sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del tiempo.
Seremos imperfectos porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses.
Pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche como si fuera la última.

Eduardo Galeano (extracte de “EL DERECHO AL DELIRIO”)

12 d’oct. 2013

Fairtags. El realment impossible és no compartir

 
Fa un any vaig parlar en aquest blog de Wonference, una plataforma online que t’ajuda a organitzar congressos i jornades, i que és un projecte d'en Francesc Balagué, que per cert va participar al Gotes Obertes per celebrar el 5è aniversari del Com gotes a l'oceà.

Doncs bé, des de Wonference ara presenten una iniciativa nova que porta per nom Fairtags, i que vol ser una forma senzilla d'ajudar a promoure campanyes solidàries de diferents organitzacions. La idea consisteix en aprofitar el gran impacte i repercussió que tenen alguns esdeveniments a les xarxes socials, tot acompanyant el hashtag oficial de l'esdeveniment amb un fairtag, literalment "etiqueta justa", és a dir amb un enllaç a la campanya solidària que s'hagi escollit.

És un projecte en fase BETA, que tot just comença. A mi n'han fet ambaixador, i us animo a visitar-lo i a conèixer les primeres campanyes.

10 d’oct. 2013

Because I am a girl. Raise your hand!


Demà és el Dia Internacional de la Nena. El vídeo que ve tot seguit és de l'ONG Plan, i tot i que està gravat en un altré país i les fesomies són diferents, m'ha transportat per uns moments als slums que he vist aquest estiu a Bangalore. Imatges i records que em quedo per mi, perquè mai les fotografio. Sempre intento ensenyar l'Índia en positiu. Ja són molts anys i moltes cuirasses, però sempre hi ha Lakshmis que et toquen el cor.


El vídeo forma part d'una campanya per recollir un milió de firmes per demanar a les Nacions Unides que l'educació de les nenes sigui una prioritat. Podeu signar aquí.