16 d’oct. 2012

L'últim estiu de Klingsor


Ja he comentat més d'un cop que Hesse és un dels meus autors preferits. L'últim estiu de Klingsor (Edicions 62, 2005) no és segurament una de les seves novel·les més famoses, però és un llibre petit d'allò més recomanable. I si a més de la literatura us agrada la pintura, llavors és un llibre que disfrutareu especialment.

Hesse el va escriure en poques setmanes, durant l'estiu del 1919. La història gira al voltant de Klingsor, un pintor expressionista de quaranta-dos anys, amant de la poesia, bebedor i faldiller, que passa el seu últim estiu al sud de Suïssa. Una novel·la que torna a posar de manifest, com moltes altres seves, les diferències que Hesse percep entre el món de l'art i el món burgès, i que aborda temes com l'amistat o la solitud de l'acció creadora. Té fragments d'una intensa prosa poètica, i l'expressionisme que practica el pintor protagonista sembla que també es filtra a través de moltes pàgines, que plasmen la visió interior de l'artista.

Us deixo un fragment:
Seien en un gronxador suspès al precipici del món i de la nit, ocells en una gàbia d'or, sense pàtria, ingràvids i enlairats, de cara a les estrelles. Ells, els ocells, entonaven cançons exòtiques, amb el cor ebri fantasiejaven endinsats en la nit, en el cel, en el bosc, en l'univers incert i embruixat. La resposta els la van donar la lluna i els estels, la muntanya i els arbres: Goethe seia allà, i també Hafis; Egipte exhalava un perfum càlid, i Grècia una fragància entranyable; Mozart somreia, i Hugo Wolf tocava el piano en la nit delirant.