29 de nov. 2012

Sobre les piulades que comencen amb nom d’usuari


Els qui seguiu el blog TecnolONGia sabeu que no acostumo a fer articles més o menys tècnics sobre com funcionen les eines TIC que podem fer servir a les organitzacions, tret de casos molt puntuals que em semblin especialment rellevants per poc habituals o documentats. Sempre he procurat orientar els continguts cap a l’anàlisi, la reflexió o les bones i millorables pràctiques, perquè de la cosa tècnica se n’ocupen molts altres espais, siguin o no adreçats al tercer sector. 

Avui, però, faré una excepció i tractaré sobre un tema ben senzill però que encara genera usos irregulars per part de moltes persones. Em refereixo a les piulades de Twitter que comencen per un nom d’usuari.  

El nom d’usuari en una piulada 

Com bé sabeu, a Twitter un nom d’usuari s’identifica començant amb el signe de l’arrova (@). En el meu cas, per exemple, @jaume_albaiges. Quan s’utilitza un nom d’usuari en el contingut d’un missatge, es produeixen almenys dos efectes: 

1) Totes les eines que gestionen Twitter, començant pel mateix Twitter, converteixen automàticament el nom d’usuari en un enllaç al perfil de l’usuari en qüestió (igual com passa amb les etiquetes o hashtags pel que fa a les cerques), cosa que facilita la navegació. 

2) L’usuari mencionat veu destacada la piulada en un espai específic (al web de Twitter és a l’espai #Connecta’t, en d’altres aplicacions hi ha espais equivalents) de manera que li és senzill saber que algú se li ha adreçat o l’ha referenciat i, si s’escau, pot afegir-se a la conversa, contestar la piulada, etc. 

El nom d’usuari en una resposta 

També sabreu que quan es respon una piulada, Twitter inclou automàticament el nom de l’usuari a qui es respon al principi del missatge. L’usuari que respon pot modificar la ubicació d’aquest nom, però habitualment sol quedar al principi i està bé que sigui així. Per què està bé? Doncs perquè quan Twitter (i totes les eines que el gestionen, permeteu-me que hi insisteixi) veu una piulada que comença per un nom d’usuari la interpreta com una resposta a aquest usuari i li dóna un tractament diferent a l’hora de difondre-la. 

Així, mentre una piulada normal sempre apareix al perfil de l’usuari que l’ha emès i a la línia de temps de tots els seus seguidors, una piulada-resposta només apareix al perfil de l’usuari emissor, però NO es difon a la línia de temps dels seus seguidors. Això és així perquè Twitter considera, amb bon criteri, que una piulada-resposta rarament és d’interès per a ningú més que per al seu destinatari específic i que si les respostes no es difonen massivament com els tuits normals s’elimina molt soroll (missatges indesitjats) de les línies de temps. 

El punt anterior té una excepció, però. Si segueixo un usuari que ha escrit una piulada-resposta i, alhora, també segueixo l’usuari a qui havia respost, aquesta piulada sí que apareixerà a la meva línia de temps. En aquest cas Twitter considera que una conversa mantinguda entre dos usuaris a qui segueixo sí que serà del meu interès, criteri que torno a compartir. 

L’error habitual 

I ara ve quan la pentinen. Què passa si escrivim un tuit que comença per un nom d’usuari, encara que no sigui pròpiament una resposta (o encara que ho sigui), i volem que el llegeixin tots els nostres seguidors? Doncs que NO el llegiran! Bé, el llegiran si visiten el nostre perfil, on hi figuren tots els missatges que hem escrit, però ja sabem que aquesta no és la forma habitual de veure les piulades. Pràcticament sempre les veiem a la nostra línia de temps… i aquesta piulada concreta no hi apareixerà, per la raó que acabem d’explicar. 

Com es resol aquesta qüestió? Doncs com molts ja sabeu o podeu imaginar pel que hem dit fins ara, fent que el primer que aparegui al text no sigui justament el nom d’usuari. Els propis usuaris de Twitter s’han enginyat una manera de fer això ben senzilla, posant un punt (.) just davant del nom d’usuari. Aquest mecanisme no té cap altre efecte sobre el missatge (ni Twitter li aplica cap tractament especial) més enllà de fer creure a Twitter que es tracta d’una piulada normal i corrent i que, per tant, ha de ser difosa a les línies de temps dels nostres seguidors. 

Tot aquest rotllo l’he exposat perquè molt freqüentment observo piulades amb pretesa voluntat de ser difoses normalment que no ho són pel fet de començar amb el nom d’un usuari. Un cas molt habitual es dóna en la cobertura d’esdeveniments en directe, particularment conferències i similars. Un assistent pot voler fer una cita del que el ponent diu i ho fa amb una estructura de missatge com la següent (o semblant): “@nom_del_ponent: bla, bla, bla… #etiqueta_de_l’acte”. Aquesta piulada només arribarà a les linies de temps dels usuaris que segueixin alhora el ponent i el retransmissor. Tal i com deia al paràgraf anterior, refer el missatge afegint-hi un punt al davant, farà el fet: “.@nom_del_ponent: bla, bla, bla… #etiqueta_de_l’acte”. 

Casos pràctics 

Prèvia: Espero que ningú no es molesti per les piulades triades i confio que s’entengui la intenció estrictament pedagògica. Podia haver-les simulat, però m’ha semblat més rellevant utilitzar casos reals. 

1. Una piulada feta amb voluntat de descriure la intervenció d’un ponent que no arribarà als seguidors de qui l’ha escrita. 


2. Una piulada que tampoc arribarà als seguidors de qui l’ha escrita, que potser tampoc en tenia la intenció, però que a mi, com a seguidor de qui l’escriu, m’hagués interessat veure a la meva línia de temps. 


3. Una piulada feta amb voluntat de descriure la intervenció d’un ponent que arribarà als seguidors de qui l’ha escrita. Noti’s el punt inicial. 


Au, a piular!

Jaume Albaigès (www.tecnolongia.org)
Nota de l'editor: El blog TecnolONGia és un referent per a tots els que estem interessats en el tema de les TIC a les organitzacions no lucratives. Segueixo en Jaume des de fa molt temps i ens vam desvirtualitzar durant un dels actes d'entrega dels Premis Blocs Catalunya. En Jaume és enginyer is es dedica des de fa anys a ajudar les ONL a desenvolupar la seva estratègia tecnològica. Els seus articles sempre són interessants, i sovint didàctics, com els que ens regala per aquestes "gotes obertes". Gràcies Jaume!!

4 comentaris:

atreBte ha dit...

.@eduardm Moltes gràcies! x akesta nova classe de Twitter... ;)

Eduard Muntaner Perich ha dit...

De res, però el mèrit és d'en Jaume, qui ha escrit l'article! :)

Jaume Albaigès ha dit...

Eduard, més que complagut de participar de la festa virtual del cinquè aniversari de "Com gotes a l'oceà". Per molts anys més!

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Gràcies! :-)