26 de febr. 2012

Strike


A l'última reunió del Projecte Rossinyol a Sant Feliu, algunes mentores van explicar que havien dut els seus mentorats a la bolera. Em va semblar una bona idea. L'Ahmed no hi havia anat mai, així que per a ell va ser una altra nova experiència.

Vam fer una partida de bolos i una de billar americà al Bowling de Platja d'Aro. Va ser divertit. Ens va sorprendre la poca gent que hi havia un dijous a la tarda. Realment val la pena anar-hi entre setmana i evitar les cues de dissabtes i diumenges.

La veritat és que el temps passa ràpid, i ja comença a quedar lluny el novembre, quan vaig començar aquesta tasca de mentor. El projecte és molt interessant, la Universitat de Girona n'ha d'estar ben orgullosa. Espero que tal com ha fet fins ara, la iniciativa segueixi creixent, a Girona i a fora.

20 de febr. 2012

La cara fosca de la FIRST LEGO League (II)


Avui la Universitat de Girona, la Fundació Príncep de Girona i la Fundació Scientia han presentat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG l’edició d’enguany del torneig de robòtica FIRST LEGO League (FLL), que aplegarà més de 130 participants el proper diumenge 26 de febrer a la UdG. 

Alguns recordareu que l’any passat vaig escriure un article crític amb la FLL España, o més concretament, amb el seu patrocinador principal, l’empresa GMV. Pels que no ho sapigueu, la FIRST LEGO League és una competició internacional on grups de nens i nenes de 10 a 16 anys dissenyen i construeixen robots programables amb peces LEGO, amb l’objectiu de superar diferents desafiaments relacionats amb un tema que cada any va canviant. Durant la competició també han de presentar un projecte científic relacionat amb el mateix tema. 

La FLL España està organitzada per la Fundació Scientia, una entitat sense ànim de lucre que té l’objectiu de promoure la ciència i la tecnologia entre els joves com a via per a l’educació a través dels valors de la innovació, la creativitat i la resolució de problemes. El que crida l’atenció és que el principal patrocinador de la FLL España és GMV, una empresa multinacional espanyola del sector de l’enginyeria i serveis, que entre moltes altres coses, es dedica també a projectes de Defensa. 

Per citar només uns exemples (l'any passat algú va dir que havia estat poc explícit), GMV participa en el Projecte TALOS, sobre sistemes de comandament i control de recolzament del foc; o en el projecte PAFAD (Prototipo de Apoyos de Fuegos para la Artillería de Desembarco), que entre altres coses ajuda a calcular com realitzar un tret per tal que, tenint en compte tots els paràmetres que afecten al vol del projectil, impacti sobre les coordenades assignades; o en el projecte COMFUT (Combatiente del Futuro). També desenvolupa el software de control de l’avió Eurofighter o de l’helicòpter de combat Tigre. Cert és que GMV no fabrica armes, pero dissenya i desenvolupa sistemes que ajuden a controlar-les i a fer-les més efectives. 

A la seva web hi trobareu poqueta informació sobre aquestes activitats, i en canvi molta sobre les altres. El seu cercador intern, per posar un exemple, no troba cap informació si busquem PAFAD, pero és informació pública a l’abast de tothom (us invito a mirar els enllaços anteriors). 

Per descomptat GMV realitza altres activitats molt lloables de desminatge o desmilitarització, o projectes en el sector de la sanitat, l’espai, o la mateixa FLL. Però sense cap dubte, o com a mínim així ho penso jo, una cosa no compensa a l’altra.

Personalment, com a membre de la Universitat de Girona i com a objetor científic, em molesta particularment que una empresa que guanya diners fent tecnología per a la guerra, patrocini un esdeveniment com la FLL, una competició per a nens, amb uns valors, al meu entendre, completament oposats. Endemés, això posa a la Universitat de Girona (que acull la FLL Girona) en una situació compromesa e incòmoda, ja que ha firmat un conveni contra la investigació militar, i no sembla molt coherent que celebri una competició patrocinada por GMV.

També em desconcerta que aquest any s’afegeixi a l’organització la Fundació Príncep de Girona (FPdGi), una entitat que afirma literalment “premiar i fomentar el desenvolupament d’iniciatives que lluitin per evitar les desigualtats, eliminar la pobresa i que aspirin a fer més sostenible el nostre planeta”. Em sembla que GMV no lliga gaire amb tot això. 

Personalment, l’any passat vaig participar com a jutge a la competició de Girona, però aquest any me n’he desvinculat (ho podeu considerar una mena "d'objecció de consciència"), tot i que tinc molts companys i amics que estan a l’organització, i que fan una feina fantàstica, de forma totalment voluntària, i per suposat sense tenir cap relació amb GMV. De fet, tot el projecte és fantàstic, l’únic punt negre és aquest patrocinador. Fa mal veure el logo de GMV a la web de la UdG.

Digueu-me ingenu, càndid o idealista, però m’agradaria veure que la UdG, acompanyada ara per la FPdGi, fa algun pas per forçar a la Fundació Scientia a canviar de patrocinador de cares a l’any vinent. Em demostraria que la Universitat està per les coses que ha d’estar, pel coneixement, i no per la guerra. 

Les fotografies que il·lustren l'article són de la presentació d'avui a Girona, amb les autoritats de la UdG, FPdGi i Fundació Scientia.

 

18 de febr. 2012

Ni el tercer, ni el quart

 
Val la pena llegir l'article d'Enric Ramionet a la contraportada d'El Punt Avui. Us en copio un fragment amb l'enllaç a l'article sencer: 
[...] En l'actualitat, sumits com estem en la densíssima boira de la crisi, a les administracions els resulta fàcil escapçar les partides de cooperació. Primer els d'aquí, sembla acceptar la majoria silenciosa. Les fronteres es consideren importantíssimes i ho deuen ser sempre que no fem referència al comerç, o als capitals, que han de campar lliures i desinhibits d'una banda a l'altra del planeta empobrint a uns i enriquint als altres. Oblidem-nos de les misèries del món i centrem-nos en les necessitats dels de casa, diuen amb les tisores a la mà. Aquest és l'argument suprem, la raó definitiva que permet aplicar a la partida de cooperació (encara que siguin quasi sempre quatre engrunes irrellevants) les retallades més brutals de tots el pressupostos públics. És un argument poderós, en efecte, però també és un argument abstracte, gasós, que no es concreta. El que s'escatima al tercer món mai es destina al quart. I és per això que Catalunya, que havia estat un model humil però vital de cooperació, s'ha situat a la cua de la Unió Europea en cooperació internacional però també en educació, sanitat i polítiques públiques.
[...]

6 de febr. 2012

5 de febr. 2012

The Festival of Learning


Fa uns dies al blog del MIT Media Lab van fer un apunt sobre un esdeveniment que han celebrat fa poc: The Festival of Learning.

Em va semblar una idea molt interessant. Durant dos dies tota la gent del Media Lab i d'altres facultats/labs del MIT, estava invitada a aprendre, a ensenyar i a fer coses conjuntament. Tothom (estudiants, professors, i l'staff divers dels edificis) podia participar-hi de forma voluntària, organitzant activitats o assistint a elles.

Cal dir que aquell context és força diferent de les universitats a les que estem acostumats a casa nostra. Només cal veure com defineix el Media Lab un research assistant en el seu primer any:

The Media Lab is an antidisciplinary organization packed with inventive doers. We cultivate a positive ethos of creative difference.

Crec que la definició és tota una declaració de principis. 


Les activitats del festival van ser tan diverses com tallers d'elaboració de cervesa, pensament estratègic a través del poker, introducció a l'Scratch, meditació... (aquí una llista completa). També van fer un picnic al mig del Media Lab i van organitzar jocs diversos. A més, un cop concluïdes les activitats, van reflexionar conjuntament sobre el propi procés d'aprenentatge.

El cost per la universitat és gairebé 0 (és un acte 100% voluntari). Els beneficis, en canvi, múltiples: 

  • Els estudiants poden tractar els seus professors en un context diferent de la classe, fins i tot convertint-se ells mateixos en els professors.
  • Els professors i investigadors poden intercanviar idees en un ambient relaxat.
  • Els diferents grupuscles de la universitat (estudiants, professors, staff tècnic, staff administratiu, etc.) es barregen, quelcom gens habitual.
  • Es reflexiona sobre el procés d'aprenentatge, un pilar central de qualsevol universitat, però del que de fet, es discuteix molt poc. 
  • I no menys important: la gent s'ho passa bé!


Festival of Learning 2012 | Day 1 from Michelle Chung on Vimeo.

 
Festival of Learning 2012 | Day 2 from Michelle Chung on Vimeo.

3 de febr. 2012

Primeres passes del TIC TAC



Copio tot seguit l'article sobre el Projecte TIC TAC que hem publicat a la web de UdiGital.edu. És un projecte que ens fa especial il·lusió i que intentarem fer l'esforç d'anar explicant en detall.
Ja vam parlar fa uns dies del TIC TAC, un projecte de cooperació que estem fent amb dues escoles de Girona i Salt: l'Escola Dalmau Carles i l'Escola Veïnat.
Les activitats ja han començat, hem planificat calendaris fins a final de curs, i ja podem anunciar que 75 nens i nenes de 5è de primària ens visitaran al Parc Científic i Tecnològic de la UdG (en tres grups diferents) amb una periodicitat quinzenal. Això ens comporta tenir tallers cada setmana a les nostres instal·lacions, un gran repte i alhora una gran oportunitat.
De moment hem fet una activitat a cada escola, desplaçant-nos nosaltres al seu centre, per explicar qui som, què farem, i ensenyar-los exemples de les coses que en poques setmanes arribaran a fer ells mateixos.
Si voleu conèixer millor les escoles amb les que treballarem, podeu mirar aquests enllaços:
- Blog de l'Escola Veïnat de Salt
- Blog de l'Escola Josep Dalmau Carles de Girona
Com podeu veure a les fotografies, entre l'alumnat hi ha una gran diversitat (fixeu-vos en la fotos dels noms). Es tracta d'escoles amb un percentatge d'alumnes immigrants molt elevat. Per això aquest és un projecte de cooperació, i més enllà d'apropar la tecnologia a les escoles, vol aprofundir en la idea que el pensament creatiu pot esdevenir un motor pel desenvolupament humà.

2 de febr. 2012

Mentors i mentorats


Divendres passat ens vam trobar tots els mentors de Sant Feliu amb els nostres mentorats. També van venir els nostres enllaços territorials. La Montse i la María Clara són els nostres enllaços amb les famílies dels mentorats, amb les escoles, i en general, amb el municipi.

L'objectiu de la reunió era compartir les nostres experiències, per aprender els uns dels altres, i també per proposar activitats que poguem fer junts.

La María Clara pertany a Teixidors de Xarxes, una organització que treballa en temes d'educació, cooperació i sostenibilitat, i ha proposat que a més a més, durant aquestes reunions del Projecte Rossinyol, també treballem un tema de forma transversal tot el curs. Aquest any treballarem el desenvolupament sostenible. Tot un repte explicar-ho als nostres mentorats.

A la reunió de divendres vam mirar un vídeo força famos de fa uns anys: Story of stuff (La història de les coses). La idea de la María Clara era molt bona, però opino que és un vídeo per a adults, i tot i que estava doblat a l'espanyol, els nens al cap d'un parell de minuts van desconnectar. Per a properes reunions hem de preparar material adequat a les seves edats.

Va estar molt bé veure tots els mentorats junts, i em va permetre per exemple conèixer en Dramane, que va a la mateixa classe que l'Ahmed. Aquí podeu veure el blog que escriu la Cristina, la seva mentora.