31 de jul. 2013

We salute the divine in each other


Algun cop he explicat que a Shanti Bhavan cada matí es fa una pausa per fer una assamblea on participen tots els alumnes i l'staff de l'escola. Durant l'assamblea alguns nens dels últims cursos s'encarreguen d'explicar algunes notícies importants d'aquell dia. Són notícies de l'Índia però també a nivell internacional (per exemple jo em vaig assabentar de l'accident de tren a Galícia a través dels nens de SB). Després hi ha torn obert de preguntes, i tothom pot donar la seva opinió sobre les notícies (l'escola té molt clar que vol crear ciutadans del món). Un cop acabada aquesta part, si hi ha algun tema a tractar a l'escola s'hi dediquen alguns minuts, per exemple parlar d'examens que vindran, o per despedir un voluntari, o perquè algú té algun anunci important, una celebració, etc.

Abans de tot això però, cada dia tot l'staff i els alumnes (i molts voluntaris s'hi afegeixen) reciten una oració que és el motiu d'aquest apunt. No em considero una persona gaire religiosa, com a mínim no en el sentit habitual que es sol donar a la paraula, però la veritat és que trobo aquesta oració bonica, i molt respectuosa amb les tres religions que conviuen a l'escola (escola on per cert, no es fan classes de religió).

La comparteixo tot seguit.
God, Creator of the Universe, help us remember that you are present in each one of us. 

May we respect each other, and be tolerant of our differences. May we be good and caring towards each other. May the teachings of all the great world religions direct our thoughts and actions. 

Grant that we may be spiritual in our interactions, and zealous in our work and play. Help us discover different ways to serve our fellow humanity. 

Guide us to discover the treasure hidden in each one of us, and to uphold what is right, cherish what is beautiful and revere what is divine. 

As we journey through each day of our lives, give us the grace to accept whatever you have in store for us. Be with us in our joy and our sorrow. 

Help us to build Shanti Bhavan into a haven of peace, and let this peace touch the lives of all we meet. We salute the divine in each other. 

Namaste.

30 de jul. 2013

A new culture of learning


Durant aquesta estada a l'Índia he estat llegint el llibre A new culture of learning. Cultivating the imagination for a world of constant change (2011), de Douglas Thomas i John Seely Brown

El segon autor el vaig conèixer en persona durant el DML Summer Institute 2013 a San Francisco, i em va signar l'exemplar. 

És un llibre molt interessant de llegir mentre estàs vivint immers dins d'una escola, com he fet jo, perquè et fa replantejar de diferents maneres què és l'aprenentatge, com es produeix, quan, i on.

Comparteixo la visió general dels autors, però potser no tant el seu optimisme (potser una mica exagerat) sobre com Internet i els col·lectius virtuals (en especial el jocs massius col·laboratius de l'estil WoW) poden transformar el que entenem per aprenentatge.

Us deixo alguns fragments que m'han agradat.
So what frameworks do we need to make sense of learning in our world of constant change? The new culture of learning actually comprises two elements. The first is a massive information network that provides almost unlimited access and resources to learn about anything. The second is a bounded and structured environment that allows for unlimited agency to build and experiment with things within those boundaries. The reason we have failed to embrace these notions is that neither one alone makes for effective learning. It is the combination of the two, and the interplay between them, that makes the new culture of learning so powerful.

One of the metaphors we adopt to describe this process is cultivation. A farmer, for example, takes the nearly unlimited resources of sunlight, wind, water, earth, and biology and consolidates them into the bounded and structured environment of a garden or farm. We see the new culture of learning as a similar kind of process -but cultivating minds instead of plants.

-----

The new culture of learning is based on three principles: (1) The old ways of learning are unable to keep up with our rapidly changing world. (2) New media forms are making peer-to-peer learning easier and more natural. (3) Peer-to-peer learning is amplified by emerging technologies that shape the collective nature of participation with those new media.

-----

We propose that play fuses the two elements of learning that we have been talking about: the information network and the petri dish (or bounded environment of experimentation). That fusion is what we call the new culture of learning. The critical idea is that the two elements -of information and experimentation- are being brought together in a way that transforms them both. It is that fusion that defines the new culture of learning.

28 de jul. 2013

Amics de Shanti Bhavan. T'hi apuntes? (Teaming)


El Teaming és una iniciativa solidària que ajuda als demés mitjançant microdonacions d'1 euro. Tots els que fem Teaming donem 1 euro al mes i el destinem a aquella causa social que escollim. És una idea simple però extremadament potent, sobretot quan aconsegueixes un grup prou gran.

Jo us proposo afegir-vos al grup Amics de Shanti Bhavan, que vaig crear ja fa temps, i on de moment som 8 teamers. Tots els euros que recollim aniran destinats a Shanti Bhavan, l'escola de la que tants cops us he parlat en aquest blog. El procés d'alta és molt senzill, i es demana un número de compte o targeta (dèbit o crèdit), des d'on es descomptarà la quantitat exacta d'1 euro cada mes (sense cap mena de comissió). El sistema és molt segur i fàcil de fer servir. T'hi apuntes?


Us animo a fer màxima difusió d'aquest post (Blogs, Facebook, Twitter, etc.). Quants més siguem millor.

 
Als que arribeu per primer cop al blog i no coneixeu Shanti Bhavan, podeu passar per la web de l'escola per conèixer-la millor, o donar un cop d'ull a les entrades del meu blog que mencionen "Shanti Bhavan". De forma molt resumida: Shanti Bhavan és una escola residencial gratuïta a l'estat de Tamil Nadu (Índia) per a nens i nenes de famílies per sota del llindar de la pobresa (provinents de les castes més baixes). L'escola té un model innovador, que fomenta l'excel·lència educativa, amb l'objectiu que els nens es converteixin en agents del canvi de les seves pròpies comunitats, crítics, creatius i amb ganes d'emprendre projectes per a combatre les injustícies socials. Jo hi he fet tres estades de voluntari (ara mateix hi sóc) i puc donar fe de l'excel·lent feina que fan.

And to my friends around the world who do not speak Catalan:

Teaming is a charitable initiative created in 1998, which helps those in need with micro-donations of 1 euro. People who donate through Teaming contribute 1 euro a month to a charitable cause of their choice.

One of the goals of Teaming Online is to help people who really need it, and that is where your contribution becomes crucial. On Teaming website, people create their own Groups or join others which support a variety of charitable causes, donating 1 euro a month from their checking accounts. This is done securely, automatically, transparently and without fees. For the moment, the site is only available in Europe and US, but they plan on launching Teaming Online in other countries in the near future.

I created the teaming group Amics de Shanti Bhavan (Friends of Shanti Bhavan) which will raise money for Shanti Bhavan school.

27 de jul. 2013

Henri Rousseau & Shanti Bhavan


Avui estava mirant la porta principal de l'escola, des de dins del hall, i la imatge m'ha fet pensar en les pintures selvàtiques de Henri Rousseau, que per cert, m'encanten.

26 de jul. 2013

Abans i després (II): Preetha


Aquest cop és el torn de la Preetha, que quan la vaig conèixer tenia 8 anys i era a la classe de 4rt (els primers nens als que vaig donar classe en la meva vida), i ara ja està fent 11è (que seria com el nostre 1r de BAT). La veritat és que el temps passa volant. A la Preetha li encanta dibuixar, cantar i escriure poemes. 

El 2009 vaig escriure aquest haiku

Dos ulls proclamen
el misteri de l'Índia.
Preetha somriu.


Les fotos són del 2005 i del 2013 (en la segona, la Preetha és la del mig).

22 de jul. 2013

Palaus d'arena roja


S'alcen silents,
palaus d'arena roja.
Urbs de termites.

Ahir vaig fer aquesta fotografia i m'ha vingut de gust compartir un haiku que vaig escriure el 2009, durant una altra estada a Shanti Bhavan (podeu veure el recull de poemes complet aquí).

La veritat és que els termiters em segueixen fascinant. El 2009 també vaig escriure'n un apunt sobre el tema: Palaus de sorra de Devarapalli.

21 de jul. 2013

Abans i després (I): Shilpa

 

Repetir com a voluntari a Shanti Bhavan em permet veure el projecte des d'una certa perspectiva, però a més em permet veure com els nanos creixen i es fan grans, i això és tot un privilegi.

En aquest post podeu veure primer la Shilpa el 2005 (el dia del seu aniversari) quan tot just era una alumna de kindergarten recent arribada a la l'escola, i el 2013 (al centre de la segona foto), on ja és una alumna de 8è. La segona foto és d'una excursió que vam fer ahir i que ja explicaré en un altre apunt. 

S'ha fet gran però segueix tenint sempre aquest somriure a la cara.

 
PD: Per cert, que aquesta Shilpa no s'ha de confondre amb una altra Shilpa de Shanti Bhavan, de la que he parlat alguna vegada al blog (aquesta altra ja està graduada i a la universitat).

19 de jul. 2013

Coses que només passen a Shanti Bhavan


Ja he parlat altres vegades en aquest blog dels trets que fan diferent Shanti Bhavan d'altres projectes de cooperació educatius. En resum, l'escola dóna una educació excel·lent i gratuïta a nens i nenes de famílies per sota el llindar de la pobresa. Es dediquen molts recursos per aconseguir l'excel·lència, i segurament amb els mateixos diners es podria educar molts més nens però donant una educació molt més bàsica. Així que el debat està servit.

Pensant a mitjà-llarg termini em sembla que aquest model produeix canvis més profunds que no altres que arriben a més nanos però amb una educació de menys qualitat. Els resultats de Shanti Bhavan són espectaculars si mirem les quatre promocions que s'han graduat. Tots els nois i noies han anat a la universitat, i la primera promoció ja estan tots treballant i guanyant els seus primers salaris, en feines que realment els permeten sortir dels cercles probresa.

Un exemple de com és d'especial Shanti Bhavan és el cas, de la Janani i la Yashwini (de 8è i 9è), que ahir van marxar cap al Japó perquè han estat seleccionades per participar a Tokyo durant 10 dies a la International School of Asia, amb altres nens de tot el món. He vist moltes escoles de moltes ONGs diferents a l'Índia, però se'm fa difícil pensar que això pugui passar en cap altra escola que no sigui Shanti Bhavan.

18 de jul. 2013

No tot són tallers


Una cosa que m'agrada molt de Shanti Bhavan és que vius vint-i-quatre hores dins de l'escola, de manera que a part dels tallers i les classes faig moltes altres coses durant el dia, des de sopar amb els mes peques, passar l'estona amb els grans, practicar el meu rudimentari Kannada o Tàmil amb el jardiner,  o ensenyar com es fa servir un diccionari a una nena que fa el seu homework.


Des de que t'aixeques fins que vas a dormir no pares un sol moment. Requereix molta energia però també és molt gratificant. Suposo que això és el que fa tan especial l'estada de voluntari en aquesta escola.

17 de jul. 2013

És màgia? No, és ciència

 

Avui un nen de 3r, després de veure com un petit cocodril fet amb LEGO tancava la boca quan ell hi posava el dit a dins, m'ha preguntat si allò era màgia.


Com ja vaig dir un cop en aquest blog, suposo que per molt que convivim amb màquines, veure'n una capaç de fer tasques pel seu compte (tasques que generalment només fan les persones o els animals), segueix tenint un component màgic que genera curiositat i simpatia. D'alguna manera ens hi veiem reflexats, sobretot quan som nens i la màgia encara juga un paper fonamental en les nostres vides. Aquest és un dels motius pels quals crec que els robots agraden tant als nens.


Els tallers estan anant molt bé a Shanti Bhavan. Estic donant classes d'Scratch a 3r i 5è, i fent tallers extra-escolars de robòtica amb un grup de nanos dels cursos superiors. Crec que les fotos parlen per si soles.


  

15 de jul. 2013

De nou a Shanti Bhavan


Arribar a una escola que coneixes tan bé, i on et sents gairebé com a casa, provoca sempre una sensació molt agradable. Només baixar del cotxe sent veus de nens que et criden pel teu nom, i tothom et rep amb grans somriures i abraçades.

Shanti Bhavan segueix més o menys com sempre. Però hi ha moltes cares noves entre el professors, i molt voluntaris (des del meu punt de vista massa). És curiós perquè fa anys que sóc amic d'en Yazmani Arboleda a través del Facebook degut als projectes que ha fet a l'escola (i a molts altres llocs), i ara finalment ens hem conegut personalment, perquè hem coincidit com a voluntaris. 

El primer dia ja he començat amb els tallers de robots. Treballo amb un grup d'edats barrejades, tot i que dominen els cursos superiors, i l'activitat la fem after-school, a la tarda. Al matí segurament també donaré classes d'Scratch als més petits.

En resum, molt content de tornar a ser a Shanti Bhavan, i disposat a fer moltes coses amb els nanos, que ja us aniré explicant.



12 de jul. 2013

Robots + Rubik + Children = Fun

 

Com ja és habitual quan viatjo, aquest any també m'he endut el meu Rubik cap a l'Índia. Aquest cop, però, acompanyat d'un robot LEGO que resol el cub en poc més de dos minuts. El model de rubik solver que faig servir és el MindCuber, amb unes petites modificacions al braç.

Els nens i nenes de Parikrma han flipat, com podeu veure a les fotos. És un robot molt bo per fer demostracions, i a UdiGital.edu el fem servir molt sovint.


Avui ha estat el meu últim dia en aquesta escola. L'experiència ha estat molt interessant, i el més important és que ells estan encantats i ja han decidit continuar endavant amb classes d'Scratch pel seu compte, ampliant-ho a les quatre escoles que tenen. Per mi això és el millor que podia passar.

En aquesta última sessió he presentat l'Scratch 2.0, alguns nens s'han registrat a la web, i hem estant fent petites històries animades amb diferents personatges.

El que més ha sorprés/agradat als professors de l'escola és la motivació que aquests tallers han despertat en els nens. No estan acostumats a veure aquest engagement dins les classes.

 

11 de jul. 2013

Una nova cultura de l'aprenentatge


Continuo treballant al Parikrma Centre for Learning de Koramangala, a Bangalore. La veritat és que amb poques hores els nens estan progressant molt. Avui ja han fet servir sensors, tant en els robots que han muntat, com en els personatges d'Scratch que estan programant. Alguns també han començat a fer interactuar els robots amb els personatges de la pantalla, creant divertides històries.


A més, aquests dies la meva lectura és A New Culture of Learning. Cultivating Imagination for a World of Constant Change. És un llibre que ens van regalar als participants del DML Summer Institute 2013. Els autors són Douglas Thomas i John Seely Brown (JSB), i el segon el vam conèixer personalment i vam fer un debat amb ell durant l'últim dia de la trobada a San Francisco. És un llibre molt interessant, que lliga perfectament amb la feina que estic fent ara mateix, i que m'està fent fer-me bastantes preguntes. En faré una ressenya quan l'acabi.

També vull aprofitar aquest apunt per recomanar-vos una TED talk. La Shukla Bose és la fundadora de la fundació que hi ha al darrere de l'escola on estic treballant aquests dies a Bangalore. Va fer aquesta xerrada al TEDIndia 2009.

9 de jul. 2013

Primers dies a Koramangala


Estic molt content de com estan anant les activitats que estic duent a terme al Parikrma Centre for Learning de Koramangala, Bangalore. Només coneixia l'àrea de Koramangala de passar-hi amb rickshaw o amb autobús, però no m'hi havia parat o passejat mai. De fet, fa uns anys vaig escriure un post que es deia "La nena més trista del món", sobre una nena que havia vist al carrer tot atravessant Koramangala en rickshaw.


Durant els dos primers dies hem començat a programar una mica amb Scratch i hem muntat alguns robots amb LEGO WeDo. Treballo amb un grup de 15 nens i nenes, de diferents cursos, des de 6è fins a 10è (tres de cada curs). La idea de fer el grup amb edats barrejades ha estat de la pròpia escola, i a mi m'ha semblat ideal. La veritat és que un cop immers en el taller, no hi ha cap diferència entre treballar amb aquests nens, o amb els que treballo habitualment a Girona o Salt. Bé, sí que n'hi ha alguna, amb aquests treballem a terra i descalços. Descalços perquè així és com van dintre l'escola, i al terra perquè no tenien taules apropiades, però en realitat jo de nen vaig jugar sempre a LEGO al terra, i em sembla el millor lloc per fer-ho.


La motivació dels alumnes és excel·lent, i en realitat jo haig de fer ben poques coses. Avui uns nens ja cansats de fer aixecar i baixar un petit lleó robòtic des de l'Scratch, m'han preguntat com podien fer que el lleó es mogués amb rodes, i jo simplement els he dit que havien de connectar les rodes d'alguna manera amb el motor. Al cap de cinc minuts feien moure endavant i endarrera un lleó amb rodes des de l'Scratch. I això nens que mai havien tocat un LEGO. 


Crec que tot i que ara puc estar-hi pocs dies, la col·laboració amb la Parikrma Foundation pot anar a més. El personal està molt motivat i obert a experimentar dintre i fora de l'escola. Als tallers m'hi acompanyen la mestra d'informàtica i un altre membre de l'staff de la fundació, de manera que els tallers també em serveixen per fer formació de personal. 

Ja explicaré com acaba la setmana!



8 de jul. 2013

Cap de setmana intens a Anantapur


He aprofitat el cap de setmana per visitar l'enyorada Anantapur. Ha estat intens perquè he visitat la nena que vaig tenir apadrinada durant anys, fins que es va casar, i també la nova fillola. Però resulta que viuen en dos dels pobles més allunyats del campus central de la Fundació Vicenç Ferrer, una al sud i l'altra al nord, així que m'he passat moltes hores dins del cotxe.


L'ex-fillola, la Syamala, està casada amb un conductor de rickshaw i ha tingut una filla, la Likhita, que ara té 8 mesos i que com podeu veureu no va estar gaire contenta que jo l'agafés en braços! Em vaig trobar amb ella i la seva família a Sunampallivaripalli, un poblet on ja he estat vàries vegades i a on sempre és un plaer tornar.


La nova fillola, la Pavithra, era el primer cop que la visitava i estava més tímida. El seu poble és una mica més gran i vaig poder visitar l'escola de reforç que hi tenen. Té una família molt simpàtica, de treballadors rurals, que ja s'han convertit en un nou vincle que m'uneix amb Anantapur.


A part de les dues visites vaig tenir temps per anar a la tomba d'en Vicenç, que jo encara no havia vist acabada. La veritat és que ha quedat preciosa. Està envoltada d'unes roques amb frases seves pintades, i també hi ha unes zones amb pedres que han portat de tots els diferents pobles on la fundació està treballant.

A més, abans de marxar vaig tenir la sort de poder xerrar amb l'Anna Ferrer una estona, i explicar-li el projecte que estem fent a Tàmil Nadu i ara també a Bangalore.

Per molts pocs dies no he coincidit amb l'equip de rodatge de la pel·lícula que estan fent sobre Vicenç Ferrer. Durant setmanes l'Imanol Arias, l'Aida Folch, Josep Maria Pou i companyia han estat vivint a Anantapur.