29 de nov. 2012

Què t’aporta un viatge?


Em costa molt respondre aquesta pregunta amb paraules concretes. Quan penso en viatjar em vénen un reguitzell d’emocions, sensacions, reflexions, moltes d’elles subtils, que demostren els canvis importants que aporta el viatjar, però em resulta extremadament complex plasmar-les. Malgrat tot, tinc la necessitat d’intentar-ho. 

Com a viatgera que em considero, a pesar que, com tot a la vida, acaba sent més una actitud que altra cosa, una de les sensacions cabdals que m’aporta el viatjar és experimentar la llibertat. Llibertat en majúscules. Llibertat per fer el que vull i ser jo mateixa. Quan viatjo connecto amb la meva ànima i em deixo guiar per la intuïció, i és en aquest estat quan ocorren coses màgiques. El viatge em fa tornar a la infantesa, cada dia descobreixo coses noves i em deixo sorprendre amb la innocència d’un nen. Viatjar m’ajuda a aprendre. I sobretot, a desaprendre. Desaprenc allò que creia inqüestionable i modifico el meu sistema de creences. Així em flexibilitzo i començo vertaderament a comprendre. 

Una altra de les coses valuoses que m’aporta un viatge és la gent amb la que em creuo pel camí. A més de les persones amb qui he compartit moments especials pels diferents països del món, també he conegut un munt de gent a través del nostre bloc “El viatge dels Rodamons”; viatgers que buscaven informació, aventurers que també volien fer la volta al món com nosaltres, curiosos, lectors fidels, lectors ocasionals... Tots ells han format part del viatge i han contribuït a enriquir el cúmul d’emocions que m’envaeix cada cop que penso en la paraula “viatjar”. 

Una d’aquestes persones és l’Edu, del “Com gotes a l’oceà”, amb qui mantenim una amistat on-line que hem tingut la sort de desvirtualitzar en un parell d’ocasions. Ara fa 5 anys que el “Com gotes” va començar el seu viatge i sempre ho tenim molt present, perquè, no sé si ho saps, Edu, però el mateix dia que naixia el teu bloc, nosaltres començàvem la nostra volta al món. I sóc de les que pensa que res passa per casualitat. 

Descobrir el “Com gotes” (i l’Edu, evidentment!) ha estat una gran troballa. Tot i que alguna temporada no l’he seguit tan assíduament, tard o d’hora sempre hi acabo tornant perquè em convida a reflexionar, em fa viatjar per l’Índia, m’aporta uns coneixements tecnològics totalment desconeguts per a mi, m’emociona amb poesia, em culturitza, em descobreix nous punts de vista... Com expliques al teu primer post, si les teves gotes no hi fossin, jo estic segura que l’oceà les trobaria a faltar. 

Moltes felicitats, Edu, i una forta abraçada dels Rodamons! 

Mireia Puntí (El viatge dels Rodamons)
Nota de l'editor: vaig seguir tota la volta al món de la Mireia Puntí i de l'Ignasi Bosacoma a través del seu magnífic blog El viatge dels Rodamons. Tal com diu la Mireia, després ens hem trobat un parell de cops, en reunions de viatgers. És una parella a qui no només els agrada viatjar, sinó que s'ho passen bé explicant-ho. Prova d'això és el seu blog, o la seva participació als congressos Volta al món, però també ho és el llibre que va escriure la Mireia: El viatge dels Rodamons. La volta al món en 14 mesos, del tot recomanable (aquí una ressenya que en vaig fer en el seu moment). Moltes gràcies per unir-vos al "Gotes obertes" Rodamons!