8 de març 2013

Ser dona a l'Índia, avui


Avui, Dia Internacional de la Dona, us comparteixo unes estadístiques dures sobre les dones a l'Índia, aquest país que m'estimo tant i on encara queda tanta feina per fer (les dades són de les Nacions unides i Unicef, via Fundació Vivenç Ferrer). La foto que il·lustra l'entrada és de l'associació Neem Bangalore, uns bons amics que fan una gran feina.
  • L'Índia és el país amb més tràfic sexual del món.
  • Més de 7 milions de nenes índies no han anat mai a l'escola.
  • A l'Índia rural el 56% dels matrimonis són precoços.
  • Cada any es practiquen 600.000 abortaments selectius.
  • Hi ha gairebé un milió de dones infectades amb el VIH.
Per sort molta gent lluita per canviar aquests números.

Avui, també trobo molt apropiat recuperar i compartir aquest poema de la Preetha, com ja vaig fer fa dos anys. La Preetha és una estudiant de Shanti Bhavan, i quan estava al 8è curs (ara està fent 10è) va escriure aquest poema dedicat a la seva mare. 

I come from the dull brown of my mother’s eyes
Watching over me while my eyes seek darkness,
Her warmth throwing me back to reality,
I come from the love of my mother’s tight, long embrace,

I am the answer for her pain,
That increases the lines etched upon her face,
These lines that spill her sufferings out during her troubled, restless nights,
These lines that push me further to lift her hunched shoulders,
Lift her bowed head toward my never fading light and ease her pain,

I am the shooting star,
I am the soaring chariot,
I am the sparkling dust of a falling star,
I am the unstoppable racer,
I am who I am because of her.

One day I will wipe from her face the waterfall of hopelessness,
And replace it with the river of hope and salvation.
I’ll make her dip her bruised, scarred body in it and make her forget her troubled past.

One day I will show the world I am that girl
Who shoots bullets into the sky,
And makes doorways of freedom, hope and relief,
Not only for my mother but for all those out there who are in need.



Preetha, Shanti Bhavan (Índia)




2 comentaris:

Black Star ha dit...

Eduard,
Fa una estona que he descobert el teu blog en la meva recerca per información sobre voluntaria a la Índia. Estic completament impresionada amb els teus relats, però el factor que m'ha portat a prémer el botó de comentar sens dubte ha estat el meravellós i sincer poema de la Preetha. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres, el poema i totes les experiencies increibles que has viscut.

Una abraçada d'una noia admirada.

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Hola moltes gràcies per passar pel blog! Celebro que hagis disfrutat llegint-ne les històries.

Una abraçada!