10 de set. 2012

La història d'una foto, un nom, i una nena descalça


He necessitat uns dies per digerir la notícia i escriure aquest post. La Syamala (foto de l'esquerra), la nena que he apadrinat durant els últims nou anys a través de la Fundació Vicenç Ferrer, s'ha casat. Durant aquests anys i gràcies a les meves estades de voluntari a l'Índia, m'he pogut trobar amb ella i la seva família quatre cops. És difícil expressar les sensacions d'aquelles visites a Sunampallivaripalli, el poblet diminut d'Anantapur on viuen. Mai oblidaré com em van tractar, obrint-me casa seva i gastant-se les poques rúpies que tenien intentant afalagar-me i fer-me sentir còmode. Una hospitalitat en majúscules. La Syamala és la germana petita i he pogut veure com la família anava creixent quan les seves germanes i el germà es casaven i començaven a emmainadar-se. La foto és la primera imatge que vaig tenir d'ella, quan només era un nom i una foto, d'una nena descalça a milers de quilòmetres de casa meva.

Crec que el fet de tenir una nena apadrinada a l'Índia va tenir un pes important al triar el meu destí de voluntari el primer cop que vaig marxar, i això vol dir que sense la Syamala la meva vida seria molt diferent ara mateix, després d'haver estat cinc cops a l'Índia. Per exemple no tindria la feina que tinc ara.

Ja fa un parell d'anys vaig rebre una carta informant-me de que la Syamala deixava els estudis per ajudar la seva família a la casa i als camps. Allò ja va ser difícil de digerir. El següent pas era el casament i ja ha arribat. No us enganyo si dic que és una carta que m'hagués agradat rebre més tard (ella té 17 anys), però les coses són com són, i més en aquell context, on pensar en la nostra crisi sincerament fa una mica vergonya.

Quan un nen o nena apadrinat es casa, l'apadrinament finalitza. Però això no vol dir que no tornaré a veure la Syamala. Quan torni a l'Índia la visitaré segur. El vincle amb ella i amb la seva família ja és per sempre, sigui quina sigui la política de la FVF al respecte.

Des de la FVF, quan s'acaba un apadrinament t'ofereixen la possibilitat de començar-ne un de nou. De fet, de manera molt intel·ligent, t'envien una foto d'un altre nen/nena molt ràpidament. Saben que després de veure una foto i conèixer una història personal, és molt difícil que trenquis un compromís que ja havies adquirit, i que en realitat no és amb cap nen concret sinó amb els projectes de la fundació i amb la visió/missió de l'enyorat Vicenç Ferrer.

Així que, content de continuar amb el meu compromís, en aquest post us presento la Pavithra (foto de la dreta), que té 8 anys dos germans i que viu a Bommakkapalli. A partir d'ara l'apadrino a ella, i segur que algun dia també ens coneixerem personalment, no en tinc cap dubte. De moment, com també la Syamala fou al principi, només és una foto, un nom, i una nena descalça a milers de quilòmetres de casa meva.