2 de des. 2012

Un blog, un viatge, un amic


Segurament molts de vosaltres compartireu la idea que “Com gotes a l’Oceà” és un espai que t'invita a reflexionar, fer-te preguntes, somiar i fins i tot... viatjar! Quan parlem de que un relat ens fa viatjar sovint ens referim a que el lector es sent gairebé part de l’experiència que explica l’autor. Aquest va ser el meu cas, amb la gran sort que el viatge va acabar sent una realitat. 

L'Índia sempre m’havia apassionat, i més quan vaig descobrir el bloc de l’Eduard i vaig escriure’l perquè me n’expliqués més coses, tant del país com del seu treball de Voluntari a Shanti Bavan. Quan uns anys després em vaig disposar a fer el meu primer viatge a l'Índia vaig contactar de nou amb l’Eduard i em vaig adonar d’una gran coincidència: havíem comprat vols pel mateix dia a la ciutat de Bangalore. Així va ser com la meva companya de viatge, la Laura, i jo mateixa vam poder conèixer el projecte en el que col·laborava l’Eduard acompanyades per ell mateix. Teníem com a “guia” una persona que es mou per un país estranger com si en formés part; endinsant-se en les tradicions i costums del dia a dia de la gent. 

No em van caldre gaires hores per entendre perquè l’Eduard sovint descrivia Shanti Bhavan com una bombolla dins d’una de les zones més pobres de la Índia. Em vaig adonar que hi ha persones que aconsegueixen transformar un somni gairebé impossible en una realitat: el somni d’un home indi de crear una escola que oferís una educació de gran qualitat pels nens i nenes més vulnerables, pertanyents a les allà anomenades “castes més baixes”. 

Certament, Shanti Bhavan és un lloc privilegiat amb força més recursos que la majoria d’escoles del país. Em vaig quedar gratament sorpresa pel clima d’harmonia que s’hi respirava i per l’alt nivell de coneixements i habilitats que tenien aquells alumnes. Quan mirava aquells infants em semblava veure petits Einsteins, Mozarts o Dalís. Vaig intentar esbrinar-ne la recepta màgica. No vaig tenir prou temps com per descobrir si n’hi havia una... Però vaig observar que aquella era una escola on es potencia enormement el treball de valors humans, el pensament crític i constructiu, l’expressió artística, el treball en equip, el debat i la participació dels alumnes. Persones autòctones i altres estrangeres, com l’Eduard, han aportat el seu gra de sorra en fer que això sigui possible. 

El projecte de robòtica de l’Eduard és un clar exemple d’una forma de treballar molt enriquidora per a tots els alumnes, ja que desperta la seva motivació, els ajuda a aprendre a raonar, a ser creatius i crítics; implica a més fer un treball de forma compartida, ja que així és com aprenem, amb interacció amb els demés. Els docents també ens hem d’obrir a treballar conjuntament amb professionals d’altres àmbits, com és el cas de l’Eduard, un especialista en les TIC, probablement així tindrem més possibilitats de promoure centres educatius més emmotllables als canvis que es donen a la societat. 

Per tot això, vull felicitar molt sincerament “Com gotes a l’Oceà” en el seu 5è aniversari i agrair a l’Eduard la seva dedicació en aquest blog que tantes coses m’ha aportat, la millor de totes: una bona amistat. 

Per molts anys!!! 

Mercè Sayós 
Nota de l'editor: La Mercè és un clar exemple de com d'una visita al blog i un email pot acabar naixent una bona amistat. Ella em va enviar un email el 2008 i quatre anys més tard, hem compartit moltes estones junts, i ens hem trobat a llocs tan llunyans com l'Índia o Sri Lanka. La Mercè treballa de mestra d'anglès a l'Escola Veïnat de Salt (on desenvolupem un dels projectes de UdiGital.edu) i està acabant la llicenciatura en Psicopedagogia. Ha viscut i treballat a molts llocs diferents, i també ha tingut experiències com a voluntària, en el seu cas a Guatemala. La veritat és que si mai tinc fills m'agradaria que tinguessin una mestra com la Mercè: carinyosa amb els nens, preocupada per aprendre constantment, compromesa amb l'educació, i molt treballadora. Gràcies per l'article Mercè!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola! Felicitats Edu, et vaig seguint encara q no comenti mai eh!!

Mercè, jo he estudiat psicologia i akest estiu m'agradarie marxar de voluntària, i un dels llocs que sempre he volgut anar és Guatemala. Veig que l'Edu diu q hi has estat. Saps algun lloc on algú amb el meu perfil pugui ser de servei?? Si vols passa'm un email i t'escric o si no escriu-me tu:
Sandra (sandritinez@yahoo.es)

Areeeeu!!