23 de nov. 2013

La invención de Morel


Mentre llegia la Invención de Morel (Alianza Editorial 2012) em vaig preguntar vàries vegades si no hauria estat una font d'inspiració per als guionistes de la sèrie Lost. Una senzilla búsqueda al Google em confirma que uns dels personatges de la sèrie de tv, en Sawyer, en un capítol surt llegint aquesta novel·la, així que és evidentment que els guionistes la coneixien i van planejar aquesta picada d'ullet.

La novel·la la va escriure Adolfo Bioy Casares el 1940, i s'ha convertit en un clàsic de la literatura fantàstica en espanyol. És un llibre petit, que és llegeix molt ràpid, i que barreja gèneres com la ciència ficció, la novel·la de detectius, la novel·la filosòfica, o fins i tot la novel·la romàntica. Està escrita en primera persona, en forma de diari.

És l'obra més famosa de Bioy Casares, i perquè us feu una idea del seu calibre, en el seu moment Borges va dir d'aquesta novel·la: "He discutido con su autor los pormenores de su trama, la he releído; no me parece una imprecisión o una hipérbole calificarla de perfecta".

Temes com la immortalitat, l'etern retorn, la consciència, la percepció del temps, la realitat/virtualitat es barregen en una trama que en poques paraules, i mirant de no desvelar res important, es podria resumir així: un fugitiu veneçolà condemnat a cadena perpètua s'amaga en una illa deserta, on un dia inesperadament arriben uns turistes dels quals desconfia i fuig. Amb el temps s'enamora d'una de les turistes però un fenomen del tot inexplicable impedeix que pugui declarar-li el seu amor.
«No fue como si no me hubiera oído, como si no me hubiera visto; fue como si los oídos que tenia no sirvieran para oír, como si los ojos no sirvieran para ver».