1 d’ag. 2013

Com improvisar una classe de Literatura Anglesa


Donar classe de Literatura Anglesa sense haver-ne estudiat mai. Aquest va ser el repte al qual vaig haver d'enfrontar-me fa uns dies, després que uns quant voluntaris acabessin la seva estada a Shanti Bhavan i quedessin algunes classes penjades fins l'arribada de nous voluntaris.

Per complicar-ho una mica més, només vaig tenir 45 minuts per preparar la classe, que vaig haver de fer a dos cursos, 7è i 8è.

La meva solució (gràcies Google i Scratch!):

1.- Passar olímpicament del temari i del currículum. Si només els dono classe un sol dia d'aquesta matèria no té gaire sentit preocupar-se'n.

2.- Buscar al Google un poema català de Carner traduït a l'anglès. Primer ensenyar-los la versió en català, llegir-lo, i preguntar-los si intueixen sobre què parla el poema. Surten moltes respostes, cap correcta com és d'esperar. Després ensenyar la versió en anglès (gràcies Sam Abrams), i aprofitar per parlar de la dificultat de traduir un poema d'una llengua a una altra, i com moltes vegades s'opta per convertir el poema en prosa.

3.- Buscar un clàssic de literatura anglesa, adequat per l'edat (jo vaig escollir Alícia al País de les Meravelles). Extreure'n un diàleg que permeti vàries lectures i reflexions. Demanar als alumnes que facin servir l'Scratch per crear els personatges i reproduir el diàleg gravant les seves pròpies veus.

4.- Resultat: "La classe de literatura més divertida que hem fet mai!", dit per una de les alumnes de 7è! :)

Us deixo el diàleg d'Alícia fet amb l'Scratch per alumnes de 7è (cliqueu sobre la imatge i anireu a la pàgina del projecte, llavors només heu d'activar el volum i prémer la bandera verda). Sota la imatge també us deixo el poema de Carner, en català i anglès.

 
El mes vell del poble (Josep Carner)

Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.

El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit.

Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m'espera
la fi. Pugui jo caure, incanviat,

tot fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera.

The oldest man in the village (Prose translation by Sam Abrams) 

No wind stirs the least wisp of hope, from every cloud descends nothing but disquiet, destiny sinks deep into adversity, perhaps the night will be night for a hundred years. 

Yet fate does not lessen my impatience for what I have wished for and blessed so much even though my frailty declares that the time is approaching for body and spirit to bid each other farewell. 

Perhaps I have exceeded my days and at some unfamiliar turn my end awaits me. Let me fall, unchanged, still honouring, on a straight road, with moist eyes and loving heart, a tattered piece of cloth, that was once a flag.

3 comentaris:

kukafera ha dit...

Molt bé!! Això és tenir recursos!! Molt bona classe i en només 45 minuts!!

sargantana ha dit...

De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

ens agradaria que us afegíssiu al projecte

animeu-vos !!

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

najoana ha dit...

Sempre tens recursos Eduard !

bona feina ,el problema per a ells será tornar a una classe tradicional.
petons de tots.Cuida't.