29 de juny 2013

Ara sí, de nou cap a l'Índia


Demà volo cap a Bangalore per passar-me tot el mes de juliol treballant en diferents projectes educatius. L'estada és part d'un projecte finançat per la Fundació Telefònica, i és una continuació del projecte de robòtica educativa que vaig engegar el 2009, ampliant-lo a una altra escola, i estudiant altres projectes d'innovació educativa a Bangalore per veure si podem col·laborar.

Com durant les últimes estades, intentaré tenir connectivitat amb el portàtil (i a veure si aquest cop també amb l'smartphone), així que miraré d'actualitzar sovint el blog i les xarxes socials per explicar-vos com es va desenvolupant el projecte des d'allà. 

Així doncs, el Com gotes torna a traslladar-se a l'Índia. Proper post dilluns, ja des de Bangalore!

22 de juny 2013

DML Summer Fellows 2013


Ja faré un resum amb calma quan torni de San Francisco, però aquí teniu els 12 summer fellows que aquest any hem participat al DML Research Associates Summer Institute 2013.

14 de juny 2013

The Shanti Bhavan Class of 2013!


Ja en van quatre! Quatre promocions que s'han graduat a Shanti Bhavan. Aquest bonic vídeo l'han fet en homenatge als graduats d'aquest curs. Quan jo vaig conèixer aquest grup feien 5è de primària. El temps passa volant! 

Crec que encara no ho havia publicat al blog, però aquest juliol torno a l'Índia, a Shanti Bhavan i també a l'escola PVS de Bagepalli, per tornar a formar mestres i fer alguns tallers amb els nens, gràcies a una ajuda del MovimientoE3 de la Fundació Telefònica. Ja ho explicaré amb detall abans de marxar, i també, com sempre, des d'allà.

Veient aquest vídeo ja tinc ganes de ser-hi!

12 de juny 2013

Next week: San Francisco


Cada any el Digital Media and Learning Research Hub organitza el Research Associates Summer Institute, una reunió a San Francisco d'una setmana de durada, on participen 12 joves investigadors que fan recerca en l'àmbit del Digital Media and Learning i que són becats per l'organització.

Aquest any tinc la sort de ser un dels 12 seleccionats de tot el món, així que la setmana vinent, de dilluns a divendres, estaré a l'Academy of Sciences de San Francisco, participant en aquest summer institute intensiu, on farem networking, rebrem recolzament i consells per tirar endavant la nostra recerca, i farem moltes connexions amb professionals de llarg recorregut en temes de Digital Media and Learning. El tema d'aquest any és "Integrating Research and Practice: Transforming Media-Rich Educational Practice in Diverse Learning Settings".

Hi explicaré la feina que fem a UdiGital.edu i també presentaré un work-in-progress que ja es va gestant fa temps dins del meu cap, i que de moment porta per nom Inventors4Change.

No sé si tindré gaire temps d'escriure des d'allà, però ja en faré un resum a la tornada.

9 de juny 2013

Què tenen en comú Neymar, Botín i Lady Gaga?


Segurament moltes coses. Potser comparteixen perruquer, restaurant preferit o tenen la mateixa alçada. D'acord, d'acord, potser perruquer no. Però en tot cas, a part de ser uns personatges força esperpèntics, el que és segur és que tots tres habiten la cúspide d'aquesta piràmide que adjunto a continuació. Pertanyen al 0,6% de la població que acumula el 39,3% de la riquesa del món (dades del 2012).


Aquest és el món en el que vivim. Podem auto-enganyar-nos i creure que hem millorat molt des de per exemple, el feudalisme de l'Edat Mitja, i certament en condicions de vida ho hem fet (alguns, no pas tots), però en igualtat i en distribució de la riquesa està clar que no hem avançat gaire, per no dir gens.

De fet, el més sorprenent de l'onada d'indignació dels últims anys, és que n'hi hagi tan poca! Davant d'un model econòmic, institucional i polític que ha fracassat totalment, quan obro la tele i veig que més de 50.000 persones van a rebre Neymar al Camp Nou i es postren als seus peus com si fos talment un faraó de l'antic Egipte, no puc evitar pensar que ens ho tenim ben merescut. No és el capitalisme desfermat, és l'estupidesa la que governa el món. Com és possible que un jugador de futbol, per molt bo que sigui, cobri més de mil vegades el salari mig d'un ciutadà normal del nostre país? I com és possible que això, enmig d'una crisi com la que vivim, no provoqui gernacions d'indignats ocupant el Camp Nou? Senzillament ens hem tornat bojos. Tenim assumit que el món és així i que no es pot fer res per canviar-lo.

Per sort hi ha alguns brots verds al nostre país, no tot és desesperança. Hi ha molta gent que sí està disposada a canviar les coses, i a impulsar mesures i reformes radicals. I sí, dic "radicals", i no, no té perquè ser sinònim d'extremistes ni dolentes. Gent que rebutja les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant els seus responsables directes. Gent disposada a reflexionar i participar. Per exemple iniciatives fresques i innovadores com el Procés Constituent impulsat per l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades et fan recuperar una mica la fe. Realment seria fantàstic poder cristal·litzar tot aquest malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model. Llàstima que en dos mesos de feina diària encara no han aconseguit tantes adhesions com tontaines van anar al Camp Nou a cridar Neymar. 

PD: Perdoneu-me si alguns culers que seguiu el blog us sentiu al·ludits per això de tontaines. Ho escric amb una barreja de simpatia i perplexitat. I he triat Neymar com podia haver-ne triat qualsevol altre. El futbol me la repampimfla.