1 de set. 2012

Diàlegs de llum a Unawatuna


A Sri Lanka he pogut veure elefants, vaques, gossos, gats, corbs, micos, lloros, esquirols, peixos tropicals, algun blauet, i alguns varans que feien mitja por (amb ensurt nocturn inclòs amb un que passava del metre i mig!).

Però com a l'Índia, els animals que més m'han impactat han estat insectes. En concret dos. Per un costat les termites, amb les seves torres descomunals (des del primer cop que en vaig veure a Tàmil Nadu m'obsessionen, bàsicament perquè desafien del tot la meva comprensió); i per altre costat, una novetat: les cuques de llum.

A Unawatuna, una zona de platja al sud de Sri Lanka, estava allotjat en una guesthouse amb un petit jardinet, amb un riuet i moltes palmeres. La primera nit, tornant de sopar, vaig quedar sorprès amb l'espectacle que veia des del meu balconet (vaig intentar fer fotos sense cap èxit).

A les palmeres que tenia al davant, i volant al seu voltant, hi havia infinitat de lluernes encenent-se i apagant-se amb uns ritmes que si un s'hi fixava una mica, de seguida veia que no eren ni molt menys aleatoris. Com és natural he vist cuques de llum altres cops, però mai amb la intensistat de llum verdosa d'aquestes de Sri Lanka. La biolluminiscència és al·lucinant.

L'espectacle es va repetir les tres nits que vaig passar a Unawatuna. Els diàlegs lluminosos solien ser per parells, amb una llum que volava al voltant d'una altra de més quieta sobre la fulla d'alguna palmera. Pel què sembla el mascle és el que pot volar, la femella no té ales (gràcies Wikipedia). Els ritmes de centelleig són diferents a cada espècie. Vaig intentar trobar algun patró (sí, sóc informàtic, què voleu que us digui) però sense gaire èxit, tot i que com he dit la percepció de seguida et convencia de que el centelleig no era aleatori.

Molt bonic la veritat. 

En aquest viatge no he estat tan centrat com en d'altres per dedicar-me gaire a escriure, però aquella exhibició bé s'hauria merescut un poema. I de fet, de seguida em va fer pensar en un haiku que vaig escriure el 2009 a Shanti Bhavan i que formava part del recull de poemes Ciutat majúscula - Ciutat minúscula. De fet era el poema que donava nom a una de les dues parts.

Ciutat minúscula?
Firmament de lluernes
sota la pluja.

Fotografia: carmenelectric at Flickr.