2 de des. 2012

LA DANSA DE LA VIDA

Quina manera tan maca de celebrar un aniversari! La primera vegada que celebro virtualment l’aniversari d’un bloc, com si fos un amic, i es que realment considero aquest bloc com un gran amic i això em fa reflexionar, reflexionar entorn d’aquestes noves relacions que establim amb la pantalleta, que ens obren a un món que si ja consideràvem petit, ara encara ho és més, tant que fins i tot es pot reduir a una pantalla. Una pantalla però que alhora ens amplia el nostre entorn i la nostra mirada i ens fa descobrir que tenim un veí a Quart, que pensa, sent i escriu coses que nosaltres també pensem, sentim i escrivim. Que ens connecta amb el món, amb les persones i amb els nostres propis sentiments. 

La meva relació amb Com gotes a l’oceà, va néixer farà uns 3 anys, una nit que navegava per aquest mar infinit d’Internet, quan dins la xarxa vaig pescar un bloc que em va emocionar, em va fascinar tant, que no vaig poder evitar enviar-li un e-mail al seu creador per felicitar-lo i qui sap si més endavant conèixer algun dia.

I amb lndia com a excusa, un dia vaig conèixer a l’Edu, ens vam desvirtualitzar (genial aquesta nova paraula, no la coneixia). Els nostres camins s’han creuat moltes vegades des de llavors, a la vida real i a la virtual, sempre per mitjà de coincidències i camins afins. Art, filosofia, creativitat, cooperació, educació, literatura, poesia i tecnologia, una combinació perfecte d’ingredients, amb una bona presentació i amb mooolt bon gust. El mèrit és del cuiner. 

Celebro la vida de blocs així perquè m’ajuden a seguir creient en les utopies, a reafirmar els meus valors i creences, a compartir i generar bones notícies. Si moltes de les coses que aquí es parlen sortissin als telenotícies, semblaria que el món va més bé del que ens diuen. Gràcies per existir, Com gotes a l’oceà, i gràcies per mantenir-lo viu Edu! Deixo aquí, com a present, la Dansa de Matisse, un quadre que em suggereix celebració i unitat, com tu, Gotes!! 


Violeta Albero
Nota de l'editor: Amb la Violeta, igual que amb la Mercè de l'anterior article, ens vam arribar a conèixer gràcies a una visita seva al meu blog i un email posterior (que jo vaig rebre estant a l'Índia). Després, tal com ella explica, els nostres camins s'han creuat molts cops, des de fent un curs sobre Shankara i el vedanta advaita hindú, a fent de voluntaris a Girona per la Fundació Vicenç Ferrer. La Violeta és llicenciada en Història de l'Art, i viu amb els ulls ben oberts al món (i mai més ben dit, perquè els té immensos i molt bonics). Treballa al Museu d'Art de Girona fent visites, també ha treballat a ACNUR, ha viatjat sola pel sud de l´Índia, i ara estudia un Postgrau en Educació i Cultura a la UdG. Li encanta la música (té una família plena de músics), i és d'aquestes persones que creu que un altre món és possible (encara en queden sí!). Mireu aquest projecte tan bonic en el que ha estat involucrada aquest estiu. Gràcies Violeta!!