26 de nov. 2012

Viatjar per aprendre, aprendre viatjant

Tot i que sembla que els hi estigui ensenyant un llibre, eren ells qui m'ensenyaven a mi paraules en indonesi, a Gorontalo, Sulawesi. 

He passat moltes hores llegint en aquest blog històries dels viatges de l’Eduard en primera persona, a llocs tant diferents com a poblets de l’Índia o al mateix MIT de Massachusetts. I sempre n’he après alguna cosa. 

I és que per mi, des de ja fa un temps, el viatge és una de les experiències més fortes que he viscut mai. Ja sigui durant les vacances o durant estades de recerca, cada viatge en el seu context, han estat períodes d’aprenentatge en tots els sentits. 

Comencem per l’idioma, per exemple. Després de més de 8 anys estudiant anglès com a tasca extraescolar, no va ser fins que vaig passar tres mesos als estats units treballant de manobra que realment vaig començar a utilitzar i practicar l’anglès. Que tres mesos allà, combinat amb 4 hores de classe a la setmana, fos més profitós que 8 anys de classes extraescolars, és per pensar-s’ho. 

Una altra situació interessant és la que vius cada vegada que arribes a un nou destí i busques informació (llegeixes la guia, busques a la Wikipèdia, llegeixes els diaris locals, visites els seus museus i interactues amb gent d’allà...) i amb un parell de dies, tens un primer input d’aquell país o cultura molt més real i viu que el que hagis pogut haver après a l’escola o l’institut quan no t’interessava o no hi mostraves interès. Si a més a més el destí t’atrau i t’hi capbusses, llavors l’aprenentatge sobre aquella cultura ja s’accelera fins a nivells insospitats. 

 I és que viatjar, a més a més a de la part romàntica, aventurera o d’esbarjo que cadascú li vulgui donar, és una experiència única; l’aprendre fent, aprenentatge vivencial, l’assaig-error, l’aprenentatge constructiu i col·laboratiu, l’aprenentatge invisible, expandit, punk, y tots els diferents formats que un pugui imaginar, convergeixen en les mil i una situacions que presenta el dia a dia d’un viatge així. I moltes vegades, per sorpresa. 

He après molt cada dia; de les persones, de les situacions més inversemblant, de les aventures i experiències... He après més història i geografia que en 18 anys de primària i secundària. He après sobre cultura, ciències, biologia, fenòmens medi ambientals y naturals, sociologia, desenvolupament i cooperació, física i química,... i tot això ho he après sobre el terreny, en un autobús, en un parc, en un volcà o bussejant en un escull de coralls. Sigui parlant amb els joves d’un poble de Bolívia, amb la mestra d’una escola de Tailàndia, o caminant dies i dies per les valls dels Annapurnes a Nepal. 

Però a més a més el viatge m’ha donat temps per pensar i reflexionar. Per imaginar de què volia treballar i a on m’agradaria viure. I com que viatjant vas rebent tants estímuls diferents, ser capaç de captar-los i ordenar-los t’omple la motxilla d’un gran valor. 

Així que si ets lector habitual d’aquest blog, suposo que una certa inquietud viatgera ja se’t deu haver anat encomanant acompanyant els viatges de l’Eduard i jo t’animo a que l’accentuïs i aprofitis qualsevol ocasió per viatjar. I aprendre. 

Francesc Balagué (rutabaobab.com

Nota de l'editor: vaig conèixer en Francesc Balagué a través del seu blog El rentaplats, després vaig seguir la seva aventura al voltant del món a través de la Ruta Baobab. Crec que ens vam desvirtualitzar a l'EDUCARED 2011, a Madrid, i des de llavors ens hem trobat en d'altres esdeveniments. Compartim moltes inquietuds i interessos (tecnologia, educació, cooperació...). Ara viu a cavall entre Brasil i Barcelona, i està impulsant un projecte molt interessant: Wonference. Molt recomanable passar pel seu projecte La vuelta al mundo puerta a puerta, un llibre finançat via crowdfunding. Gràcies Francesc!!