29 de març 2013

Jugar per créixer


He rebut aquest bonic dibuix de la Pavithra, la nena que apadrino a través de la Fundació Vicenç Ferrer. És el primer que m'envia i fa il·lusió (vaig explicar la història d'aquest nou apadrinament aquí). Quin arbre us sembla que deu ser? Potser un mango tree? :)

El dibuix va acompanyat d'una carta escrita pel coordinador de la seva comunitat, on m'explica més coses de la família de la Pavithra. Encara no hi tinc un vincle com el que tinc amb la Syamala (ja casada!), però poc a poc vaig coneixent la Pavithra i la seva història.

Aquestes cartes de la FVF també duen al darrere algun petit article amb reflexions o curiositats de la cultura índia. Aquesta, porta un article amb títol "Jugar per créixer" que m'ha semblat ben interessant. Parla d'alguns dels jocs famosos que l'Índia ha exportat al món, com per exemple el conegudíssim parxís (pachisi). També parla de la importància dels jocs tradicionals, i en menciona uns quants dels que tenen més èxit a l'hora del pati o quan s'acaben les classes a les escoles d'Anantapur (per exemple el Kuntaata i l'Akshíntala). Fa cinc anys vaig escriure aquest petit article sobre jocs tradicionals del sud de l'Índia, una riquesa que espero que no s'acabi perdent com (gairebé) ha passat a casa nostra.