17 d’oct. 2013

'U' de mussol


La meva feina actual em fa preguntar-me sovint sobre com aprenem les coses les persones. L'anterior en canvi, em feia preguntar-me sobre com aprenen coses les màquines. Curiós no? La qüestió és que ara, de tant en tant, em trobo reflexionant sobre com vaig aprendre jo alguna cosa concreta quan era un nen.

Fa unes setmanes que estic fent classes de hindi, una llengua que no s'assembla gens a les que conec, amb un alfabet completament diferent i amb uns quants sons del tot nous per a la meva orella i la meva boca. Això m'ha portat a intentar recordar com vaig aprendre a llegir i a escriure, i dic intentar perquè no me n'he sortit, només tinc records molt borrosos i potser fins i tot inventats, en els quals estic assegut a terra entre altres nens i nenes, i la senyoreta escriu unes lletres immenses a la pissarra i les va pronunciant. Sé que vaig ser molt precoç en la lectura perquè m'ho han dit els meus pares, però la veritat és que no recordo gens com vaig aprendre a llegir.

Aquests dies però, m'he hagut d'enfrontar a un repte similar al que vaig encarar llavors, tot i que ara amb un cervell molt desmillorat comparat amb el que tenia als tres o quatres anys (i amb un alfabet molt més complicat, tot sigui dit).

És curiós perquè a la meva feina actual, quan dissenyem activitats i tallers pels nens, solem considerar "dolent" aquell aprenentatge basat simplement en la repetició i la memorització, i en esforcem per tal que pensin i entenguin els conceptes, sobretot descobrint-los per si mateixos; però no hi ha dubte que algunes coses no hi ha més remei que aprendre-les a base de repetir i repetir. Una d'elles, per exemple, és un alfabet.

Així que tot i no recordar com vaig aprendre a llegir i a escriure en català, no crec que el procediment fos gaire diferent del que estic seguint ara amb el hindi. En comptes de repetir coses com 'E' d'Elefant, ara dic 'U' se ullu ('U' de mussol, que en català no te gaire sentit).