21 de set. 2013

El ritme de l'Ésser


Quina cosa sóc realment, no ho sé amb claredat: 
misteriós, encadenat en la meva ment, vaig errant.
Rg-veda I,164,37.

Tenia pendent escriure una ressenya d'El ritme de l'Ésser. Les Gifford Lectures de Raimon Panikkar (Fragmenta 2012), del qual ja vaig fer un breu comentari quan n'estava llegint la introducció.

S'ha donat la circumstància que aquest és el llibre que precisament aquest any treballarem en el Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural de la UdG, així que tindré l'ocasió de tornar-lo a llegir pausadament i anar-lo comentant amb els companys del seminari.

La sensació que vaig tenir quan vaig acabar el llibre va ser d'haver llegit una obra monumental. Els entesos diuen que es tracta del seu llibre més important en el camp filosòfic. Es va publicar en anglès pocs dies abans que morís, així que es tracta del seu últim gran text.

L'obra sorgeix de l'encàrrec que va rebre d'impartir les prestigioses Gifford Lectures els anys 1988-1989. Panikkar va estar reelaborant el text d'aquelles lliçons durant vint anys, fins el moment de la publicació d'aquest immens volum (657 pàgines).

El tema no pot ser més agosarat: el destí de l'Home. En el llibre desplega amb molta claredat (que no vol dir que sigui fàcil d'entendre) algunes de les idees més representatives del seu pensament, com la visió trinitària de la Realitat, la intuïció cosmoteàndrica, la trinitat radical, o la interindependència, tot amb el colossal objectiu de construir ponts entre teologia i filosofia i entre el pensament d'Orient i Occident, sense amagar en cap moment les seves objeccions al mythos científic dominant i als monoteismes.

M'ha semblat un llibre extremadament profund, i tot i que és difícil i que requereix esforç, l'estructura del text és impecable i conforme avances vas entenent conceptes i idees que moltes pàgines enrere no havies arribat a copçar. 

No puc dir que hagi llegit gaires llibres de Panikkar. En aquest blog he fet comentaris d'un parell (Iniciació als Veda i Espiritualidad Hindú), però aquest és amb diferència el millor que he llegit, tot i que no estic segur si és un bon llibre per apropar-se al seu pensament sense haver-ne llegit algun altre abans. En tot cas, tenir uns coneixements bàsics de filosofia, tant d'occident com d'orient, ajudarà molt en la seva lectura, perquè les referències són infinites. Llegint aquest llibre te n'adones de l'envergadura intel·lectual de Panikkar, que en poques línies de diferència pot citar a Kurt Gödel, Ramon Llull, Antonio Machado o el Dhammapada. Senzillament immens. 

Tinc moltíssims fragments marcats, subratllats i amb comentaris. Us en comparteixo un de cap al final:

L'autèntica filosofia no és una especialitat, és l'activitat intel·lectual i contemplativa de l'Home, una implicació conscient en la vida mateixa de la realitat, la qual cosa fa l'Home corresponsable amb la realitat. Aquesta filosofia tant es pot trobar en la investigació bàsica com en el pensament contemplatiu; es pot cultivar en solitud o en la conversa, i tant dins les ciències com dins les humanitats. Al cap i a la fi, tothom és, pel que fa a això, un amant de la saviesa, una persona compromesa a la recerca de la veritat, la bellesa i la bondat. La nostra tendència actual de relegar la filosofia professional a l'estatus d'una especialitat d'elit no representa veritablement el que la «Saviesa de l'Amor» ha significat tradicionalment. Aquesta és també la raó per la qual els millors científics són autèntics filòsofs.