3 de des. 2012

L'home i el llop


Aquesta és la història d’un tal Harry Haller, un home que és home i llop a la vegada. En Harry home és un home bo. Què dic ara? Més que bo. En Harry home escolta els Amics de les arts i llegeix Schopenhauer. Cada primer divendres de cada mes, en Harry home es troba amb amics i amigues intel·lectuals, i al capvespre, a la llibreria La Impremta, llegeixen i comparteixen Octavio Paz. En Harry home és feliç essent bo i treballa per ser feliç fent el que més li agrada. En Harry home és un petit Mahatma blanc. En Harry home té estrella. En Harry home és l'home amb qui somien les dones quan somien amb homes. Però en això, en Harry home és una mica maldestre. De dia, en Harry necessita l’enginy del cub de rubik per impressionar les dones que somien en homes. En Harry home escriu un blog, té twitter, facebook, instagram i no sé quantes altres collonades. En Harry home teix la xarxa virtual amb passió i savoir faire. En Harry home arriba a casa i està cansat. S’estira al llit. Escriu quatre notes. Llegeix una mica fins que comença a respirar fort. Ja dorm. 

En Harry llop surt de casa quan ja són les 12 picades. Abans de sortir al carrer visita la farmàcia de casa i s’emporta unes quantes drogues. No són ni les dues quan en Harry llop ja s’ha empassat set gintònics. Fuma compulsivament. És a Platja d’Aro i fa estona que mira com balla una noieta amb vestit negre. “Em dic Cristina” li diu. En Harry s’empassa el fum i amb més facilitats de les esperades s'emporta la Cristina a l'Hotel San Jorge. A l’habitació del San Jorge en Harry és més llop que mai i en poca estona es menja la caputxeta. El llop jau tranquil. La Cristina dorm al seu costat. La Cristina no sap qui és en Harry home. No ho sabrà. El llop marxa abans no es fa de dia. L’endemà, la Cristina esmorza tota sola al San Jorge. Un cafè i una puça de llonganissa. 

Jordi Freixenet
Nota de l’autor: en Harry es podria dir Phil, però mai Edu. Gràcies Mazoni, Albert Pla i Amics de les arts. Foto de la portada del llibre “El llop estepari” de Hermann Hesse.
Nota de l'editor: en Jordi és Doctor en Informàtica, va ser professor meu d'Estructura de Computadors a la UdG (un ja llunyà curs 97/98), i és el culpable responsable que ara estigui treballant a UdiGital.edu. La seva religió és el Barça, i té uns gustos musicals molt discutibles, no obstant això, és un bon amic, i com veieu, li agrada escriure històries surrealistes després d'empassar-se set gintònics. Gràcies Jordi!