31 de gen. 2013

Gandhi vist per Einstein


Ahir va fer 65 anys de la mort de Gandhi. Fa poc vaig comentar aquí al blog que havia estat llegint Mis ideas y opiniones, d'Albert Einstein. Doncs bé, en un capítol dedicat als seus amics, Einstein té un petit text sobre Gandhi que us copio tot seguit:
Con ocasión del setenta aniversario del nacimiento de Gandhi, en 1939. Publicado en Out of My Later Years, Nueva York, Philosophical Library, 1950.
Dirigente de su pueblo, sin apoyo de ninguna autoridad. Político cuyo éxito no se basa en la habilidad ni en el control de instrumentos técnicos, sino simplemente en el poder de convicción de su personalidad. Victorioso luchador que se ha burlado siempre del uso de la fuerza. Hombre de gran sabiduría y humildad, armado de una coherencia y una resolución inflexibles, que ha consagrado todas sus fuerzas a elevar a su pueblo y a mejorar su suerte. Un hombre que se ha enfrentado a la brutalidad de Europa con la dignidad de un simple ser humano, mostrando así siempre su superioridad. 
Puede que las futuras generaciones no sean capaces de creer que un hombre como éste se haya paseado alguna vez por esta tierra en carne y hueso.

25 de gen. 2013

Shanti Bhavan meets Girona

 

When I worked as a volunteer at Shanti Bhavan was hard to imagine that some of those kids could get to travel the world and visit me in my country. But that is precisely what has happened in recent days.

Rajini, who is studying law at the National Law School of India University in Bangalore, got a grant to travel to Europe and attend the kick off of the third interuniversity LawWithoutWalls course in Segovia, and I invited him to spend a few days in Catalonia at my home. 


It was a pleasure to show my city and my university to one of those kids who few years ago listened to me with great interest, when I spoke about Girona in the morning assembly of Shanti Bhavan, an amazing educational project for the most vulnerable and disadvantaged children of India. We visited the Costa Brava, the old town of Girona, the Dalí Museum in Figueres, and the Science & Technology Park of the University of Girona. He even helped me in some of the robotics workshops I've conducted these days. 


Shanti Bhavan is beginning to reap the rewards of the hard work that has been done during many years. There are three school batches that are already in college, and some alumni are starting to get their first jobs. 


When I met him for the first time, Rajini was only 13. He was a kid with an overwhelming desire to learn and he never ran out of questions. Now he is 20 years old and has become a bright young man with many ideas and projects. I wish him much success in everything.

20 de gen. 2013

Llegir, escriure, i programar?


Aquest podria ser un d'aquests posts que de tant en tant escric per explicar a què carai em dedico, perquè em consta que molts no en teniu ni idea :) 

Des del 2005 que estic ensenyant a programar a nens i nenes, ja sigui des d'escoles de l'Índia o a la Universitat de Girona. Doncs bé, us recomano molt aquest vídeo d'en Mitch Resnick (director del Lifelong Kindergarten al MIT Media Lab) on parla de la importància d'aprendre a programar, independentment de si ens volem dedicar a la informàtica o no. És una de les xerrades del TEDxBeaconStreet 2012. No és una xerrada gens tècnica, és molt divulgativa i la pot entendre tothom.

Precisament aquests dies, a UdiGital.edu estem començant unes formacions d'Scratch al professorat de tres escoles de Girona i Salt, i aquest vídeo resumeix molt bé algunes de les idees que voldríem que arrelessin entre els mestres.

El vídeo dura 15 minuts i és en anglès, de moment no està subtitulat.

12 de gen. 2013

El meu primer robot


Aquests dies he hagut de rebuscar entre fotografies antigues degut a una celebració familiar que hem fet avui, i n'he trobat una que m'ha fet especial gràcia.

El nen de la foto sóc jo, amb els meus pares, el dia que feia dos anys, i amb un robot entre les mans. No tinc cap record d'aquest dia, ni d'aquesta joguina. Però qui sap, potser va ser un primer estímul que em va fer desenvolupar una simpatia pels robots que he anat mantenint durant els anys. 

De fet, en els últims quatre anys, passant per l'India i per Catalunya, segurament he ensenyat robots a més d'un miler de nens i nenes, i sí hi ha una cosa que he observat és que tots els nanos s'entusiasmen quan veuen un robot. Així que gaires estímuls no calen. Suposo que per molt que convivim amb màquines, veure'n una capaç de fer coses pel seu compte que generalment només fan les persones, segueix tenint un component màgic que genera curiositat i simpatia. D'alguna manera ens hi veiem reflexats, sobretot quan som nens i la màgia encara juga un paper fonamental en les nostre vides.

9 de gen. 2013

Trens de molt baixa velocitat


Aquests dies que tothom parla del tren d'alta velocitat em sembla oportú recordar els trens on sens dubte m'ho he passat millor, els de l'Índia. No són els més ràpids del món, ni els més còmodes, ni certament tampoc guanyarien el premi als més nets, però com a experiència viatgera donen mil voltes a qualsevol AVE.

Hi ha qui diu que un no s'hauria d'autoanomenar viatger fins que s'ha mogut per l'Índia en tren. Evidentment no cal exagerar tant, però és cert que és una experiència inesborrable, especialment en trajectes de llarga distància. La velocitat i la comoditat no ho són tot quan un viatja. Compartir un dia sencer amb famílies locals dintre d'un vagó Sleeper Class, mentre travesses a pas de tortuga qualsevol estat de l'Índia, senzillament no té preu. I això no vol dir que mai no m'hagi desesperat dins un d'aquests trens. La massificació, l'estat de salut, o algunes escenes corprenedores sobretot a les estacions, poden esguerrar-te un viatge, però també et formen, n'aprens i creixes.

En aquest blog n'he parlat sovint de trens. Podeu buscar tren al cercador que hi ha dalt de tot d'aquesta pàgina a la dreta, i trobareu uns quants articles entretinguts (i no només de l'Índia).

I si teniu deu minutets podeu llegir el relat Preetha i Hobbes, que transcorre en un tren i en una estació del sud de l'Índia. El vaig escriure el 2009, i es va endur el premi al millor relat curt dels III Jocs Florals del Katalanischer Salon de Berlín.

La fotografia és d'un viatge per l'Índia de l'estiu del 2010.