30 de set. 2013

Explorant l'Exploratorium


Durant la setmana que vaig estar a San Francisco participant al DML Summer Intitute 2013, vaig tenir l'oportunitat de visitar l'Exploratorium i conèixer part de l'staff que està fent recerca allà.

És difícil definir què és exactament l'Exploratorium. És el millor museu de Ciència i Tecnologia que he visitat, però és molt més que això. De fet anomenant-lo museu et quedes molt curt. Vet aquí com es defineixen ells mateixos: 
The Exploratorium is a twenty-first-century learning laboratory, an eye-opening, always-changing, playful place to explore and tinker. For more than forty years, we’ve built creative, thought-provoking exhibits, tools, programs, and experiences that ignite curiosity, encourage exploration, and lead to profound learning. We use the same tools and approaches to design compelling professional development programs for teachers ranging from novice to expert, elementary to high school, and formal and informal, in fields of science, math, and engineering.

Us recomano passar-vos per la seva web, i si mai esteu a San Francisco reserveu-vos un matí o tarda per anar-hi. Jo m'ho vaig passar genial, i el nou edifici on s'han traslladat des del passat abril és immens i està en una zona de SF on segur que anireu: les esculleres de davant del mar (Piers 15/17).


Una de les coses que em va agradar més és el Tinkering Studio, on dissenyen tallers i activitats per a nens, joves i adults, seguint una filosofia molt semblant a la que tenim a UdiGital.edu (tot i que nosaltres encara tenim molt per aprendre, ells duen molts més anys de feina a les espatlles). 

Per cert, que el novembre i gener vinents l'Exploratorium organitza dos MOOCs (cursos oberts massius per Internet) a través de la plataforma Coursera. Intentaré seguir-los!


Fotografies: Flickr (TranceMist, Robyn, Abygail-Dawn Lan, The Tinkering Studio)

25 de set. 2013

The Hundred Languages of Children


Fent cas a en Frank Sabaté, avui he començat a llegir un llibre que es diu Invent To Learn: Making, Tinkering, and Engineering in the Classroom, de la Sylvia Libow Martinez i en Gary Stager. Pel títol ja podeu intuir que tracta temes molt relacionats amb tot allò que fem a UdiGital.edu i també amb els projectes que he desenvolupat a l'Índia.

M'ha agradat trobar-me aquest poema només de començar el llibre. És d'en Loris Malaguzzi, fundador de la filosofia educativa de Reggio Emilia, centrada en preescolar i primària.
The Hundred Languages of Children

No way. The hundred is there.

The child
is made of one hundred.
The child has
a hundred languages
a hundred hands
a hundred thoughts
a hundred ways of thinking
of playing, of speaking.

A hundred always a hundred
ways of listening
of marveling, of loving
a hundred joys
for singing and understanding
a hundred worlds
to discover
a hundred worlds
to invent
a hundred worlds
to dream.

The child has
a hundred languages
(and a hundred hundred hundred more)
but they steal ninety-nine.
The school and the culture
separate the head from the body.
They tell the child:
to think without hands
to do without head
to listen and not to speak
to understand without joy
to love and to marvel
only at Easter and at Christmas.

They tell the child:
to discover the world already there
and of the hundred
they steal ninety-nine.

They tell the child:
that work and play
reality and fantasy
science and imagination
sky and earth
reason and dream
are things
that do not belong together.

And thus they tell the child
that the hundred is not there.
The child says:
No way. The hundred is there.

Loris Malaguzzi (translated by Lella Gandini)
Founder of the Reggio Emilia Approach
Imatge: projecte TIC TAC 2013.

21 de set. 2013

El ritme de l'Ésser


Quina cosa sóc realment, no ho sé amb claredat: 
misteriós, encadenat en la meva ment, vaig errant.
Rg-veda I,164,37.

Tenia pendent escriure una ressenya d'El ritme de l'Ésser. Les Gifford Lectures de Raimon Panikkar (Fragmenta 2012), del qual ja vaig fer un breu comentari quan n'estava llegint la introducció.

S'ha donat la circumstància que aquest és el llibre que precisament aquest any treballarem en el Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural de la UdG, així que tindré l'ocasió de tornar-lo a llegir pausadament i anar-lo comentant amb els companys del seminari.

La sensació que vaig tenir quan vaig acabar el llibre va ser d'haver llegit una obra monumental. Els entesos diuen que es tracta del seu llibre més important en el camp filosòfic. Es va publicar en anglès pocs dies abans que morís, així que es tracta del seu últim gran text.

L'obra sorgeix de l'encàrrec que va rebre d'impartir les prestigioses Gifford Lectures els anys 1988-1989. Panikkar va estar reelaborant el text d'aquelles lliçons durant vint anys, fins el moment de la publicació d'aquest immens volum (657 pàgines).

El tema no pot ser més agosarat: el destí de l'Home. En el llibre desplega amb molta claredat (que no vol dir que sigui fàcil d'entendre) algunes de les idees més representatives del seu pensament, com la visió trinitària de la Realitat, la intuïció cosmoteàndrica, la trinitat radical, o la interindependència, tot amb el colossal objectiu de construir ponts entre teologia i filosofia i entre el pensament d'Orient i Occident, sense amagar en cap moment les seves objeccions al mythos científic dominant i als monoteismes.

M'ha semblat un llibre extremadament profund, i tot i que és difícil i que requereix esforç, l'estructura del text és impecable i conforme avances vas entenent conceptes i idees que moltes pàgines enrere no havies arribat a copçar. 

No puc dir que hagi llegit gaires llibres de Panikkar. En aquest blog he fet comentaris d'un parell (Iniciació als Veda i Espiritualidad Hindú), però aquest és amb diferència el millor que he llegit, tot i que no estic segur si és un bon llibre per apropar-se al seu pensament sense haver-ne llegit algun altre abans. En tot cas, tenir uns coneixements bàsics de filosofia, tant d'occident com d'orient, ajudarà molt en la seva lectura, perquè les referències són infinites. Llegint aquest llibre te n'adones de l'envergadura intel·lectual de Panikkar, que en poques línies de diferència pot citar a Kurt Gödel, Ramon Llull, Antonio Machado o el Dhammapada. Senzillament immens. 

Tinc moltíssims fragments marcats, subratllats i amb comentaris. Us en comparteixo un de cap al final:

L'autèntica filosofia no és una especialitat, és l'activitat intel·lectual i contemplativa de l'Home, una implicació conscient en la vida mateixa de la realitat, la qual cosa fa l'Home corresponsable amb la realitat. Aquesta filosofia tant es pot trobar en la investigació bàsica com en el pensament contemplatiu; es pot cultivar en solitud o en la conversa, i tant dins les ciències com dins les humanitats. Al cap i a la fi, tothom és, pel que fa a això, un amant de la saviesa, una persona compromesa a la recerca de la veritat, la bellesa i la bondat. La nostra tendència actual de relegar la filosofia professional a l'estatus d'una especialitat d'elit no representa veritablement el que la «Saviesa de l'Amor» ha significat tradicionalment. Aquesta és també la raó per la qual els millors científics són autèntics filòsofs.

19 de set. 2013

Escoles d'arreu del món


Durant els últims tres anys he visitat força escoles i instituts degut a la meva feina a UdiGital.edu. Quan viatjo a altres països també m'agrada visitar-ne. Ho he fet a l'Índia com ja sabeu si seguiu el blog, degut als projectes que hi he desenvolupat, però també n'he visitat en altres llocs, com per exemple a Laos o Sri Lanka. Si fa uns dies, parlant de Bangalore, deia que visitar mercats és una bona manera de conèixer les ciutats, visitar escoles també és una bona manera d'entendre les societats que visites. La fotografia que encapçala aquest apunt és d'una escola que vaig visitar a Andhra Pradesh (Índia) el passat juliol.

Tota aquesta introducció és perquè avui he trobat aquesta fantàstica selecció de fotografies d'arreu del món documentant nens i nenes anant a les seves escoles (fotografies infinitament millors que les meves, com veureu). Us en deixo un parell tot seguit, però us recomano molt fer un cop d'ull amb tranquil·litat a la selecció sencera a The Big Picture (37 fotos).


15 de set. 2013

We are the world + 21 guns

Només fa cinc setmanes que vaig tornar de l'Índia, però ja trobo a faltar els nanos de Shanti Bhavan. Avui comparteixo el mític We are the world de Michael Jackson i Lionel Richie cantat pel cor de l'escola.


I canviant de registre, també us comparteixo la cançó 21 guns de Green Day, un vídeo que van gravar els italians que van passar per Shanti Bhavan just quan jo vaig marxar-ne. Podeu veure més vídeos al canal de Youtube d'en Samuele Ferrarese, i també val la pena passar-se per la seva Bach Street School.

8 de set. 2013

Somnis de diumenge


A través del twitter de l'ERAM he conegut l'obra de Johan Thörnqvist, un artista que combina la fotografia i la il·lustració d'una manera molt original. Us recomano molt passar-vos per la seva web: Snarlik.se.


6 de set. 2013

Web: The Film


Avui he descobert aquest projecte, del qual de moment només podem veure el trailer. La pel·lícula tracta d'un tema tant suggerent com aquest:

What happens when children, isolated in the Peruvian Amazon, experience the Internet for the first time? Web explores the possibilities that emerge when the disconnected get online, and what it means for our future.

Com podeu veure en el trailer, el film parla del projecte OLPC (One Laptop Per Child), un tema del que ja he parlat algun cop en aquest blog. Hi ha entrevistes a gent tant interessant com Vint Cerf o Nicholas Negroponte.

4 de set. 2013

Howard Rheingold & Super Awesome Sylvia


El passat juny, just abans de marxar cap a l'Índia, vaig estar una setmana participant al DML Summer Institute 2013 a San Francisco. La immersió total que després vaig tenir en el projecte a l'Índia ha fet que no expliqués gaires detalls d'aquella estada a San Francisco. Intentaré corregir-ho amb uns quants posts en les properes setmanes, explicant coses que vaig aprendre, gent que vaig conèixer i llocs que vaig visitar.

Un dels meus mentors durant els dies a San Francisco va ser en Howard Rheingold, tot un personatge, i una autèntica llegenda al món d'Internet (per exemple se'l reconeix com el primer que va fer servir l'expressió "virtual community"). Vam xerrar sobre els meus projectes tot passejant pels parcs que hi ha al voltant de l'Academy of Sciences (la foto de dalt li vaig fer jo).

En Howard col·labora molt amb DML, i de fet el propòsit d'aquest apunt no era parlar d'ell sinó d'un article que recentment ha escrit a DMLcentral. En ell explica com va quedar fascinat quan per casualitat va topar amb els vídeos a Internet de la Super Awesome Sylvia, una nena de 12 anys que té un canal al Youtube on explica com fer/inventar/construir/experimentar amb infinitat de materials i tecnologies. La veritat és que és senzillament genial. Un bon exemple de com Internet obre noves maneres d'aprendre. Us deixo el vídeo on en Howard entrevista a la Sylvia i el seu pare.

 
Super Awesome Sylvia from DML Research Hub on Vimeo.

2 de set. 2013

Public Art at MIT


Fa uns dies vaig veure aquest vídeo sobre l'art en espais públics que pots trobar-te passejant pel campus del MIT o a dins dels seus edificis. Entre les obres que hi destaquen, s'hi pot veure una escultura del català Jaume Plensa (és la de sobre aquestes línies, amb un servidor al davant).

Que una universitat bàsicament tecnològica faci una aposta tan contundent per l'art és significatiu.