5 de des. 2013

Les flors del mal


Ha estat tot un plaer llegir la traducció de Jordi Llovet de Les flors del mal de Charles Baudelaire (labutxaca, Edicions 62, 2010). Es tracta de la primera vegada que apareix en català una versió bilingüe i completa de Les flors del mal.

Després de cinc anys escoltant Llovet als cursos de Literatura Universal de La Mercè de Girona, i després d'haver llegit els seus Adéu a la universitat i Brins de literatura universal, m'ha agradat molt llegir la seva traducció de Baudelaire. 

Les flors del mal (Les fleurs du mal) és una col·lecció de poemes de Charles Baudelaire, considerada l'obra més representativa de l'autor, i que de fet abasta quasi la totalitat de la seva producció poètica. La primera edició és del 1857 però la censura d'alguns dels seus poemes es va mantenir a França fins el 1949. Es tracta d'una de les obres més importants de la poesia moderna, amb una estètica que llavors fou totalment nova, on la bellesa es manifesta a partir de realitats urbanes quotidianes, trivials i a vegades també a partir d'escabrositats i sacrilegis.

La traducció de Llovet és brillant. Em quedo amb ganes de llegir altres de les seves traduccions, per exemple de Kafka, o Thomas Mann. 

Aquí una petita mostra del seu Baudelaire.

XCIII
A una dona que passa

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En un altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!