9 de gen. 2013

Trens de molt baixa velocitat


Aquests dies que tothom parla del tren d'alta velocitat em sembla oportú recordar els trens on sens dubte m'ho he passat millor, els de l'Índia. No són els més ràpids del món, ni els més còmodes, ni certament tampoc guanyarien el premi als més nets, però com a experiència viatgera donen mil voltes a qualsevol AVE.

Hi ha qui diu que un no s'hauria d'autoanomenar viatger fins que s'ha mogut per l'Índia en tren. Evidentment no cal exagerar tant, però és cert que és una experiència inesborrable, especialment en trajectes de llarga distància. La velocitat i la comoditat no ho són tot quan un viatja. Compartir un dia sencer amb famílies locals dintre d'un vagó Sleeper Class, mentre travesses a pas de tortuga qualsevol estat de l'Índia, senzillament no té preu. I això no vol dir que mai no m'hagi desesperat dins un d'aquests trens. La massificació, l'estat de salut, o algunes escenes corprenedores sobretot a les estacions, poden esguerrar-te un viatge, però també et formen, n'aprens i creixes.

En aquest blog n'he parlat sovint de trens. Podeu buscar tren al cercador que hi ha dalt de tot d'aquesta pàgina a la dreta, i trobareu uns quants articles entretinguts (i no només de l'Índia).

I si teniu deu minutets podeu llegir el relat Preetha i Hobbes, que transcorre en un tren i en una estació del sud de l'Índia. El vaig escriure el 2009, i es va endur el premi al millor relat curt dels III Jocs Florals del Katalanischer Salon de Berlín.

La fotografia és d'un viatge per l'Índia de l'estiu del 2010.