12 de gen. 2013

El meu primer robot


Aquests dies he hagut de rebuscar entre fotografies antigues degut a una celebració familiar que hem fet avui, i n'he trobat una que m'ha fet especial gràcia.

El nen de la foto sóc jo, amb els meus pares, el dia que feia dos anys, i amb un robot entre les mans. No tinc cap record d'aquest dia, ni d'aquesta joguina. Però qui sap, potser va ser un primer estímul que em va fer desenvolupar una simpatia pels robots que he anat mantenint durant els anys. 

De fet, en els últims quatre anys, passant per l'India i per Catalunya, segurament he ensenyat robots a més d'un miler de nens i nenes, i sí hi ha una cosa que he observat és que tots els nanos s'entusiasmen quan veuen un robot. Així que gaires estímuls no calen. Suposo que per molt que convivim amb màquines, veure'n una capaç de fer coses pel seu compte que generalment només fan les persones, segueix tenint un component màgic que genera curiositat i simpatia. D'alguna manera ens hi veiem reflexats, sobretot quan som nens i la màgia encara juga un paper fonamental en les nostre vides.

1 comentari:

Salvador Macip ha dit...

Apuntaves maneres ja des de petit! :)