23 de març 2013

L'enfocament filosòfic


Estic llegint El Ritme de l'Ésser. Les Gifford Lectures de Raimon Panikkar (Fragmenta, 2012) i no paro de subratllar-ne fragments i fer anotacions. És un llibre molt profund i requereix una lectura pausada. Per molts es tracta del seu text més important en el camp filosòfic.

Us deixo un parell de fragments de l'excel·lent (i llarguíssima) introducció que m'han captivat:
«L'estudi de la filosofia no consisteix a conèixer les opinions de la gent, sinó a conèixer quina és la veritat de les coses», digué Tomàs d'Aquino enèrgicament. Aquesta «veritat de les coses» és el Tot. Però aquesta «veritat de les coses» no és independent del coneixement de les coses (el sciatur), i aquest coneixement és un coneixement humà encara que pugui tenir una font més elevada. Per una banda, els filòsofs estan condemnats a ser solitaris. L'activitat de pensar requereix la solitud, desapropiació, distància, i fins i tot una certa evitació dels altres. Un no pot pensar realment si no manté la seva distància, deixa enrere tots els conformismes i venç la inèrcia de la ment. Els filòsofs han de ser ascetes, en el millor sentit de la paraula, és clar. Han de lluitar amb la realitat com Jacob amb l'àngel o Ulisses amb el destí. L'activitat de pensar forja la realitat una mica a la manera en què el ferrer forja el ferro. El pensament participa en formació de la realitat.

[...]

El mètode filosòfic és el de pensar, i aquí aquesta paraula representa un escoltar de manera activa i intel·ligent la realitat mateixa ―el Ritme de l'Ésser, com diré aviat. El filòsof no solament pren el pols a la multitud. La tasca del filòsof és posar la seva ment i el seu cor en sintonia amb la realitat, permetent que el batec de l'Ésser passi a través del seu esperit i, fent-ho, en canviï el ritme. Això vol dir que tots els aspirants a la saviesa han d'esforçar-se per aconseguir la puresa de cor.