4 d’abr. 2012

Gitana dormida


Haureu vist que fa uns dies vaig canviar la capçalera del blog. M'agrada fer-ho de tant en tant. Segurament molts vau reconèixer aquest lleó, part d'un quadre molt famós de Rousseau: Gitana dormida (1897). 

És una pintura que m'agrada especialment. La coneixia dels llibres d'art i mai m'havia cridat l'atenció, però quan vaig veure l'original al MOMA de Nova York vaig estar-me uns quants minuts palplantat allà al davant sense poder moure'm. Realment les pintures s'han de veure al natural (tot i que projectes com el Google Art Project faciliten molt les coses als que no poden viatjar).

Tant la temàtica del quadre com l'atmosfera fantàstica que desprèn és molt estranya. Aquest lleó aguaitant una dona que dorm enmig d'una nit il·luminada per la lluna és una de les obres més reconeixibles de l'art modern. 

Rousseau s'allibera de les perspectives (la dona és més gran que el lleó), i les figures ténen uns volums estranys, són gairebé planes. És una obra quasi surrealista, plena de simbolismes, i de fet, els surrealistes la van apreciar molt.

Sí últimament he pensat bastant en aquest quadre, és perquè la vam fer servir en un test de pensament creatiu que hem fet als nens que participen al Projecte TIC TAC. En una de les parts del test, els ensenyàvem el quadre de Rousseau i els plantejàvem tres qüestions:

1- Quines preguntes li faries al pintor per saber què està passant en aquesta escena?
2- Imagina't que és una pel·licula parada en pausa, què ha passat abans?
3- Imagina't que és una pel·licula parada en pausa, què passarà després?

Com a exemple, aquí teniu algunes de les respostes més sorprenents que ens van donar els nens (de 10 anys!) a la pregunta 2:
"La senyora estava al desert i s'ha desmaiat, se li va apropar un animal salvatge que se la volia menjar. Però la senyora es va aixecar i va començar a tocar el seu instrument màgic per a tranquil·litzar-lo. Però es va tranquil·litzar ella i es va acabar adormint."
"Deu ser que aquesta senyora quan era petita tenia un lleó de mascota, i ara s'ha mort i el lleó està trist i l'olora".