21 de maig 2012

On són els estudiants?


A vegades un es pregunta on són els estudiants. La universitat dedica esforços a portar gent tan potent com Pedro Alonso, que va donar una conferència en el marc de la II Diada de la Solidaritat de la UdG, però els estudiants brillen per la seva absència.

Jo vaig seguir la conferència per streaming al Canal UdG (on tampoc hi havia gaire gent connectada), però vàries persones m'han comentat que a la xerrada eren quatre gats. Sincerament va ser molt interessant, Alonso va analitzar la situació als països del Sud de les tres grans malalties que s'erigeixen avui en dia com la gran assignatura pendent de la ciència: el VIH, la malària i la tuberculosi.

Estem parlant d'un ponent de primera categoria. Director del CRESIB, Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, seleccionat per la revista TIME com una de les persones clau a nivell mundial en temes de salut global, i amb un currículum espectacular en recerca biomèdica, especialment en malalties dels països pobres.

No ho sé. Falla la difusió? Els estudiants només es mouen si hi ha crèdits en joc? O només es mouen quan es retallen els seus drets? (Demà sembla que sí que hi haurà moviment per la vaga). Bastant decepcionant tot plegat.

Tot i així, sí que m'agrada veure que els estudiants es mouen pel tema de les retallades a la universitat. No em puc sentir partícep d'un moviment #TanquemUdG, em sembla un lema molt lleig i inapropiat (qualsevol cosa que impliqui tancar una facultat em sembla absurd), però comparteixo del tot les seves preocupacions (potser no tant els mètodes).

En tot cas, avui hi ha una entrevista molt interessant a Alonso a El Punt Avui. Em quedo amb la següent pregunta i reflexió, precisament lligat al tema de les retallades. Val la pena pensar-hi.
Què en pensa, de les retallades que s'estan fent als països occidentals?
Em crida molt l'atenció la baixíssima resposta que hi ha hagut per part de la societat civil i dels mitjans de comunicació a la reducció d'un 70% dels pressupostos de cooperació de l'administració estatal i de la Generalitat. Ningú no ha dit res. I no s'ha dit res perquè s'ha instal·lat l'argument següent: “Com que les coses estan tan malament aquí, no podem donar als de fora.” I aquest és el parany! Aquí les retallades fan que siguem més pobres, que tinguem més dificultats. Allà, deixar de contribuir-hi causa morts. Són plànols de dimensions diferents i ajuntar-los és una perversió. No podem utilitzar les nostres dificultats com una excusa per disminuir l'esforç de cooperació. És més, estalviant en cooperació no resolem la nostra crisi.

Foto: Lluís Serrat (El Punt Avui).

1 comentari:

marc ha dit...

Molt interessant les reflexions d'aquest senyor... I molt bàsiques...