30 d’oct. 2012

Dimarts poètic: Tus ojos, Octavio Paz


Tus ojos

Tus ojos son la patria 
Del relámpago y de la lágrima, 
Silencio que habla, 
Tempestades sin viento, 
Mar sin olas, pájaros presos, 
Doradas fieras adormecidas, 
Topacios impíos como la verdad, 
Otoño en un claro del bosque 
En donde la luz canta en el hombro 
De un árbol y son pájaros todas las hojas, 
Playa que la mañana 
Encuentra constelada de ojos, 
Cesta de frutos de fuego, 
Mentira que alimenta, 
Espejos de este mundo, 
Puertas del más allá, 
Pulsación tranquila del mar a mediodía, 
Absoluto que parpadea, páramo.

21 d’oct. 2012

Incendis benvinguts


El dissabte 6 d'octubre vaig anar a veure Incendis, de Wajdi Mouawad, al Teatre Municipal de Girona. 

Impressionant. Val la pena deixar-se cremar per aquests incendis. Segurament des d'Agost de Tracy Letts, que no disfrutava tant al teatre. Oriol Broggi i tot l'equip de La Perla 29 han abordat un text descomunal de Wadji Mouawad. La història és dura, i narra la vida, gairebé epopeica, d'una jove libanesa d'una zona rural. La història va endavant i enrere, a través d'uns fills que intenten (primer obligats) descobrir qui va ser la seva mare i què la va portar a guardar silenci durant els últims anys de la seva vida. Es tracta sens dubte d'una tragèdia moderna, salvatge, i que fàcilment es podria percebre com una adaptació del mite d'Èdip. Però és també molt més que això. S'ha d'anar a veure (la tornaran a fer al Romea del 5 de desembre al 6 de gener).

És d'aquestes obres en les que tot sembla encaixar. L'escenografia és senzilla, amb pocs elements, però esplendidament utilitzats. Oriol Broggi ha fet un gran treball de direcció, amb una obra complexa, gegantina, i molt difícil de representar. Fantàstiques les escenes simultànies en temps diferents. Tres hores i quart amb un ritme trepidant, sense pujades i baixades de tensió. També impressionant el repartiment, encapçalat per una Clara Segura i un Julio Manrique que literalment arrassen i estremeixen en el millor dels sentits.

Teatre del bo.

16 d’oct. 2012

L'últim estiu de Klingsor


Ja he comentat més d'un cop que Hesse és un dels meus autors preferits. L'últim estiu de Klingsor (Edicions 62, 2005) no és segurament una de les seves novel·les més famoses, però és un llibre petit d'allò més recomanable. I si a més de la literatura us agrada la pintura, llavors és un llibre que disfrutareu especialment.

Hesse el va escriure en poques setmanes, durant l'estiu del 1919. La història gira al voltant de Klingsor, un pintor expressionista de quaranta-dos anys, amant de la poesia, bebedor i faldiller, que passa el seu últim estiu al sud de Suïssa. Una novel·la que torna a posar de manifest, com moltes altres seves, les diferències que Hesse percep entre el món de l'art i el món burgès, i que aborda temes com l'amistat o la solitud de l'acció creadora. Té fragments d'una intensa prosa poètica, i l'expressionisme que practica el pintor protagonista sembla que també es filtra a través de moltes pàgines, que plasmen la visió interior de l'artista.

Us deixo un fragment:
Seien en un gronxador suspès al precipici del món i de la nit, ocells en una gàbia d'or, sense pàtria, ingràvids i enlairats, de cara a les estrelles. Ells, els ocells, entonaven cançons exòtiques, amb el cor ebri fantasiejaven endinsats en la nit, en el cel, en el bosc, en l'univers incert i embruixat. La resposta els la van donar la lluna i els estels, la muntanya i els arbres: Goethe seia allà, i també Hafis; Egipte exhalava un perfum càlid, i Grècia una fragància entranyable; Mozart somreia, i Hugo Wolf tocava el piano en la nit delirant.

8 d’oct. 2012

Desenvolupa...què?


Cada cop que sento mencionar l'Índia com a país emergent tinc sentiments contradictoris. A vegades em fa ràbia i tot. Els índexs de desenvolupament humà són números tan ambigus... 

L'IDH de l'Índia augmenta any rere any, poquet a poquet, però de forma constant, i sobretot gràcies al desenvolupament d'algunes àrees urbanes molt concretes. El problema és que aquests índexs són mitjanes, que no reflecteixen què passa al país. Per què us feu una idea de les grans diferències internes, l'IDH de l'estat de Kerala és de 0.890, mentres que l'IDH de l'estat de Bihar és de 0.487. 

La veritat és que al país segueixen havent-hi estadístiques que posen els pèls de punta. Fa un dies llegia que la mortalitat infantil de l'Índia és la més alta del món. Segons les Nacions Unides, l'any 2011 van morir 1.655.000 infants menors de 5 anys al subcontinent indi.

D'aquestes morts, moltíssimes (més o menys un terç) són per malnutrició. Les altres, són degudes a causes com diarrees, pneumonies, complicacions del part, etc. Problemes que difícilment serien mortals en cap país del Nord.

Indignant i ben trist. Això sí que és una crisi de veritat.

Fotografia: chris.vandyck at Flickr.

1 d’oct. 2012

Wonference


El meu amic Francesc Balagué, un blogger català de referència per a molts (Ruta Baobab) està engegant un projecte realment interessant: Wonference.com, una nova plataforma integral per  a l’organització i gestió de congressos i jornades, centrada en les necessitats de l’organitzador (ja siguin universitats, grups de recerca, institucions, empreses, etc.), com per exemple: la creació de la web, el disseny del programa i les activitats paral·leles, la gestió dels participants i la comunicació amb ells, les inscripcions i facturació, o l'enviament i revisió de comunicacions.

Wonference també pretén millorar l’experiència dels participants. Oferint un mòdul social que a partir del perfil de cada participant, permet conèixer, interactuar i seguir als demés participants abans, durant i després del congrés. La plataforma inclou la discussió online de comunicacions, augmentant així el poder de discussió i aprenentatge del congrés a la vegada que permet una gran flexibilitat tant per a congressos presencials com per congressos totalment virtuals. La integració amb les xarxes socials i la possibilitat de publicar el contingut online, maximitzen la difusió i impacte de l’esdeveniment.

A més a més al tractar-se d’una plataforma, no és necessari instal·lar res, ni requereix coneixements tècnics. Organitzadors i participants podran accedir des de múltiples dispositius, en qualsevol moment i qualsevol lloc.

Com comenten els seus fundadors, “coneixedors de la complexitat que suposa organitzar un congrés de principi a fi, volem fer el possible per ajudar a l’organitzador a agilitzar aquest procés. Amb Wonference organitzar un congrés és fàcil”.

Ah, i si ara mateix esteu organitzant un congrés o penseu fer-ho, sapigueu que fins el 15 de novembre tenen uns preus promocionals d’oferta de llançament: http://wonference.com/main/organize/pricing

Coneixent força l'àmbit degut a la meva feina, em sembla que és un projecte que realment val la pena, espero que Wonference sigui tot un èxit!