30 d’ag. 2013

Someone like you @ Shanti Bhavan


Després de dues setmanes de vacances de blog, el reprenc de nou, i em ve de gust fer-ho amb aquest vídeo gravat a Shanti Bhavan pocs dies després que jo marxés, per uns músics italians que van estar un parell de setmanes fent tallers de música a l'escola.

El vídeo és la cançó Someone like you, cantada per la Preetha, de qui vaig parlar fa poc en el blog.

15 d’ag. 2013

Voluntaris

 

Una de les coses interessants de treballar de voluntari és poder conèixer altres voluntaris. Durant l'última estada a l'Índia, tant a Shanti Bhavan com a la Parikrma Humanity Foundation, he tingut l'oportunitat de conèixer-ne uns quants.


Treballar tan lluny de casa amb altra gent que també està lluny de casa crea bonics vincles, i malgrat els anys que han passat i la distància, tinc una bona amistat amb alguns dels voluntaris que he conegut a l'Índia.

Les fotos d'aquest apunt són d'alguns dels voluntaris que he conegut aquest juliol a Shanti Bhavan. 


Cada voluntariat i cada organització són un món. Fa uns anys vaig escriure algunes opinions sobre el voluntariat internacional. 

Per fer de voluntaris a Shanti Bhavan podeu clicar aquí, i per fer-ho a Parikrma Humanity Foundation, aquí.

11 d’ag. 2013

Bengaluru, alguns llocs recomanables


El 2010 vaig publicar al blog una petita guia personal de la ciutat de Bangalore. Sens dubte ara tinc pendent actualitzar-la, però aquest apunt és només per compartir alguns nous llocs que he descobert.

Agara Hanuman Temple


Agara és una zona al sud-est de Bangalore. Vaig descobrir el temple de casualitat, perquè l'autobús que em portava a Sarjapur, en el meu camí cap a Shanti Bhavan, sempre passava pel davant. La veritat és que l'estàtua de Hanuman és imponent. Em van dir que feia 30 metres, però amb la foto de cos sencer podreu apreciar fàcilment que no és tan alta com deien. Però deixant de banda l'alçada real, el temple mereix una visita, i molt a prop d'aquest n'hi ha d'altres, com el Jagannath Temple, molt concorreguts per la gent local d'aquella àrea (i sense turistes!).

Halasuru Someshwara Temple


Aquest és el temple més antic de Bangalore, i es troba situat a la zona de Halasuru (Ulsoor). És bonic i relativament tranquil, però al sud de l'Índia hi ha altres temples d'arquitectura dravidiana bastant més espectaculars (penso per exemple en el de Madurai, a Tamil Nadu). Si algun cop hi aneu, demaneu que us expliquin les històries esculpides als pilars.

Russell Market


Per entendre bé una ciutat cal visitar els seus mercats. El Russell Market, a l'àrea de Shivajinagar, és com una mena de versió bangaloriana del Mercat del Lleó de Girona. Si hi aneu, feu la volta per darrere i veureu les parades on venen el peix.

Algunes fotos més d'aquests últims dies a Bangalore:

10 d’ag. 2013

Art a Bangalore


Bangalore, com totes les grans ciutats índies, és una ciutat de molts contrastos i fractures. Boniques galeries d'art o luxosos centres comercials poden conviure a pocs minuts de distància amb slums i zones molt desfavorides. Tot i la proximitat, són móns que rarament es barregen.

Durant els dies que vaig treballar en un dels slums de Koramangala, i també durant l'última setmana de la meva estada, he aprofitat per visitar algunes exposicions d'art, i crec que val la pena comentar-les.

National Gallery of Modern Art - The Last Harvest (R. Tagore)

 Three girls, by Amrita Sher-Gil

Vaig anar a la NGMA amb en Rajini i una alumna graduada de Shanti Bhavan (la mantindrem en l'anonimat ja que va fer campana per trobar-nos, he he).

L'exposició temporal que hi havia era The Last Harvest, amb més de 200 pintures de Rabindranath Tagore, molt conegut per la seva faceta literària i per la seva música, però molt poc per la seva pintura. La veritat és que va valer molt la pena. Segurament si no hagués estat tant genial escrivint, la seva pintura hagués tingut molta més rellevància.

La col·lecció permanent del museu també és molt interessant. Em van fascinar les pintures d'Amritha Sher-Gil. Per a mi va ser tot un descobriment (a l'Índia la seva obra és molt coneguda).


Kynkyny Gallery - Basuki Dasgupta


 Koutuhal, by Basuki Dasgupta

La Kynkyny Gallery és una petita galeria al final d'Infantry Road. Vaig poder-hi veure una exposició de pintures de Basuki Dasgupta, un bon exponent de l'art contemporani del país. No m'hagués fet res comprar algun dels seus quadres, però estaven clarament out of my budget.

Galerie De Arts - Of Sounds and Silences


Lord Shiva - Dance of Bliss, by Raviram Ramakrishnan

La Galerie De Arts és una galeria situada al Barton Center, al bell mig de MG Road, una de les artèries principals de Bangalore. Quan vaig visitar-la hi havia programada l'exposició Of Sounds and Silences, d'escultures de Raviram Ramakrishnan. Es tracta d'un escultor sord-mut, i autodidacta en el treball amb coure (tot i que nebot d'un famós escultor a l'Índia).

8 d’ag. 2013

En Pinxo va dir a en Panxo...


De nou per Girona! Abans de parlar de coses més serioses al blog, una mica de surrealisme i humor dintre d'una classe d'Scratch a Shanti Bhavan. Aquest travallengua s'ha fet molt popular a l'escola :)

5 d’ag. 2013

Dient adéu a Shanti Bhavan


La primera despedida de Shanti Bhavan, fa 8 anys, va ser realment molt dura. Després de tres mesos donant classes i convivint 24 hores al dia amb aquells nens i nenes, la tornada no va ser gens senzilla. Amb els primers nens als que vaig donar classe llavors, els de 4rt i 5è (que són la promoció que s'acaba de graduar i la classe que ara fa 12è), m'hi uneix una amistat molt especial, i segurament és gràcies a ells que ara em dedico al que em dedido, perquè va ser en aquelles primeres classes que em vaig començar a preguntar com aprenem les persones.

Aquest cop deixar l'escola ha estat una mica més senzill, tot i que mai és fàcil del tot. M'he acostumat a dir-los adéu, perquè sé que algun dia tornaré. A més, Internet facilita molt les relacions a distància. Crec que només al Facebook tinc més de 100 contactes relacionats amb Shanti Bhavan, entre nens, professors i voluntaris.

Quan els voluntaris marxem sempre ens regalen una postal, amb algun dibuix fet pels nens i unes paraules de part d'ells i de tot l'staff. Aquest cop la postal és simplement genial! La fet la Preetha (ja us vaig dir que li encanta dibuixar), i a la portada hi ha en Wall-e amb un cub de Rubik! Més apropiada impossible! :)

A part d'això els nens de 3r i 5è també em van donar molts dibuixets i dedicatòries, i mireu quin cotxe més espectacular em van fer els de 5è amb una mica de cartró, uns bolígrafs i molta imaginació. El que condueix, tot i que a la foto no es veu bé, és un robot!

4 d’ag. 2013

Club de Robòtica i Scratch


Durant aquesta estada a Shanti Bhavan he continuat el projecte ja iniciat el 2009. El primer cop va ser amb una ajuda de la UdG, ara amb una ajuda de la Fundació Telefònica.

Bàsicament he dividit les meves tasques en tres línies: engegar un club de robòtica i Scratch a les tardes (en horari extra-escolar), iniciar a l'Scratch algunes classes (3r i 5è), i formar l'encarregat de dirigir el club quan jo no hi sigui (en aquest cas, el més predisposat ha estat el professor de física). A part dels antics kits de robots LEGO Mindstorms que vaig deixar el 2009, aquest cop part del projecte també consistia en equipament, i l'escola ara té 5 nous kits de robots LEGO WeDo. També he deixat instal·lat l'Scratch a les dues aules d'ordinadors.


L'estada s'ha fet curta, i ha estat molt intensa. La valoració que en faig és molt positiva, tot i que com és lògic, amb més temps s'haurien pogut fer més coses.


En propers posts, encara centrats en aquesta estada a l'Índia, parlaré d'una excursió que vam fer un dissabte amb uns alumnes, d'un nou projecte (Inventors4Change), dels voluntaris que he conegut, de la ciutat de Bangalore, d'art, i també de com va ser la despedida de l'escola. Així que encara em queda molt per compartir!

2 d’ag. 2013

The mind is not a vessel to be filled...


La imatge sobre aquestes línies és el resultat d'un petit projecte fotogràfic que he realitzat durant els primers minuts de cada classe amb els alumnes de 3r i 5è de Shanti Bhavan. La frase de Plutarc que s'hi pot llegir ja va ser motiu d'un post en aquest blog fa temps. Si cliqueu sobre la imatge la podreu veure més gran. Una estona publicaré totes les fotos per separat, de moment adjunto aquesta altra del making-of :)


1 d’ag. 2013

Com improvisar una classe de Literatura Anglesa


Donar classe de Literatura Anglesa sense haver-ne estudiat mai. Aquest va ser el repte al qual vaig haver d'enfrontar-me fa uns dies, després que uns quant voluntaris acabessin la seva estada a Shanti Bhavan i quedessin algunes classes penjades fins l'arribada de nous voluntaris.

Per complicar-ho una mica més, només vaig tenir 45 minuts per preparar la classe, que vaig haver de fer a dos cursos, 7è i 8è.

La meva solució (gràcies Google i Scratch!):

1.- Passar olímpicament del temari i del currículum. Si només els dono classe un sol dia d'aquesta matèria no té gaire sentit preocupar-se'n.

2.- Buscar al Google un poema català de Carner traduït a l'anglès. Primer ensenyar-los la versió en català, llegir-lo, i preguntar-los si intueixen sobre què parla el poema. Surten moltes respostes, cap correcta com és d'esperar. Després ensenyar la versió en anglès (gràcies Sam Abrams), i aprofitar per parlar de la dificultat de traduir un poema d'una llengua a una altra, i com moltes vegades s'opta per convertir el poema en prosa.

3.- Buscar un clàssic de literatura anglesa, adequat per l'edat (jo vaig escollir Alícia al País de les Meravelles). Extreure'n un diàleg que permeti vàries lectures i reflexions. Demanar als alumnes que facin servir l'Scratch per crear els personatges i reproduir el diàleg gravant les seves pròpies veus.

4.- Resultat: "La classe de literatura més divertida que hem fet mai!", dit per una de les alumnes de 7è! :)

Us deixo el diàleg d'Alícia fet amb l'Scratch per alumnes de 7è (cliqueu sobre la imatge i anireu a la pàgina del projecte, llavors només heu d'activar el volum i prémer la bandera verda). Sota la imatge també us deixo el poema de Carner, en català i anglès.

 
El mes vell del poble (Josep Carner)

Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.

El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit.

Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m'espera
la fi. Pugui jo caure, incanviat,

tot fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera.

The oldest man in the village (Prose translation by Sam Abrams) 

No wind stirs the least wisp of hope, from every cloud descends nothing but disquiet, destiny sinks deep into adversity, perhaps the night will be night for a hundred years. 

Yet fate does not lessen my impatience for what I have wished for and blessed so much even though my frailty declares that the time is approaching for body and spirit to bid each other farewell. 

Perhaps I have exceeded my days and at some unfamiliar turn my end awaits me. Let me fall, unchanged, still honouring, on a straight road, with moist eyes and loving heart, a tattered piece of cloth, that was once a flag.