Jan 20, 2012

Nit poètica


Ahir vaig anar a la 5ª Nit Poètica de Girona, a La Impremta, organitzada pel Llop Ferotge. Tot i que ja coneixia aquestes nits feia temps, sempre em coincidien amb altres compromisos, i no hi havia pogut anar. Ahir vaig trencar el malefici i va valer la pena. 

La vetllada començà amb un recital poètic amb micro obert, mentres unes pantalles projectaven vídeos d’Álvaro Montané. Després va haver-hi un sorteig de llibres, cortesia de la Llibreria 22, el Truffaut i la Llibreria Context (no me’n va tocar cap!). I per acabar, actuació musical de Rusó Sala, amb col·laboració especial (dansa) d’Ester Puigdemont. Tot conduït pel poeta xilè Jorge Morales.

Repetirem! 

Per cert, que poca estona abans d’arribar a La Impremta havia estat llegint les notes que hi ha al final del llibre Árbol adentro d’Octavio Paz. I hi ha algun fragment que fou d’allò més oportú. 

[…] Siempre he creído en la Máxima de Goethe: todos los poemas son poemas de circunstancias. Cada poema es una respuesta a un estímulo exterior o interior. La circunstancia es aquello que nos rodea y que, ya como obstáculo o ya como acicate, es el origen del poema, el accidente que provoca su aparición. Pero las circunstancias no explican ni sustituyen a los poemas, que son realidades autónomas. Los poemas nacen de una circunstancia y, apenas nacidos, se liberan de ella y viven una vida independiente. En la poesía se despliega el misteria de la libertad humana: el accidente, la circunstancia, se convierte en obra.
Fragment de les notes d’Árbol adentro (Seix Barral 1987), Octavio Paz.

0 Comentaris: