1 de des. 2012

És un honor nacional ser mestre de primària... a Finlàndia


Per alguns potser comença a ser un tòpic, però per mi continua sent un objectiu que no hi penso renunciar: fer que la nostra educació s'acosti cada dia més a la de Finlàndia. Altre cop apareixen al capdavant de l'informe PISA. Em quedo amb tres idees que per mi formen la columna vertebral del seu bon funcionament: 1) Els finlandesos consideren que el tresor de la nació són els seus fills i els posen en mans del millors professionals del país; 2) l'elevat rendiment dels estudiants és independent del seu context sòcio-econòmic; i 3) els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l'educació dels seus fills, per davant de l'escola. 

Vull posar èmfasi en el primer punt, amb el fet que només els millors estudiants de Finlàndia es poden convertir en mestres, i que ni tan sols amb bones notes en fan prou, sinó que han de passar unes proves molt dures. Així doncs, no és d'estranyar que per un mestre finlandès és un honor nacional ser mestre de primària. Algú em podria dir quants dels nostres millors alumnes de Batxillerat demanen Educació Infantil o Educació Primària en primera opció? Pocs, molt pocs, i només cal observar les notes de tall. És per això que aplaudeixo la proposta de crear una escola d'elit de mestres per part de la Generalitat, i que en principi serà una titulació en la qual hi estaran involucrades totes les universitats públiques catalanes. Evidentment que tardarem a recollir-ne els fruits, però es tracta d'una primera pedra, i vull posar-hi una mirada optimista, més encara ara en un moment delicat econòmicament, però esperançador políticament. 

Cal tenir present que l'educació ha canviat, i aquesta ja no s'entén sense la incorporació de les noves tecnologies en el dia a dia, però d'ajuda a uns professionals formats amb aquestes, i no com una obligació per semblar que així el mestre o escola són millors. Les noves tecnologies ja formen part de la nostra vida, i també de la dels nens, i encara més important és el fet que han demostrat ser motl útils pel desenvolupament humà. Recordem el nostre compromís que per tal que l'educació d'un país tingui èxit ha de permetre les mateixes oportunitats a tots els nens. Però qui més en sap d'això és l'Eduard, així que us deixo amb la seva conferència al TEDxUdG. Per molts anys més comunicant Eduard! 


Jordi Poater (Bloc de Jordi Poater)
Nota de l'editor: En Jordi és un company de la Universitat de Girona, Doctor en Química, i expert en quelcom que als llecs en la matèria ens sembla molt estrany: Química Teòrica i Computacional. És investigador Ramon y Cajal a l’Institut de Química Computacional de la UdG. Manté un blog molt interessant i és molt actiu a Twitter (@jordipoater), i de fet on més sovint ens trobem és a les reunions del "Consell 2.0" de la UdG. En una ocasió vam coincidir com a ponents dins del XI Idees d'e-futur: Càpsules Anticrisi. Com podeu veure en el seu article, una de les inquietuds que compartim és l'educació. Gràcies Jordi!!