30 de jul. 2012

Reflexions d'una setmana al MIT


He passat uns dies en un congrés a Cambridge (Massachusetts), dintre del MIT Media Lab. Adjunto una ressenya amb algunes de les reflexions que he anat fent.

El congrés


Ja he parlat algun cop en aquest blog del llenguatge de programació Scratch, desenvolupat al MIT Media Lab, i que està dissenyat per a despertar l’interés per la programació a persones que mai s’han imaginat a elles mateixes com a programadors. La idea és que qualsevol persona, amb independència de l’edat, procedència o interessos, pugui programar les seves pròpies històries interactives, jocs, animacions o simulacions, i que les pugui compartir amb els altres d’una manera senzilla. No es tracta d’una eina per preparar futurs professionals de la informàtica, sinó una eina per alimentar una nova generació de pensadors creatius i sistemàtics.


L'Scratch Conference (#ScratchMIT2012) es celebra cada dos anys al MIT Media Lab, on es reuneix una comunitat internacional de professors, investigadors i usuaris de l'Scratch. Aquest any hi han participat més de 400 persones de tot el món. Podeu veure el programa d'enguany i les fotos de l'esdeveniment. Hi han hagut xerrades realment molt interessants, i fins i tot alguns nens i nenes han participat a l'esdeveniment ensenyant els seus projectes.

Els catalans


Aquest any hi ha hagut una bona representació catalana al congrés. Jo i en Jordi Freixenet de la UdG hem presentat el projecte TIC TAC, una iniciativa de UdiGital.edu que promou l'ús de tecnologies per a l'aprenentatge creatiu en dues escoles amb percentatges d'immigració molt elevats de Girona i Salt, amb l'objectiu de d'ajudar els nens a esdevenir els futurs agents del canvi de les seves comunitats. La nostra presentació (TIC TAC Project: Creativity as a Driver of Human Development) va durar uns 20 minuts, seguits d'un quart d'hora de debat molt interessant.

En Frank Sabaté, un mestre de l'Escola Projecte de Barcelona, va presentar les seves Digital Augmented Stories with Scratch in Language Classes en una sessió anomenada Ignite presentations, on una bateria de sis persones, una darrera l'altra, havien de presentar les seves idees en només cinc minuts. La seva va ser una de les presentacións amb més impacte del congrés. També va presentar un pòster, Scratch with Real Objects Using RFID, on va aprofitar per fer demostracions de projectes realitzats pels seus alumnes.

La Teresa Ferrer, una doctoranda de Barcelona que actualment viu i treballa a Albany, va presentar Five Spanish Schools, Five Different Approaches, on va comparar 5 escoles que porten uns anys treballant amb l'Scratch però des de diferents filosofies i enfocaments pedagògics.

A la foto de dalt podeu veure la representació catalana amb en Mitch Resnick al mig. En Resnick és el cap del Lifelong Kindergarten, el grup de recerca del Media Lab que ha desenvolupat l'Scratch.


Un altre català que cal mencionar, és l'artista Jaume Plensa, que ha instal·lat una escultura fantàstica (L'alquimista) a l'àrea entre Massachussets Avenue i l'Stratton Student Center. Cada dia hi hem passat pel davant de camí al congrés.

El Media Lab


Era el meu segon cop al MIT Media Lab, però és un lloc que sempre et sorprén. Només per l'edifici ja val la pena visitar-lo. Els immensos laboratoris es mantenen en un fràgil equilibri entre l'ordre i el caos, poblats d'investigadors, estudiants, tècnics i artistes.

L'eficàcia de la gent que hi treballa queda patent en l'organització del congrés, que ha funcionat literalment com un rellotge, sense ni un minut de retard.

Les universitats


El primer cop que vaig anar a Cambridge ja vaig parlar de com estaven d'integrades les universitats a la ciutat. El MIT i Harvard, són dos pols turístics importants i atrauen molta gent, però a més, la gent local de la ciutat participa molt sovint en actes de les universitats, i es pot dir que en el seu dia a dia literalment caminen a través de les universitats per fer dreceres al moure's per la ciutat.

Sorprén veure alguns edificis oberts a hores avançades de la nit, amb tot de gent atravessant-los per anar d'un costat a l'altre.

Les ciutats


Cambridge és una ciutat petita, com Girona, però amb dues de les millors universitats a nivell global. Està molt ben situada just al costat de Boston, fet que li aporta un nucli important per als negocis ben a prop, i una gran oferta cultural a pocs minuts en metro.

Són ciutats molt segures comparades amb altres dels Estats Units. Així com Washington és la capital política i Nova York la capital econòmica, es sol dir que Boston és la capital intel·lectual del país.

Els museus


Hem aprofitat l'estada per veure tres museus a Boston. L'ICA (The Institute of Contemporary Art), el Museum of Science i el Museum of Fine Arts. L'últim ja el coneixia del 2010. De l'ICA en destacaria l'exposició Some Pictures of the Infinite de Josiah McElheny, on l'artista es fa preguntes sobre l'infinit a través d'una combinació molt interessant d'art i ciència. Del Museum of Science només vam veure el seu Computer Clubhouse, un projecte molt interessant també nascut al MIT Media Lab.

I més...


Per descomptat, sempre queda temps per menjar-se una típica lobster de Boston, o anar a un restaurant amb un nom tan suggerent com Miracle of Science (on la carta és una taula periòdica), o compartir una estona amb scratchers del congrés al Meadhall, amb una carta de més de 100 cerveses...